Sense port de passatge
La configuració morfològica del nostre municipi ha condicionat el seu potencial creixement terra endins però, quan hem mirat cap el mar, llavors el comerç i la indústria de la ciutat sempre han prosperat.
Durant el passat segle, Sant Feliu fou el port de referència del litoral gironí amb un ramal ferroviari que connectava amb l’estació del Carrilet.
A principis dels anys 90 no va prosperar un projecte d’ampliació del port cap enfora, afavorint així el creixement del port palamosí com a port nàutic, pesquer, comercial i turístic de tot el litoral gironí. La profunditat i ampla bocana de la seva badia permeten l’arribada de grans vaixells de càrrega i creuers turístics: més de 50 escales programades per aquest passat 2024.
A principis dels anys 90 no va prosperar un projecte d’ampliació del port cap enfora que hagués permès l’arribada de grans vaixells
L’últim pla de remodelació del nostre port, aprovat a principis del segle XXI, contemplava la possibilitat de crear una zona de ferris de passatge, de fins a 75 metres d’eslora, just al contradic de l’escullera. Llavors, una companyia es va interessar en connectar Sant Feliu amb les Illes Balears, però no va haver-hi la voluntat política de fer-ho.
També hem perdut els petits creuers que arribaven a la platja, just al costat de l’espigó de llevant. Portaven molts turistes i també oferien als ganxons la possibilitat de visitar per mar les nostres poblacions veïnes.
Actualment, aquest moviment es podria traslladar al remodelat espigó de ponent, lloc més segur i amable per donar la benvinguda als visitants, oferint-los un passeig de Rius i Calvet i una zona de restauració de nivell. Sant Feliu hauria de tornar a mirar i potenciar la seva històrica badia.
L’estació marítima i el creuer.
Robert Remus.
