La Justícia obliga l’Ajuntament a indemnitzar dues professores de música acomiadades
Tot va començar l’any 2022, quan l’Ajuntament de Sant Feliu va iniciar el procés d’estabilització de places, un sistema habitual utilitzat per l’Administració Pública per convertir els llocs de treball ocupats per funcionaris interins en llocs de treball de funcionari de carrera, amb base a la Llei 20/2021 i executades amb concursos-oposició, que es van materialitzar en convocatòries des de l’any 2022 en endavant.
L’Ajuntament ganxó va convocar múltiples places d’estabilització, entre les quals les de les nostres dues protagonistes. La Cristina i la Gina feia gairebé 20 anys que exercien de professores a l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu-Vall d’Aro, un altre ens municipal l’autonomia del qual passa pel control absolut exercit des del despatx d’alcaldia. Les dues impartien classes de cant coral i llenguatges, mentre que la Cristina també exercia de mestra de violoncel i la Gina, de cant. En aquest procés es van convocar dos concursos-oposició per a un total de 17 places de mestre de música de diferents especialitats.
La Gina és llicenciada en Filosofia, especialitat estètica i posseeix el CAP (certificat d’aptitud pedagògica) i en aquell moment estava estudiant un màster en Pedagogia Musical. La Cristina estava acabant el Grau d’Educació Musical. Però després de 19 anys exercint de professores de música, no es podien presentar al procés: les bases exigien tenir la titulació de mestra de música i, malgrat que van recórrer-les, arribant a un contenciós administratiu, l’Ajuntament no va voler rectificar-les. Tot això tenint en compte que es tracta d’una estabilització de llocs de treball, i no pas de la creació d’una plaça. Es poden consultar bases d’altres ajuntaments en processos similars per comprovar que els requisits no solen ser tan específics.
Gairebé 20 anys d’experiència laboral en l’Escola de Música de la seva ciutat, fets que l’ajuntament no va voler tenir en compte, tot i que alumnes i pares (alguns d’ells dins l’equip de govern) n’estaven ben contents. I més enllà de la titulitis, tant la Cristina com la Gina han estat i són dues persones molt actives culturalment al municipi. La Cristina com a membre dels grups d’havaneres Llops de Mar i Colla Jacomet i amb col·laboracions amb d’altres formacions locals, i el pedigrí que porta a les venes per part del seu pare, el popular Llibori. La Gina, per la seva part, és una cantant lírica que ha actuat arreu de la geografia catalana (també diverses vegades al Festival Porta Ferrada) amb la seva veu de mezzosoprano.
Res de tot això va valer, i l’Ajuntament va fer-les-hi saber que serien cessades del seu lloc de treball. En lloc de buscar recol·locar-les en algun altre Departament on sí que valgués la seva formació – cosa que han fet amb altres treballadors en la mateixa situació dins el mateix ajuntament – va decidir acomiadar-les en data 31 d’agost de 2023. Fins aquí, podem discutir si és un fet ètic, però lícit i legal, ho és. El que no s’esperaven les professores és que serien acomiadades sense cap mena d’indemnització. I aquí és on l’Ajuntament va cometre una il·legalitat.
Malgrat esgotar tots els recursos administratius possibles, la Cristina no va aconseguir el que legalment li pertocava i, per tant, va presentar una demanda al Jutjat Social de Girona reclamant el que diu explícitament la llei: una indemnització de 20 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats.
El jutge va donar la raó a la Cristina, i va obligar l’Ajuntament a pagar-li els 20 dies més els interessos de demora. Però el Consistori no va acatar i va presentar recurs de súplica al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. No hi va haver sort: la culpa és clara i la Cristina ho ha de cobrar tot. I a més, cal sumar les despeses judicials que ha hagut de suportar el municipi de forma innecessària.
La Gina, sabent com li ha anat a la Cristina i per intentar estalviar el judici (i el ridícul) al consistori, insta l’Ajuntament a negociar el pagament de la quantitat marcada per llei. Però a la Casa Gran són molt tossuts i sempre creuen que tenen raó. I el Jutjat Social número 1 de Girona emet sentència de seguida: l’Ajuntament també ha de pagar els 20 dies més interessos a la Gina.
Tot això, en opinió de les acomiadades, “per estalviar-se uns dinerets per fer el Lum Lab, mentre a l’Escola hi ha un alt càrrec assessor extern des del 2020 cobrant una bona picossada”. Un fet que hem verificat i podeu consultar en aquests enllaços d’Informació de contractació pública i del cercador d’informació pública de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’una persona gens arrelada a la ciutat i amb acumulació de càrrecs del mateix estil a d’altres municipis catalans.
El fet és que malgrat aquesta mala passada de l’Ajuntament, al final les músiques ganxones poden somriure: no només han guanyat el judici: la Gina és actualment directora d’una altra escola de música i la Cristina exerceix de professora des de fa dos anys en diversos centres públics.
I per celebrar aquesta victòria, la Gina i la Cristina han penjat a Instagram un post conjunt que reproduïm totalment:
“Com encetar un escrit de tancament…? Doncs potser començarem pel final i així anem fent via…
Hem guanyat! Hem recuperat els drets laborals que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ens va voler furtar. David contra Goliat, de vegades passa que David s’esmuny i té paciència, molta paciència… després de més de dos anys de litigi hem guanyat davant la injustícia de les institucions que aprofiten els buits legals per tal d’entabanar súbdits suposadament beneits i estalviar-se quatre rals, que anant bé, els serviran per al lum-lab de l’any vinent.
Els regents del Consistori guixolenc sabien sobradament que a cap treballador se’l pot fer fora després de gairebé vint anys de servei amb una mà al davant i l’altra al darrere, o si més no, ho haurien de saber, ells, autoproclamats polítics i tècnics alguns socialistes i/o defensor d’un estat de dret. Potser es volien estalviar uns dinerons per a costejar l’indigne xifra que suposa mantenir un assessor extern per a gestionar l’Escola de Música? Perquè amb la nostra indemnització no poden pagar ni la quarta part del cost d’aquesta brillant assessoria. (Qui vulgui pot consultar-ne els números, sortosament són públics).
Els nostres darrers anys com a treballadores i extreballadores de l’Escola de Música han estat plens d’entrabancs, per nosaltres sobretot, però també per molts dels nostres companys: recordem que hi ha una expedient d’assetjament laboral guardat en un calaix…
El nostre va ser un itinerari la mar d’interessant: Jutjat de primera instància, i Tribunal Superior de Justícia, sense escatimar en “gastos” com es diria popularment.
“Mort el gos morta la ràbia” devien pensar…, però que hi hagi ràbia o no, depèn més de l’amo que no pas del ca.
Però al final hem guanyat!! I ara ens sentim encara entristides, enrabiades, cansades però tot i així contentes de poder, ara sí, amb legitimitat jurídica i dignitat, portar la nostra pedagogia i la nostra essència a molts altres indrets. Ens trobareu, doncs, allà on hi hagi bona música, bons músics i sobretot bona gent.”
Signen: Georgina Reyner Saurí i Cristina Pujol Murlà
