Entrevista a Àngel Garcia, creador del web mapadecastells.cat
Àngel Garcia Vitores (Vilafranca del Penedès) és la persona que hi ha rere el web Mapa de Castells. El projecte ha aconseguit localitzar i senyalitzar en un mapa de Google Maps 2.348 castells i torres medievals a Catalunya. I cada entrada conté foto, descripció, cronologia, estat de conservació, escut i llinatge o territori administratiu al qual pertanyia. Ha creat el que abans en paper s’hagués dit una “obra de referència”.
La primera pregunta és obligada: tenint en compte que aquí ningú es guanya la vida fent aquestes tasques, com vas començar? Què t’impulsa a iniciar i mantenir un projecte d’aquesta magnitud?
Tot va començar quan, en trobar un mapa de camins medievals, ràpidament vaig detectar que al seu voltant hi estaven situats els castells. Estava buscant un mapa digital de castells, però no en vaig trobar cap de bo. Hi ha molta informació dels castells, de manera segmentada, a la xarxa, però un mapa com el que jo tenia al cap, no. Buscava una eina pràctica que pogués utilitzar, una pàgina “tot en un”.
Vaig començar a rumiar com ho faria, i ho vaig convertir en un projecte. Això va coincidir amb una baixa laboral que em va deixar uns mesos amb bastant de temps lliure i vaig aprofitar per posar-m’hi de debò. Vaig descobrir eines, fonts, coordenades… i vaig aprendre de manera autodidacta a fer coses que ni imaginava.
Amb el temps, alguns amics i coneguts me’l van començar a demanar per fer excursions. Era el que jo volia: practicitat i accessibilitat.
Tot va canviar quan el vaig presentar a un concurs i el vaig compartir a les xarxes, ja que, en poc temps es va publicar a diaris locals i em van contactar diverses cadenes com TV3 i TVE2. Així doncs, vaig tenir l’oportunitat d’explicar-ho a la tele, ràdios i diaris, això em va animar a crear el web mapadecastells.cat. Això m’ha donat moltíssima satisfacció personal i motivació per seguir treballant.
Finalment, un cop vaig acabar de localitzar tots els castells catalans, encara em vaig quedar amb ganes de més, i a poc a poc vaig anar fent la resta de regnes de la corona, fins a posar-hi els dels regnes italians de Sicília i Nàpols. Ara ja en tinc més de 5.000 de localitzats i el projecte es ramifica en altres mapes (monestirs, sepulcres jacents…)
Parlem una mica sobre la teva persona, quina formació troncal tens?
Soc tècnic informàtic i tècnic superior en logística internacional. La resta és un hobby. A banda dels tres anys que he estat dedicant al projecte, també s’han de sumar deu anys de llegir i estudiar història per amor, així que suposo que és una barreja entre aquests coneixements tècnics i una de les meves passions.
Creus que de vegades valen més les ganes de fer que, potser, els coneixements previs?
Sempre són les ganes de fer, ja que viure d’això és molt difícil. Si et sóc sincer, tot i que estic molt agraït per la repercussió del projecte a televisió i diaris, no n’he tret cap benefici econòmic i és una fita que tinc. He guanyat un premi i he rebut algunes donacions,. Allò que he guanyat, ho he reinvertit en el manteniment del web, el hosting, el domini, el combustible per als trajectes i, recentment, el dron amb el qual estic creant els vídeos d’imatges aèries de les edificacions, uns vídeos que estan agradant molt a Twitter, per exemple.
Quin paper creus que hauria de tenir l’administració? Creus que la conservació del nostre patrimoni està garantida?
El nostre patrimoni és quantiós, cosa que és una sort; però això fa que sigui difícil arribar a tot. Crec que caldria tenir un control de l’estat de conservació de cada edifici i catalogar-lo segons la urgència i importància. Tenim molt bons professionals, però sense un bon pla unificat, no serveix de res. Estic en contra de la fragmentació de la informació i a favor d’obrir-la a tothom i a fer la cultura encara més accessible. Necessitem un bon inventari tant d’edificis com d’objectes i un museu de la corona Catalano-Aragonesa, ja que els objectes dels reis estan a Madrid, París o Estats Units, i en en molts casos en col·leccions privades. Alguns exemples són l’espasa de Martí L’humà, la senyera més antiga, la corona reial, etc.
