Pocs municipis de l’entorn poden presumir de tenir un parc de les característiques del Parc Central. Un espai ciutadà que hauríem d’agrair i cuidar, no només com a lloc d’esbarjo, sinó també com a pulmó de la ciutat.

Darrerament, actes incívics i impropis de gent civilitzada han sacsejat la bona conducta i consciència de molts usuaris i ciutadans del parc. Una cosa és pintar i embrutir el mobiliari urbà i l’altra atemptar contra els arbres i part de la seva vegetació.

Malgrat les freqüents incursions de la nostra policia, tot jugant al gat i al ratolí, les bretolades d’aquests incívics sempre queden impunes. Potser seria bo recuperar la figura de l’antic “sereno” que, d’una manera subtil i també més amable, era respectat i acabava fent una bona feina.

Així, doncs, el que fins ara ha sigut “la joia de la corona” d’aquest nou Sant Feliu, poc a poc es va morint i degradant per culpa d’aquests actes intolerables i impropis d’una societat del segle XXI.