El Tren-Tram Costa Brava: el somni ferroviari de les comarques gironines
La Costa Brava és una de les zones més visitades de Catalunya. Malgrat això, inexplicablement, es tracta d’una zona sense cap connexió ferroviària directa. Mentre milers de residents i milions de turistes utilitzen cada any la xarxa viària catalana, la costa gironina és el territori català més poblat al qual manca el tren (només en gaudeixen les dues poblacions que marquen el nord i el sud de la Costa Brava: Portbou i Blanes, respectivament).
Per tot això, el projecte del Tren-Tram Costa Brava s’ha convertit en una proposta de mobilitat tan ambiciosa com necessària per al futur de les nostres comarques. El projecte planteja la creació d’una xarxa ferroviària moderna capaç de connectar Girona amb els principals municipis del Baix Empordà i de les Gavarres, recuperant en part l’esperit d’antics trens com “El Carrilet” de Sant Feliu a Girona o El Tren Petit de Palafrugell, que van unir el territori fins els anys 60 del segle XX.
L’estudi primerenc va quedar al calaix
La història moderna del Tren-Tram Costa Brava comença l’any 2008, quan la Diputació de Girona encarrega un estudi de viabilitat per analitzar la implantació d’una infraestructura ferroviària a la Costa Brava.
Malgrat les conclusions favorables sobre la necessitat de millorar la mobilitat de la zona, les prioritats polítiques del moment van relegar la proposta. Durant anys, les inversions es van concentrar principalment en ampliar carreteres per millorar l’arribada dels barcelonins a les nostres platges o renovar i ampliar la xarxa de viatgers per carretera en autobús, mentre el Tren-Tram desapareixia de l’agenda institucional.
Això va provocar que diverses entitats i ciutadans comencessin a organitzar-se per recuperar la idea i pressionar les administracions a estudiar-la de bell nou.
El naixement de l’actual plataforma
L’any 2020, coincidint amb una creixent preocupació per la crisi climàtica i la mobilitat sostenible, va sorgir la plataforma ciutadana Tren-Tram Costa Brava. Entre les persones més visibles del moviment destaquen Estefania Molina, portaveu de la comissió promotora durant els primers anys; Agustí Palà, un dels principals divulgadors del projecte al Baix Empordà, i l’enginyer industrial Pau Noy.
La primera presentació de la plataforma es va fer a la nostra ciutat el 5 de juny de 2021 i s’hi van mostrar unes estadístiques que certificaven que el ferrocarril a la Costa Brava generaria una demanda suficien atès que l’oferta de transport públic en autobús no garantia el dret a la mobilitat a tot el territori i el tren-tram generaria un volum de més de cent trajectes diaris.
Poc després, una moció presentada per En Comú Podem al Parlament de Catalunya i aprovada per àmplia majoria el 21 de juny instava el govern català a “transformar el model d’infraestructures de mobilitat del país per tal d’avançar en la lluita contra el canvi climàtic i garantir el dret a la mobilitat al conjunt dels territoris i la seva població” i que per assolir aquests objectius calia “una clara aposta per les infraestructures i el transport ferroviari”.
En el punt vuitè proposava “elaborar el projecte pel desenvolupament del tren-tramvia de la Costa Brava, tot connectant de forma circular els diferents municipis al voltant del Massís de les Gavarres i estudiant possibles ramals a l’aeroport de Girona-Costa Brava, Banyoles-Besalú-Olot, Lloret de Mar o Torroella de Montgrí.”
Aquest fet va permetre incloure una partida de mig milió d’euros al pressupost de la Generalitat de 2022, destinats a la redacció de l’avantprojecte.
A partir d’aquest moment, la plataforma impulsa campanyes de sensibilització, recollides de signatures, xerrades informatives i reunions amb representants polítics i tècnics de la Generalitat.
L’any 2022, la plataforma presenta públicament la seva proposta: una anella ferroviària de 97 kms de recorregut, que beneficiaria més de 400.000 potencials usuaris amb una flota de 18 màquines i una freqüència de pas prevista cada 20 minuts de mitjana, que s’escurçaria en hora punta, fixant l’horitzó de l’any 2030 com a data màxima de posada en marxa dels primers trens.
Els anys 2023 i 2024 l’associació va intensificar els contactes amb el Departament de Territori de la Generalitat i la Diputació de Girona. Representants del moviment es van reunir amb responsables polítics com els consellers Jordi Puigneró i Juli Fernández per reclamar estudis actualitzats i la inclusió del projecte en la planificació ferroviària catalana.
Finament, el Parlament de Catalunya aprovà l’any 2024 una proposta per impulsar els estudis i el desenvolupament dels projectes ferroviaris del Tren-Tram Costa Brava i de la connexió Olot-Banyoles-Girona, amb ampli suport parlamentari.
