Josep Rius, salvant indeterminacions
Josep Rius i Graners (Moià, 1949), fa 42 anys que viu a Sant Feliu de Guíxols. Nascut al Bages (ara és capital del Moianès), de ben jove va haver de marxar cap a altres racons de la geografia catalana fins anar a caure a Sant Feliu, on va ser proposat per ser professor al Col·legi Sant Josep. Un cop a la nostra ciutat, ha estat part activa en la vida social de la ciutat. Va col·laborar a la primera Ràdio Sant Feliu, la del carrer Capmany, on va ser company de Josep Maria Alejandre, Enric Àguila o l’actual director Josep Andújar; va cofundar la Penya Sport Club de Futbol; va ser entrenador de Guíxols, Vilartagues, la pròpia Penya Sport i altres equips de les nostres contrades; ha col·laborat i col·labora en diverses ONGs,… Josep Rius es considera “apolític” malgrat que, en l’època de les garrotades, va haver de córrer alguna vegada davant els “grisos” durant una manifestació universitària. La seva màxima és que el Síndic “ha de salvar indeterminacions”.
-Porta un parell de setmanes al càrrec, com ho veu això?
-Home, ho veig difícil però emocionant. Estic satisfet d’aquestes dues setmanes, hem atès moltíssims casos diàriament. Cada dia tenim gent que ens ve a veure amb problemes de fàcil solució, com és mediar entre persones, i d’altres de més complicats que hem de lluitar amb poders més grans del poble. Molt emocionant i amb ganes de seguir treballant a “tope”.
-De quin tipus de reclamacions estem parlant?
-Des de que hi ha gent que té gossos i no els treu suficient i fan mala olor en el pis de sobre, fins a un noi que va caure d’un pi anant a bastar pinyes, ja que era la seva forma de subsistir, i es va trencar la columna vertebral. Un noi que és estranger i que necessita que se l’ajudi en qüestió de papers perquè no controla l’idioma i té un parell o tres de fills al seu càrrec.
–Vostè ha succeït José Luís Mayo, que ha estat treballant-hi 11 anys. Per la seva part, quant preveu estar-hi?
-El pacte dura cinc anys. En principi, faré el que el cos aguanti, perquè compliré 67 anys el mes que ve. Llavors, si tinc l’energia suficient, aquests cinc anys són indiscutibles. I a partir d’aquí, mirarem de buscar la persona adequada, que segur que n’hi ha moltes, per poder-me substituir. Crec que els 11 anys que hi ha estat en Mayo, 10 més un perquè l’any passat hi van haver les eleccions i va haver de continuar un any més, és una mica massa. Ell podia seguir, però la llei no li ha permès. Crec que ho ha fet molt bé, excel·lent per al poble, però jo, en principi, només em plantejo fer aquests cinc anys.
-Amb l’arribada de la crisi, la majoria de reclamacions han estat per problemes d’habitatge. Són de fàcil solució? Creu que seguirà havent-n’hi?
-N’hi ha que són de difícil solució. Per exemple, pisos okupats en què els okupes busquen un lloc per anar a dormir però respectant els veïns. S’han donat casos de veïnatge en què es queixen de coses d’aquestes, problemes entre veïns i d’altres de més durs amb instàncies superiors…Però jo crec que tot té solució quan la gent s’asseu a parlar i té intenció de solucionar-ho, sense anar per endavant amb la paraula “no”, “no” i “no”. La meva feina és de procurar que hi hagi una entesa entre les parts i que hi hagi un consens.
–Havent deixat el càrrec el senyor Mayo, deu haver deixat alguns casos pendents. De fet, m’ha comentat que en tenia un de fa 10 anys…
-Sí, de fet els dels últims cinc anys han estat els més forts. No puc citar quins casos són concretament, però són coses que preocupen a un bon col·lectiu de gent de Sant Feliu. Per exemple, n’hi ha sobre sorolls exagerats en què la gent no descansa suficient i que s’han de solucionar, i també de brutícia, que Sant Feliu és un poble que realment no és net i que haurem d’esbrinar què podem fer per que la ciutat sigui higiènicament perfecta. De fet, tinc moltes reclamacions de la brutícia al carrer i similars.
–Només hi faltava la vaga de 15 dies que C.E.S.P.A. ha anunciat ara!
