Avui podem dir que a Catalunya no hi ha cap mena d’autogovern. El President de la Generalitat no se sap qui serà i els consellers són els ministres de Madrid. Tornar enrere és també inútil perquè els comptes de la Generalitat fa molt temps que estan intervinguts i les lleis que aprovava el Parlament eren tombades una a una des de Ponent. El pas endavant que hem fet per desempallegar-nos del drama ha estat sospitós des del primer minut.

Amb motiu de la darrera visita del Borbó a Catalunya, per les xarxes socials es van difondre dos tipus de cartells de protesta, ambdós ben equivocats. Amb els escacs com a tema, un cartell representava el rei negre tombat, com a anunci de la República, i a l’altre, tot de peons acorralaven el sobirà, com a premonició d’una revolució popular. Als escacs, però, hi ha dos monarques, un de cada color, i quan guanya un, perd l’altre, i de república no se n’instaura cap perquè el joc es dóna per acabat.