Teresa Massegosa: “Cal governar amb seny”

Encetem aquesta secció d’entrevistes electorals amb una candidata a les eleccions municipals de 2011, que va ser l’alcaldable per la única formació que en aquells comicis es va quedar a les portes d’entrar a l’Ajuntament. És la Teresa Massegosa, en aquell moment cap de llista per Solidaritat Catalana per la Independència (SI), anteriorment coordinadora de les consultes per la independència del 25 d’abril de 2010 i que actualment segueix la política de forma relaxada, mirant-s’ho des de la distància mentre es recupera d’un accident que va patir fa uns mesos, quan va ser atropellada per un vehicle en un pas de vianants de la ciutat.
– Com valora l’experiència d’haver estat cap de llista d’un partit?
Va estar molt bé. Era un projecte nou, un partit nou i molta gent que no havia estat mai en cap partit polític. Es va fer molta pinya, érem realment un equip amb molta il•lusió i moltes ganes de treballar per la ciutat. Va ser una experiència molt enriquidora, tant personalment com política, perquè vam treballar al costat d’altres partits i gaudir de la companyonia, i de la no companyonia, amb gent d’altres formacions.
– El fet de no sortir escollida li va fer perdre la il•lusió?
Sí, perquè anàvem amb la il•lusió de poder entrar, sinó ja no ens hi haguéssim presentat. Et quedes una mica decebuda, però és el que la ciutat va triar… De tota manera estàvem molt contents del suport que ens va donar la gent amb aquests gairebé 300 vots. Decebuts, sí, però vam continuar fent política d’una altra manera.
– En no sortir escollida continuava en actiu anant als Plens municipals i inclús algun cop havia intervingut en contra d’algun comentari de la cap de llista del PP. De cop i volta, però, ja no se li va veure més el pèl. Què va passar?
Quan vam començar el projecte a Solidaritat, tot va començar de zero, amb molta il•lusió des dels diputats fins a nivell local, fent pinya. Després es van començar a fer grupets d’amics a dins del partit i això ja no em va agradar, començava a ser un partit dels de sempre, en què s’ha de fer la pilota als de dalt. Jo no sóc així, no em sentia a gust allà dins i vaig decidir sortir-ne. Vaig deixar el partit i la política la continuo fent des de fora. Ja no vaig als plens però els segueixo en directe per la ràdio, igualment, i també a través de la premsa tant a nivell de ciutat com a nivell nacional.
– Ha tingut alguna oferta en aquestes eleccions per anar a alguna llista?
Com que estic de baixa des de fa 4 mesos i no podia anar a cap llista… doncs no et contestaré la pregunta (i comença a riure).
– En aquestes eleccions només hi ha una dona cap de llista, la Elena Delgado de la CUP, que, com SI, és un partit independentista i petit. Es mostra amb més simpaties cap a ells per aquests fets?
Que només hi hagi una sola de dona de cap de llista és un fet que sap greu, i més havent-hi tantes llistes com hi ha aquest 2015. No em posiciono, però, més cap a la CUP per aquest fet. No la votaré perquè sigui una dona. Jo em miraré totes les llistes a nivell local, en què hi ha gent que val molt i gent que no val per la política a totes les llistes i, aquesta vegada, haurem de sospesar molt a qui votem a nivell municipal.
– Per tant, no té encara el vot decidit…
No. A nivell nacional el president Artur Mas té tot el meu suport, però a nivell local no tinc decidit el meu vot.
– Com a ex alcaldable, quines propostes troba a faltar per part dels partits que es presenten aquest any?
Ui! Moltes! Hi ha massa coses que es diuen i no es fan. En aquest moment, s’haurien de fer propostes per la independència del país, ja que l’alliberament comença des dels pobles. Aquí Sant Feliu, no sé com ho encararan els partits, si això ho tocaran o quedarà al marge. I a nivell local, crec que calen propostes en matèria de neteja de la ciutat i seguretat viària, i això últim ho he patit. Els cotxes corren massa, en aquesta ciutat, i no veig que des de l’Ajuntament hi posin gaire remei. Caldrà repassar els programes electorals i veure les propostes.
– Fa 4 anys es parlava del pàrking, es va fer un debat en què cada partit va presentar la seva proposta. Quatre anys després, el pàrking continua sense estar fet. Vostè en aquell moment apostava per una consulta. Continua pensant igual?
Sí, i tant. Les coses que requereixin grans despeses i les que impliquin mobilitat o obres, crec que ha de ser el ciutadà qui les decideixi. A més, les consultes no creen gaire despesa ni gaires maldecaps. És la ciutat de tots i on vivim tots, i ho hem de decidir tots. És molt simple fer una consulta, i dónes veu a tothom. I en quant a que han passat 4 anys… no és el pàrking sol, són tantes coses que passen els anys i no es fan…
– Amb el panorama polític actual, com animaria al ciutadà a què vagi a votar?
Primer de tot, estem en una democràcia i tenim aquesta gran sort de poder-la utilitzar. Per tota la gent que ha lluitat durant anys per poder-la tenir, només per això, ja val la pena anar a votar. Votin a qui votin, però que la participació sigui alta.
– El nou alcalde o alcaldessa de Sant Feliu de Guíxols hauria de…
De governar amb seny, sobretot. En aquest moment no es poden llançar els diners com es fa actualment amb projectes inútils i coses que avui es fan i demà es treuen perquè estan mal fetes o canvien d’opinió. Es llencen massa diners i les coses s’haurien de rumiar dues vegades. Les coses s’han de fer per bé, que no s’hagin de gastar diners desfent-les o retocant-les. Necessitem molts projectes per tirar endavant i s’han de fer governant amb seny i estant oberts a opinions d’altres partits. Cal mirar per la ciutat i no pas portar la contrària als altres perquè no són del mateix partit. Prou baralles absurdes! Amb les baralles, la ciutat en queda al marge, perquè els ciutadans tenim molts maldecaps per tirar endavant, avui en dia.