La riera de Sant Pol

      Al límit est del nostre terme municipal, just on limita amb Castell-Platja d’Aro, es troba la riera de Sant Pol.

      L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) tenien un projecte del 2017 que preveu la cobertura de la riera, des de la rotonda de la carretera de Castell d’Aro a S’Agaró, el carrer Verbania i fins la platja.

       La capacitat actual de la riera en aquest tram no és òptima, en moments de crescudes per episodis de pluges torrencials una forta avinguda podria causar danys greus a persones i béns. Un cop coberta la riera,  es convertiria en un eix de circulació per a vianants. La part més propera al mar es troba dins d’una zona d’expectativa arqueològica.

       Per a la realització de les obres previstes es proposa un termini d’execució de sis mesos. El pressupost d’execució material és de 393.742 € i el pressupost per contracte de 566.949 €.

Modificació del POUM

       Un informe tècnic modifica puntualment el POUM en el sector SMU-32 de Sant Pol Mitjà, per incloure el tram d’espai lliure entre la carretera de Castell d’Aro (GIV-6621) i la riera, fins el límit de terme municipal entre Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro.

       El motiu d’aquesta modificació és definir els criteris bàsics pel desenvolupament del sector, amb l’ordenació de la carretera de Castell d’Aro, per tal de configurar un passeig que relligui els diferents teixits urbans. Així es proposa la reducció de l’amplada de 30 metres a 22’60 metres, que preveu el POUM, corresponent al costat est de la carretera.

      En aquesta modificació es qualifica la riera i la seva zona d’influència com a sistema hídric, donant així compliment a l’article 128 del POUM. Respecte al sanejament, el sector delimitarà una reserva de sòl i pressupost necessaris per a la instal·lació d’un sistema de depuració propi.

       Urbanísticament, l’àmbit està classificat com a sòl urbà i, per tant, com a zona edificable.

       Les catastròfiques conseqüències que ha provocat una “Dana” al País Valencià, ens hauria de fer repensar i corregir les actuacions urbanístiques a les lleres de rius, torrents i rieres.

       Malgrat que una bona i ràpida política d’emergències podria salvar vides, els danys materials i de béns serien irreversibles. La natura té memòria i, tard o aviat, sempre acaba recuperant allò que l’activitat humana li ha pres en el seu curs fluvial cap a la desembocadura.