L’Indépendant Costa Brava, el diari francès que va ajudar a construir la imatge turística del Baix Empordà NOU ARTICLE

Durant dotze estius, entre 1966 i 1977, un diari francès va contribuir a difondre la imatge turística de la Costa Brava. Es tractava de L’Indépendant Costa Brava, una edició especial del rotatiu de Perpinyà destinada principalment als visitants francesos. La publicació combinava informació del seu país amb reportatges sobre les platges, els pobles, els espectacles i el patrimoni gironí.

La publicació va arribar a distribuir més de 16.000 exemplars diaris. Aquesta presència li va permetre actuar com una eina de promoció turística, ja que els lectors hi trobaven informació sobre concerts, festes, activitats d’estiu i indrets patrimonials de l’Empordà, com les ruïnes d’Empúries.

El diari també entrevistava turistes a les platges i publicava reportatges sobre artistes i personalitats. Entre els protagonistes hi havia figures internacionals i noms vinculats al territori, com Salvador Dalí o Josep Pla.

Entre 1966 i 1977, L’Indépendant Costa Brava va acostar l’actualitat del territori als turistes francesos. Amb més de 16.000 exemplars diaris, la publicació va contribuir a promocionar les platges, els espectacles i el patrimoni. Una recerca de Carlus Gay recupera la seva història i destaca el protagonisme de Platja d’Aro, el funcionament del diari i les limitacions de la censura franquista.

Platja d’Aro va ser la població amb més presència informativa a L’Indépendant Costa Brava. Aquest protagonisme respon a la concentració de turistes francesos i l’activitat comercial i nocturna del municipi. Les discoteques, els concerts, les botigues i les promocions immobiliàries proporcionaven continguts constants als periodistes.

El diari disposava de redaccions a Girona, Roses i Platja d’Aro, amb professionals desplaçats des de Perpinyà i corresponsals del territori.

Un diari que travessava la frontera cada dia

Un dels aspectes més singulars era el sistema de producció i distribució. Les notícies i els carrets fotogràfics viatjaven en motocicleta fins a Perpinyà, on es preparaven les pàgines i s’imprimien els exemplars.

Després començava un segon recorregut. Durant els primers anys, un exemplar havia de passar la censura franquista a Barcelona. Mentrestant, les furgonetes amb els diaris esperaven a la frontera del Pertús.

Un cop arribava l’autorització, els vehicles podien continuar fins als punts de venda de la Costa Brava. Aquest sistema permetia distribuir el diari el mateix dia de la seva publicació, un avantatge davant d’altres capçaleres franceses.

La distribució també trencava amb el model habitual. A més dels quioscos, L’Indépendant Costa Brava es venia en hotels, càmpings, comerços i directament a les platges. Estudiants contractats durant l’estiu recorrien aquests espais per acostar els exemplars als turistes.

Aquesta manera de treballar va anticipar pràctiques posteriors dels mitjans de comunicació. També destaca la xarxa de corresponsals locals i les activitats promocionals organitzades amb empreses i establiments turístics.

La censura i els interessos comercials

La publicació també estava condicionada pel context polític de la dictadura franquista. Per garantir-ne la circulació, l’empresa editora va arribar a acords amb les autoritats, que limitaven els continguts polítics. El diari prioritzava la informació turística, cultural i social i evitava qüestions conflictives amb el règim.

Per sobre de tot, L’Indépendant Costa Brava era també un projecte empresarial, amb l’objectiu de mantenir els lectors francesos durant les vacances i captar ingressos publicitaris. Aquesta dimensió comercial explica la presència d’anuncis de marques franceses i d’empreses locals. Promotors immobiliaris, establiments turístics i comerços hi trobaven una via per arribar directament als visitants.

L’edició va desaparèixer després de l’estiu de 1977. Els motius són diversos, entre els quals hi ha la mort del responsable de la publicació el 1976 i les inversions necessàries per modernitzar la impressió del diari.

També hi va influir el canvi polític. La desaparició de la censura prèvia va facilitar l’arribada d’altres publicacions franceses, mentre que el model informatiu de L’Indépendant Costa Brava perdia part del seu caràcter diferencial.

Una recerca per recuperar la memòria del diari

L’investigador Carlus Gay ha recuperat aquesta història en un llibre dedicat al diari i a la seva relació amb Platja d’Aro, en un treball que forma part dels premis de recerca del municipi. El llibre reconstrueix la trajectòria de la publicació i analitza especialment la vinculació amb Platja d’Aro, estudiant l’organització del diari, els continguts, les poblacions més representades i les causes de la seva desaparició.

El volum inclou 150 fotografies i es complementa amb la recuperació del fons documental de la publicació. El Centre de la Imatge de la Diputació de Girona va rebre unes 25.000 fotografies l’any 2022, que han estat objecte de treballs de digitalització i catalogació.

Per a Gay, la història de L’Indépendant Costa Brava permet entendre una etapa de transformació turística i social del territori. El diari va contribuir a donar projecció internacional a la Costa Brava, però també va formar part d’un període de creixement urbanístic i turístic que va modificar profundament el paisatge.