També s’haurien de tal·lar els pins que posen en perill molts castells, a part que els tapen i dificulta poder veure’ls bé, les seves arrels van trencant les estructures i si cauen poden fer molt de mal.
Anem a la feina concreta. Com t’organitzes? Et documentes per anar a un lloc de visita? Com decideixes on anar?
Ara que estic fent vídeos dels castells amb el dron, primer miro les limitacions legals a l’hora de volar, però també valoro si és un castell més conegut o en un bon estat de conservació. També intento aprofitar cada sortida per visitar-ne més d’un.
Per documentar-me intento utilitzar sempre eines digitals. L’Enciclopèdia Catalana és la meva preferida per als castells i monestirs.cat per als monestirs i convents.
El projecte continua creixent, ara amb mapes de consulats o monestirs. T’has marcat cap objectiu d’on vols arribar o estàs sorprè per l’èxit de la teva iniciativa?
Estic sorprès de l’èxit que ha tingut, sobretot perquè és una eina que vaig fer per utilitzar jo, però em fa molt feliç saber que ajudo a promoure el nostre patrimoni i història. Ara estic treballant en un mapa de sepulcres jacents dels segles XIII- XIV i continuo ampliant el mapa de castells. L’objectiu és continuar descobrint el nostre país, compartir la cultura amb la gent i intentar que sigui més accessible per a tothom.
També somio que el web arribi a ser un lloc de referència per anar a consultar on és cada castell i, qui sap si en un futur també per consultar monestirs, consulats, sepulcres i esglésies romàniques o ermites.
Les xarxes socials, sovint criticades, t’han ajudat d’alguna manera en la teva tasca?
Sí, a les xarxes, la gent dels pobles, que sap molt del seu patrimoni, sovint m’ha ajudat a rectificar errors i a trobar castells que ja han desaparegut. I els bons comentaris o veure que un vídeo té moltes visites em motiven a continuar fent aquesta feina. Sempre que algun usuari m’ajuda a trobar un castell, ho poso a la fitxa del castell com a reconeixement.
També he rebut comentaris negatius, sobretot a Facebook i Twitter, sovint de gent a qui mouen motius polítics. Solen tenir banderes com a foto de perfil. Detecto al moment que és gent que vol manipular la història. Jo intento ser diplomàtic i evitar parlar de política a les xarxes, i quan veig comentaris d’aquest tipus, no els faig gaire cas. Publico les meves coses i continuo amb la meva vida.
Visitar, o intentar fer-ho, el nostre patrimoni, és sovint una aventura. Diuen molt de “sortir de l’estereotip de sol i platja i sangria”, però viure per veure. Segur que t’has trobat en més d’una situació estrafolària, en tens cap que es pugui explicar?
He visitat més de cent castells i he vist de tot. En un castell del Lluçanès hi vaig trobar uns okupes que es van posar violents i vaig acabar fugint. En més d’una ocasió algun animal m’ha donat un bon ensurt i algun cop m’he perdut per la muntanya.
La situació estrafolària més recent ha sigut una parella de corbs perseguint el meu dron. Sempre intento no molestar als animals i cada cop que veig algun ocell a prop, paro de fer volar el dron automàticament. Aquests corbs venien volant a veure el dron cada cop que em posava a gravar, al final em vaig quedar sense bateria…
També, un cop, vam haver de rescatar el dron en un castell al qual no podíem accedir. Va topar contra el mur interior d’una finestra, a la Tossa de Montbui.
Tens un indret o patromini preferit? Va, mulla’t una mica.
El castell de Sant Martí Sarroca. La seva església romànica (on vaig fer la comunió) i el seu entorn natural, conjuntament amb el riu Foix, són indrets on guardo molts records. Sempre que hi vaig descobreixo alguna cosa que no havia vist abans.
Els monestirs em transmeten molta pau, sobretot els claustres gòtics. Alguns tenen fonts. El so de l’aigua és molt relaxant. Les plantes i flors, el fet d’estar a l’aire lliureperò dins d’un edifici, et fa sentir aïllat. Els que més cops he visitat són els de Poblet i Santes Creus.
Gràcies, Àngel per respondre les preguntes d’aquesta entrevista i per la feina que fas.
