El port de Sant Feliu genera un impacte econòmic de més de 16 milions anuals NOU ARTICLE

El port de Sant Feliu de Guíxols genera un impacte econòmic estimat de 16,26 milions d’euros anuals. Aquesta és una de les dades que recull l’estudi L’impacte econòmic dels Ports de la Generalitat sobre l’economia catalana, que analitza l’activitat de les instal·lacions portuàries de titularitat de la Generalitat durant el 2023.

Segons l’informe, el port ganxó registra una facturació directa de 7,39 milions d’euros i ocupa directament 55 persones. L’impacte econòmic estimat, que incorpora els efectes indirectes i induïts sobre altres activitats, supera en més del doble la facturació generada directament al port.

Les instal·lacions portuàries de la ciutat facturen directament 7,39 milions d’euros i donen feina a 55 persones. L’impacte econòmic estimat s’eleva a 16,26 milions, segons un estudi sobre els ports de la Generalitat.

Les xifres situen Sant Feliu de Guíxols entre els ports de la Costa Brava amb una contribució econòmica significativa, tot i que per molt per darrere dels principals centres d’activitat portuària del litoral gironí.

Més de 362 milions d’euros a la Costa Brava

En conjunt, els ports de la Costa Brava generen un impacte econòmic estimat de 362,17 milions d’euros anuals, a partir d’una facturació directa de 164,62 milions. L’activitat d’aquestes instal·lacions dona feina directa a 935 persones.

Els ports de Roses, Palamós i Blanes concentren bona part del negoci portuari del litoral gironí. Roses encapçala el rànquing, amb un impacte estimat de 106,34 milions d’euros i una facturació directa de 48,34 milions. El segueix Palamós, amb 76,3 milions d’impacte i 34,68 milions de facturació, mentre que Blanes arriba als 52,27 milions d’impacte i als 23,76 milions de facturació directa.

Per darrere d’aquests tres ports se situen l’Escala, amb un impacte de 30 milions d’euros; l’Estartit, amb 27,29 milions, i Llançà, amb 23,4 milions.

Sant Feliu de Guíxols és el setè amb un impacte estimat de 16,26 milions d’euros, per davant del Port de la Selva, amb 10,48 milions, Empuriabrava, amb 9,62 milions, i Port d’Aro, amb 6,16 milions.

L’estudi posa de manifest que l’activitat portuària no es limita als ingressos que generen directament les empreses i els professionals que hi treballen sinó que també repercuteix en altres sectors econòmics a través de la contractació de serveis, el transport, el comerç i les activitats professionals vinculades.

A escala catalana, els 45 ports de la Generalitat van generar una facturació total de 1.715,8 milions d’euros el 2023, equivalent a 4,7 milions diaris. D’aquesta quantitat, 785,9 milions corresponen a l’activitat directa dels agents portuaris, mentre que els 929,9 milions restants són resultat dels efectes indirectes i induïts.

L’activitat va aportar 978,6 milions d’euros al producte interior brut de Catalunya, un 0,32% del total, i va contribuir a crear o mantenir 13.317 llocs de treball equivalents a temps complet.

La construcció naval, la pesca i la nàutica, entre els sectors principals

Per sectors, la construcció, reparació i compravenda d’embarcacions concentra el volum de negoci més elevat, amb 489,8 milions d’euros de facturació total i 3.517 llocs de treball. L’activitat pesquera genera 299,7 milions d’euros i 3.476 ocupacions, mentre que el sector de la nàutica aporta 242,6 milions i 1.682 llocs de treball.

Aquestes tres activitats representen aproximadament el 60% de la facturació generada pel sistema portuari català.

L’impacte també arriba a les administracions públiques. Segons l’estudi, l’activitat dels ports va generar 278,4 milions d’euros en recaptació fiscal, als quals s’afegeixen 124 milions en cotitzacions a la Seguretat Social.

Les dades confirmen el pes econòmic de les instal·lacions portuàries a Catalunya i, en particular, a la Costa Brava, on el port de Sant Feliu de Guíxols contribueix a mantenir una activitat que repercuteix tant en els sectors directament vinculats al mar com en altres àmbits de l’economia local.