Pompeu Fabra i la construcció del català modern NOU ARTICLE
AMIC |
Pompeu Fabra va tenir un paper fonamental en la modernització i la normativització de la llengua catalana. Va ser la figura que, dins d’un moviment més ampli, va concretar la normativització del català i va establir unes bases comunes en àmbits com la gramàtica, l’ortografia i el lèxic. Aquesta tasca va permetre dotar la llengua d’unes eines compartides i contribuir a preservar-ne la unitat malgrat l’existència de diferents dialectes.
Autor: Ràdio Arrels
Per Pompeu Fabra, disposar d’una norma comuna és especialment important en una societat marcada per la comunicació de masses i les indústries culturals. Sense una llengua normativitzada, explica, el català hauria estat més vulnerable a la fragmentació interna i a la influència de les grans llengües del seu entorn.
Cal també recordar la situació política del català durant el segle XX. En efecte, bona part de les dificultats que va patir la llengua no estaven relacionades amb la seva capacitat lingüística, sinó amb les polítiques de repressió i amb l’ús de la llengua com a instrument de poder, especialment durant el franquisme.
Pompeu Fabra va marxar a l’exili el 1939 i es va instal·lar a Prada de Conflent, on va continuar treballant i defensant la llengua catalana. La seva trajectòria dins del context de modernització cultural de la Catalunya de principis del segle XX, és estretament lligada a institucions com la Mancomunitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.
Per Ràdio Arrels / AMIC per a ESCAT Mèdia