El projecte de la Costa Brava s’ha reforçat aquests darrers anys amb l’adhesió de 22 associacions ecologistes, empresarials i sindicals i s’hi han apuntat 25 voluntaris, tot això sumat a les més de 1.500 adhesions particulars que defensen una xarxa ferroviària a l’anella de les Gavarres connectada a la Costa Brava i a la xarxa ja existent.
En total, hi ha hagut 11 mocions aprovades a Ajuntaments del Baix Empordà i Gironès, més els respectius Consells Comarcals.
Darrerament s’ha constituït l’Associació pel Desenvolupament del Ferrocarril i el Transport Públic a les Comarques Gironines, que uneix les plataformes ja creades individualment per a cada infraestructura per fer front comú davant els estaments públics, amb el guixolenc Agustí Palà ostentant la vicepresidència d’una entitat encapçalada per Xavier Baena.
Com seria el Tren-Tram Costa Brava
La proposta més desenvolupada planteja una anella ferroviària d’uns 97 quilòmetres al voltant del massís de les Gavarres, amb un recorregut que connectaria Girona i la Costa Brava en doble via aprofitant infraestructures ferroviàries ja existents durant 26 kms de traçat, entre Riudellots de la Selva i Flaçà passant per Girona; mentre que la resta (71 kms) requeriria noves vies construïdes paral·lelament a carreteres, amb pas per municipis com la Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós, Calonge, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva.
Amb una velocitat màxima de 120 km/h en trams interurbans i d’entre 30 i 50 km/h en entorns urbans, el temps de viatge planeja anar de Sant Feliu a l’estació de Renfe a Girona en 33 minuts, i plantar-se a Barcelona en 1h 13m (Sagrera) o 1h 23m (Sants). El servei s’estendria des de les 5 del matí i fins a les 11 de la nit ininterrompudament, amb més freqüència de trens en hores punta, amb una cabuda de 54 viatgers a cada tren.
Els impulsors asseguren que el sistema podria transportar milions de passatgers anualment i reduir de manera significativa la dependència del vehicle privat.
Arguments a favor i dificultats
Els defensors del projecte sostenen que el Tren-Tram aportaria beneficis com ara la reducció de la congestió viària a les principals carreteres de la Costa Brava, fet que repercutiria en el descens del volum d’emissions contaminants, millorant la connectivitat entre municipis i l’accés a la mobilitat per a joves, gent gran i persones sense vehicle privat, donant un impuls econòmic i turístic al territori. Tot això sumat a la baixada d’accidents de transit alliberament de llocs d’aparcament a les poblacions i creació d’un centenar de llocs de treball estables.
També recorden que les comarques gironines presenten una de les taxes de motorització més elevades de Catalunya, fet que evidencia la dependència actual del cotxe.
Malgrat el suport social creixent, el Tren-Tram Costa Brava continua afrontant obstacles importants. El principal és l’econòmic, amb una estimació d’uns 700 milions d’euros d’ inversió necessària si sumem els permisos necessaris.
També existeixen múltiples debats tècnics sobre el traçat, l’impacte ambiental, la demanda real prevista i la priorització de recursos públics.
Durant els darrers anys, diversos responsables de mobilitat de la Generalitat han expressat cautela respecte als terminis i la viabilitat immediata del projecte, tot i reconèixer-ne l’interès estratègic, i han acabat donant-li llargues al Tren-Tram.
El que està clar, però, és que a dia d’avui, el Tren-Tram Costa Brava ha deixat de ser una idea marginal per convertir-se en una proposta sobre el paper. El debat sobre la mobilitat sostenible, la necessitat de reduir la dependència del cotxe i la manca de tren a la Costa Brava han situat el projecte en el centre de moltes tertúlies sobre el futur de les nostres contrades.
No debades, el sistema de trens-tram està totalment implantat a Europa, amb una vintena de sistemes en funcionament, la majoria als països centrals del continent, per bé que a la Península Ibèrica existeixen els d’Alacant i Cadis.
També hi ha una trentena de sistemes en estudi a tota Europa, 8 dels quals al nostre país (Costa Brava, Pirineu, Bages-Berguedà, Olot-Girona, Terres de l’Ebre, Lloret-Blanes, Camp de Tarragona i Mataró-Argentona).
Tant de bo ben aviat podem sentir que per fi aquest projecte va endavant i els 140.000 habitants estables del nostre territori més els 250.000 de segona residència estiuenca podem començar a somiar en unes contrades més sostenibles.
El 2030 és a tocar, malgrat que l’agenda europea sembla que no és gaire més que moltes paraules i pocs fets.