-Esperem que les parts es posin d’acord i no s’arribi a fer aquesta vaga. (N.de la R.: Avui mateix hem sabut que s’ha desconvocat) A veure, tot treballador té dret a vaga, això és indiscutible, però també hi ha el pacte, sempre hi ha un pacte, unes coses bàsiques que s’han de tenir en compte en què la gent de Sant Feliu (ja no et dic els visitants) vol que, en plena calor, la higiene sigui quasi perfecte, per no dir perfecte. I això ho hem de lluitar.
–El Síndic és el més gran defensor del dret de les persones i, sobretot, per evitar els abusos que pot tenir l’Administració Pública. En aquests cas, entén que l’Ajuntament pugui vetar a un mitjà de comunicació local?
-Doncs hauria d’esbrinar casos i saber perquè veta. Però, en principi, evidentment seria un “no”. No ho entenc. No crec que ningú hagi de vetar res a ningú, sempre que s’atengui a un principi de les lleis. Si el mitjà compleix les lleis bàsiques ha d’estar catalogat com qualsevol altre mitjà.
-Qui li va proposar de ser al Síndic, com va ser el procés?
-Va ser una trobada casual amb en José Luís Mayo. Ens coneixem de fa 40 anys anys i hi tinc molt bona relació. Un dia pel carrer ens veiem i em diu: “Ja ho tinc, ets la persona ideal per substituir-me”. I jo, que ja sabia per on anava li pregunto: “Per substituir-te de què”. “Del càrrec del Síndic”. “Mare de Déu, quants milers t’han dit que no abans que m’ho diguessis a mi?”. Em va dir que “pràcticament” només m’ho havia dit a mi…però segur que no, hahaha.
Li vaig contestar que em deixés rumiar entre una setmana o dues, per consultar-ho a la família, perquè era una decisió que no es pot prendre a la lleugera. I ho vaig tirar endavant amb dues condicions: una, que continués la mateixa
secretària, ja que és molt eficaç en el treball i que, si fos nova, seríem dues persones noves i massa gent nova no podria tirar endavant les coses. I, segona condició, que tots els regidors de l’Ajuntament votin afirmativament o, si més no, s’abstinguin, que no diguin que no, al meu nomenament. Com que han tingut molta confiança amb l’anterior Síndic, es va proposar i havia de ser en el ple ordinari del 30 de juny, però degut a la densitat d’aquest ple, se’n va fer un d’extraordinari el 8 de juliol. I des d’aquell dia ho portem endavant.
-I força estressat, o no?
-No tant com per dir estressat però sí que veig que desconec i, per tant, m’haig de posar al dia amb el mínim temps possible, de lleis i de cosetes que no domino. Abans de prendre una decisió m’haig de llegir la llei, que no m’equivoqui després. Per sort tinc una secretària que en sap més i que les coneix.
-A més a més, vostè és de “ciències”!
-Sí, d’això de les “lletres”, quan era estudiant no me’n sortia gaire. Bé, no tens per que conèixer-ho tot… Més o menys, ho vas portant…i a més a més, totes les lleis tenen una lletra petita a sota esmentant altres coses i l’administració pot tardar fins a tres mesos en contestar una sol·licitud, per llei. Per tant, són coses que haig d’anar esbrinant i estudiant per poder ajudar més bé a la gent.
–Per acabar, un objectiu per a la seva feina i per a la població de Sant Feliu de Guíxols?
-En la reunió que vam fer en el dia del nomenament, vaig parlar una mica i vaig dir que, fent servir argots matemàtics, volia salvar “indeterminacions”. A nivell de matemàtiques, hi ha una cosa que es diuen “límits” en què fas un exercici i acabes amb un resultat que no és resultat, en matemàtiques. D’aquest “no resultat” se’n diu “indeterminació”. Has de salvar les indeterminacions, has d’escollir un altre camí, has de recular i buscar estratègies per salvar les indeterminacions. En la vida, a vegades s’arriba a camins sense sortida i has de salvar aquestes indeterminacions i, per poder-ho fer, s’han de donar estratègies. De vegades, hi ha gent que es desespera i abandona, però nosaltres estarem allà per ajudar-los a salvar aquests camins en què, en principi, ells no veuen la sortida i que nosaltres els ensenyem l’estratègia adequada per aconseguir la fita. Aquest seria l’objectiu, ajudar a tota la gent de Sant Feliu que ens ho sol·liciti per solucionar aquelles indeterminacions de vida que tingui, sigui en contra de qui sigui, lluitant a favor d’ells, de ben segur.
