“Albert Serra em va encarregar que fes la banda sonora de la seva pel·lícula Història de la meva mort, però malgrat que li va encantar la música que ell va pagar –tant la composició, com els músics i els estudis de gravació–, finalment no en va utilitzar ni un fragment a la pel·lícula, perquè, segons va dir, no hi encaixava”, diu Pedro Burruezo sobre la música que conté el seu últim disc, La banda sonora maldita ( Tormina Records ), que apareix sota el nom de Burruezo & Claustrofóbica Camerata, per no confondre els oients: “Aquest projecte no té res a veure amb Misticísssimus ni amb res del que he fet amb la Bohemia Camerata o altres projectes artístics diferents que desenvolupo al mateix temps.
Burruezo treu nou disc al mercat: “Dervishes and Troubadours”
Burruezo és el nom artístic de Pedro A. Burruezo, un dels artistes catalans més humils i, al mateix temps, més singulars, sòlids i transversals que ha donat la música a l’estat
espanyol en les últimes dècades. Fundador de Claustrofobia en els 80, pioner de mil tendències, a partir dels 2000 li dóna un gir de 180 graus a la seva carrera i a la seva
vida.
Ara, torna a sorprendre amb “Dervishes & Troubadours”, un disc preciós i embriagador que conjuga dos discos en un: per una banda, música contemporània inspirada en el sufisme, amb aromes morisques, amb peces cantades per Burruezo en àrab i castellà, amb instruments àrabs, d’un profund missatge espiritual; per l’altra, música inspirada en les peces de trobadors, la música sefardita, les aromes medievals, amb un aire innovador en lletres i harmonies, cantat en català i en ladí, principalment, per Maia Kanaan (braç dret de Burruezo en els últims anys), també una gran violista.… Seguiu llegint...