Burilles de cigarreta per tot arreu

AMIC | 14 desembre 2025

A macro shot of a burning cigarette A closeup of a burning cigarette

Opinió \| Firmes de prestigi – Francesc Mauri
Avui us vull parlar d’un residu literalment escandalós, la burilla de cigarreta. Es calcula que al conjunt de l’Estat cada dia es llencen a terra i a la natura fins a 60 milions de burilles, 9 bilions cada any a tot el món. Fixeu-vos en la dimensió del problema si es jutja pels milions de burilles que “cauen” a terra. Cada minut, 8 milions, a tot el món. Des de l’aparició de les cigarretes amb filtre, les seves burilles s’han convertit en un residu molt comú i descontrolat que suposa un greu problema mediambiental, ja que es llença en boscos, platges i als carrers i arriba fins i tot a contaminar l’aigua. El 70% de les burilles acaben en rius i mars. La proporció de les que no es llencen on toca és vergonyosament alta i actualment segons els experts, és inviable plantejar-se el seu reciclatge. Té tants tòxics que fins i tot seria delicat per al personal que ho hagués de tractar. De tota manera, hi ha algunes experiències d’aprofitament desenvolupades per universitats europees, entre les quals hi ha la de Granada, per fer-les servir com a enduridor dels asfalts per l’arranjament de carreteres. En l’àmbit del dia a dia, les burilles són un autèntic maldecap per als serveis de neteja de totes les ciutats i pobles. Costa d’entendre com pot ser que la gent encara les tiri a terra. A Barcelona, per exemple, hi ha 25.000 papereres i totes tenen un apagador. I, en canvi, fins i tot al voltant de les papereres, et trobes un munt de burilles a terra. Les burilles són com netejar grans d’arròs a casa, costa moltíssim, es fiquen per tot arreu, a tots els foradets, als escocells dels arbres, entre les rajoles. Les xifres que es donen des d’ajuntaments com el de Barcelona i la Fundació Rezero és que, entre el 30% i el 40% de la brossa dels nostres carrers són burilles. El maldecap dels serveis de neteja es tradueix en un sobrecost que paguem tant fumadors com no fumadors. Segons un estudi de la Fundació Rezero, cada català paga fins a 21 euros de més cada any només per netejar burilles. A Barcelona, el sobrecost suposa 74 milions d’euros l’any. Fa mesos l’Agència Catalana de Residus va posar damunt la taula una llei que ho combati, un sistema de dipòsit, devolució i retorn de les burilles. Això, a la pràctica, significaria que cada cigarret tindria un sobrecost de 20 cèntims, 4 euros tot el paquet, que seran abonats si es retornen les burilles. De manera gràfica en els paquets de tabac dels seus greus efectes per a la salut. De moment, aquesta llei no ha tirat endavant. La raó és que el poder de les indústries tabaqueres és molt conegut: va costar molt que tinguessin alguna responsabilitat en la protecció de la salut de les persones. Ara encara en tenen menys en la protecció del medi ambient.
Per Francesc Mauri \| TV3 \| @MeteoMauri / AMIC – AMIC – Redacció

Opinió | Firmes de prestigi – Francesc Mauri

Avui us vull parlar d’un residu literalment escandalós, la burilla de cigarreta. Es calcula que al conjunt de l’Estat cada dia es llencen a terra i a la natura fins a 60 milions de burilles, 9 bilions cada any a tot el món. Fixeu-vos en la dimensió del problema si es jutja pels milions de burilles que “cauen” a terra. Cada minut, 8 milions, a tot el món. Des de l’aparició de les cigarretes amb filtre, les seves burilles s’han convertit en un residu molt comú i descontrolat que suposa un greu problema mediambiental, ja que es llença en boscos, platges i als carrers i arriba fins i tot a contaminar l’aigua.

El 70% de les burilles acaben en rius i mars. La proporció de les que no es llencen on toca és vergonyosament alta i actualment segons els experts, és inviable plantejar-se el seu reciclatge. Té tants tòxics que fins i tot seria delicat per al personal que ho hagués de tractar. De tota manera, hi ha algunes experiències d’aprofitament desenvolupades per universitats europees, entre les quals hi ha la de Granada, per fer-les servir com a enduridor dels asfalts per l’arranjament de carreteres. En l’àmbit del dia a dia, les burilles són un autèntic maldecap per als serveis de neteja de totes les ciutats i pobles. Costa d’entendre com pot ser que la gent encara les tiri a terra. A Barcelona, per exemple, hi ha 25.000 papereres i totes tenen un apagador. I, en canvi, fins i tot al voltant de les papereres, et trobes un munt de burilles a terra.

Les burilles són com netejar grans d’arròs a casa, costa moltíssim, es fiquen per tot arreu, a tots els foradets, als escocells dels arbres, entre les rajoles. Les xifres que es donen des d’ajuntaments com el de Barcelona i la Fundació Rezero és que, entre el 30% i el 40% de la brossa dels nostres carrers són burilles. El maldecap dels serveis de neteja es tradueix en un sobrecost que paguem tant fumadors com no fumadors. Segons un estudi de la Fundació Rezero, cada català paga fins a 21 euros de més cada any només per netejar burilles. A Barcelona, el sobrecost suposa 74 milions d’euros l’any. Fa mesos l’Agència Catalana de Residus va posar damunt la taula una llei que ho combati, un sistema de dipòsit, devolució i retorn de les burilles. Això, a la pràctica, significaria que cada cigarret tindria un sobrecost de 20 cèntims, 4 euros tot el paquet, que seran abonats si es retornen les burilles. De manera gràfica en els paquets de tabac dels seus greus efectes per a la salut.

De moment, aquesta llei no ha tirat endavant. La raó és que el poder de les indústries tabaqueres és molt conegut: va costar molt que tinguessin alguna responsabilitat en la protecció de la salut de les persones. Ara encara en tenen menys en la protecció del medi ambient.

Per Francesc Mauri | TV3 | @MeteoMauri / AMIC – AMIC – Redacció