Fins al Parlament de Catalunya ha arribat una polèmica sobre el Quixot que ha servit, un cop més, per reivindicar-ne l’espanyolitat. El cas que no s’ha tocat és la molt probable catalanitat de l’autor,tesi que és motiu de riota per qui no vol aprofundir en la lectura del Quixot. A Internet hi ha el facsímil de l’edició més antiga que es conserva, la impresa a Madrid l’any 1605. Per llegir-lo, cal no perdre la vista amb els peus de plana i buidar el cap de prejudicis, establint una relació directa entre l’autor i el lector, com faríem amb qualsevol novel·la moderna. El bilingüe català-castellà, tindrà contínues sorpreses i, per això, és recomanable acompanyar la lectura amb la consulta al Diccionario de Autoridades, també a Internet, on podrem trobar el primer cop que es van escriure la majoria de paraules castellanes.

El Procés s’enfronta a un final forçat i les boles de vidre treuen fum. Fins dissabte hem assistit a una sincronia sospitosa entre Madrid i Barcelona. Aquí hem tingut tot un ball de presidenciables, i la bola de vidre ens alerta que es feia temps a l’espera que a Madrid estigués tot preparat per fer un canvi de govern. I dissabte, a la mateixa hora, investien Pedro Sánchez i es feia efectiu el nomenament dels consellers. Comença una nova etapa entre Madrid i Barcelona.

El primer globus sonda ha partit des de Barcelona: el flamant president Torra diu que trobaria bé un nou Estatut dins de la Constitució.

Fa uns dies, la Rosa Díez d’UPyD, musa del Twitter pels seus comentaris extemporanis, es queixava del fet que no hi hagués gens d’interès per investigar 358 assassinats d’ETA. Altres fonts rebaixen la xifra a 234 morts per esclarir. Sigui quina sigui la quantitat exacta, que cap investigació intenti de trobar els autors és un tema prou sospitós com per no gratar-hi gaire, no fos cas que tinguéssim un ensurt. Després de la massacre dels trens de Madrid l’11 de març del 2004, no és cap secret que l’Estat va voler encolomar els atemptats a l’ETA. Fa l’efecte que una moneda a l’aire va obligar els dos únics partits amb opcions de governar a Madrid a defensar l’autoria.