Les víctimes dels règims tindran una placa de reconeixement al seu darrer domicili
Redacció |
El grup de MES a l’Ajuntament du al ple d’aquesta nit una moció perquè el municipi reconegui els veïns assassinats, represaliats o exiliats als camps de concentració del nazisme o pel règim feixista de Franco, amb la iniciativa de col·locar llambordins amb les dades de cada persona a davant del seu darrer domicili registrat a la ciutat.
El text, d’entrada, prosperarà. Segons declara el primer tinent d’alcalde, Josep M. Muñoz (PSC) a El Punt-Avui, és una iniciativa de memòria històrica que ja funciona en altres municipis, com ara a Girona, on al gener ja van començar a instal·lar les “pedres de topada” –Stolpersteine– ideades per l’artista alemany Günter Demnig. Només creu que cal condicionar l’emplaçament d’alguns llambordins al consens amb els familiars.
El regidor del MES, Pere Albó, argumenta que “hi ha nombrosa documentació sobre els guixolencs que van patir repressió”, amb deu morts, d’una quinzena internats en camps nazis, i desenes de refugiats a França i exiliats, el més cèlebre dels quals, el conseller i president de la Generalitat a l’exili Josep Irla. Els registres dels historiadors també xifren en nou el nombre d’afusellats.
