DEFENSEM EL NOSTRE PATRIMONI: Històries de Barcelona
David Martínez Herrada és la persona que hi ha rere el perfil @historiesdebcn (Històries de Barcelona). Acaba de publicar el seu primer llibre, amb aquest títol, amb l’Editorial Viena. A la presentació del passat 4 de març vam tenir l’oportunitat de desvirtualitzar-nos i parlar una mica sobre temes de divulgació històrica. David és afable en el tracte proper i sembla una mica aclaparat per això d’haver de signar llibres: «la falta de costum», comenta, mentre riu.
A la presentació, per cert, un èxit d’assistència, va sortir el tema etern de periodistes vs. historiadors. Tu no ets historiador de formació, però fas divulgació històrica. Com portes aquest tema?
Potser al principi em va costar una mica trobar l’encaix, però sempre he sigut molt honest en això. No soc historiador ni faig d’historiador, per això la bibliografia i les referències són una part important del llibre. Com deia a la presentació, en certa manera reivindico la figura del cronista, que potser ara sona una mica anacrònic, però que a Barcelona té una llarga tradició vinculada al periodisme. A banda, m’interessa molt la part llegendària de la ciutat, la cultura popular i tradicional, que també està present al llibre.
El teu és un projecte que passa de les xarxes al món físic, una tendència que va començar Dani Cortijo el 2009, també amb un llibre sobre Barcelona. Com valores la difusió cultural a través de les les xarxes socials?
Sempre dic que en Dani Cortijo és el gran referent, perquè és el pioner en la difusió de la història de Barcelona a internet. La divulgació a la xarxa ha anat evolucionant, primer va ser el «boom» dels blogs, que és on començo jo. Vam passar per Twitter, Youtube i en els darrers dos o tres anys a Instagram i TikTok han sorgit moltíssimes iniciatives de difusió històrica i cultural en català. Em sembla que, en aquest sentit, ara vivim un bon moment.
Vist des d’això que anomenen «comarques», lluny de Barcelona, com creus que es veu l’enèsim llibre sobre la capital del país? Tingues en compte que, per aquí, expressions com «els de Can Fanga» són ben vives.
Precisament, l’origen de l’expressió “Can Fanga” és un dels temes que intento explicar al llibre, tot i que no està gens clar! Jo parlo de Barcelona perquè és el territori que conec millor. Possiblement, moltes editorials són reticents a publicar llibres que siguin massa locals, però a les xarxes no paren de sortir projectes a diferents lloc com l’Hospitalet, Tarragona, Granollers… que ajuden a donar més varietat i que no tot sigui Barcelona.
Creus que el teu model de difusió històrica es podria estendre a altres poblacions del país?
Jo em baso en caminar, observar molt i després tiro d’arxius, hemeroteques i si pot ser, algun testimoni oral. Això és aplicable a qualsevol indret i més ara, que els arxius cada vegada són més accessibles i tenim més premsa comarcal digitalitzada.
I un tema relacionat amb l’anterior, i que a mi m’afecta directament, com veus la difusió històrica i patrimonial en la nostra llengua més enllà de l’àmbit estrictament local o sobre temes nacionals?
Em sembla una mica preocupant. Així com han sorgit diverses iniciatives locals a les xarxes, en l’àmbit nacional tenim un dèficit important pel que fa a la divulgació en català. N’hi ha algunes, però poques. I tampoc no sembla que hi hagi un interès des de les administracions per promoure-ho.
Parlem més en concret sobre el teu llibre, què podem esperar de novetat que no trobem a les teves entrades a xarxes socials?
Aquest llibre és més aviat una prolongació del meu blog, perquè les xarxes sempre t’obliguen a sintetitzar molt. He recollit alguns articles que ja havia publicat al blog, amb algunes esmenes i la resta són temes inèdits que requerien una recerca més àmplia i que tenia aparcats.
T’ha costat molt seleccionar les 80 històries del llibre? N’han quedat gaires fora?
Tinc una llista molt llarga de temes pendents. Però volia que el llibre quedés equilibrat, que hi surtin tots els districtes de Barcelona i barris com el Besòs o la Zona Franca, que són molt desconeguts més enllà de la gent que hi viu. També històries de diferents èpoques, tot i que reconec que tinc una certa predilecció pel segle XIX, que em sembla molt interessant per entendre la Barcelona i la Catalunya actual.
