L’alcalde aplica el xarop de bastó al Museu i es queda tan ample

“Avui, sense explicació raonada, sense fer cas de les indicacions dels tècnics i sense donar les ordres per escrit com s’havia sol·licitat, per ordre d’alcaldia s’ha desmuntat la part final de l’exposició “Curar-se en salut” del Museu d’Història. Ara suposo que entendreu millor el post sobre la gestió del patrimoni cultural que vaig fer citant a Josep Pla. Us demano que ho feu saber”. Aquesta és la nota que a les xarxes socials va fer públic un tècnic del museu d’Història de

la ciutat el dimarts i que ha desencadenat una crisi en tota regla a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

No sol ser habitual que els professionals de l’Ajuntament manifestin el seu malestar públicament d’aquesta manera i ben segur que el que coneixem és tan sols la punta de l’iceberg.

Des de Moviment d’Esquerres, MES, considerem molt greu l’alcaldada. De ser cert el que es denuncia – que no en dubtem –, l’alcalde ha tornat a confondre la presa de decisions amb l’exercici autoritari del poder.

És el reflex d’una deriva que ja hem anat constatant. En el ple del mes d’abril denunciàvem la manca de respecte cap a una regidora de CiU amb expressions com “a vostè el que li convé és xarop de bastó” i que “sembla que això és el que a vostè li agrada” o a l’últim ple, on l’alcalde no va dubtar a amenaçar de desallotjar la sala de plens davant les mostres de reprovació dels assistents, afegint un intolerable comentari que “es quedaria tan ample” si ho havia de fer.

Doncs bé, efectivament sembla que l’alcalde Motas ha aplicat aquesta particular manera d’entendre l’exercici de l’autoritat i ha aplicat el “xarop de bastó”, desallotjant les instal·lacions del museu i, efectivament, “s’ha quedat tan ample”.

Segons sembla, tot ha estat de viva veu sense ordre per escrit, i això és molt més greu perquè s’han saltat les recomanacions dels tècnics municipals (tant poc hi confien?), però a més s’ha de tenir en compte que l’exposició optava a un premi que s’ha de resoldre el dia 14 d’enguany i també té una subvenció del Feder europeu. Què passarà ara amb ambdues coses? Perquè tanta pressa, no es podien esperar 14 dies més? Són coses que no entenem, per més que ho

provem. Lamentem haver de denunciar les actituds autoritàries de l’alcalde Motas. També ens preocupa la passivitat dels socis de govern -ERC i PSC-, que han demostrat que són incapaços d’aturar aquests tics o, potser el que és pitjor, que els comparteixen. L’explicació a la premsa del regidor d’ERC dient que “el govern el que ha de fer és governar” és lamentable perquè es confon governar amb ordenar i manar. En aquest sentit ens agraden més les metàfores marineres – certament un punt desgastades en els darrers temps – però plenament aplicables en aquest episodi: per nosaltres governar és portar la nau a bon port. Lamentablement sembla que el que fan és portar-nos a les roques.

Com apuntàvem, no podem deixar de fer una reflexió de caràcter més general. Entenem que tot aquest episodi té la seva gènesi en la desafortunada decisió, també sense consensuar i guiada més per una qüestió estomacal, d’abandonar el projecte Thyssen a la fàbrica Serra Vicens i, arran d’això, el projecte d’anella cultural al voltant del Monestir.

Aquesta decisió és un enorme error. Una de les conseqüències és la manca de projecte conjunt i de futur. El complex cultual del Monestir ja no és una prioritat del govern de la ciutat i ja no es treballa perquè esdevingui una realitat. La manca d’ambició amb la qual s’ha redefinit el projecte pel nou govern provoca friccions entre tots els potencials que es donen al voltant del mateix, els empetiteix, no els deixa créixer i no els valora. L’episodi actual és fruit d’aquesta

decisió política. I moltes més que en vindran.