3a matinal solidària per l’esclerosi múltiple
El proper diumenge 3 de maig al matí tindrà lloc la 3a Matinal Solidària per l’Esclerosi Múltiple. A partir de les 10 i fins les 2 del migdia se celebraran un munt d’activitats a l’Espai Sardana dels Jardins Juli Garreta, en col·laboració amb d’altres entitats ganxones i a benefici de FEM (Fundació Esclerosi Múltiple) i suport de l’Ajuntament.
En aquest festival solidari hi podrem trobar activitats de zumba, ball de gegants, rem, concerts de diferent temàtica i batucada, i s’hi podran comprar dolços i plantes, menjar xocolata o botifarres i participar en el sorteig dels lots solidaris cedits per establiments de la ciutat, tot per recaptar fons per la malaltia.
Què fa la Fundació Esclerosi Múltiple a Girona?
La Fundació va posar en marxa un centre neurorehabilitador a Girona l’any 2002, que va funcionar en diferents emplaçaments, fins que l’any 2009 va passar a ser gestionat per l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona (IAS), dins l’hospital Santa Caterina.
Avui, l’IAS amb 25 places diürnes públiques, dona continuïtat a aquest projecte i la Fundació continua aportant serveis a Girona.
La Fundació Esclerosi Múltiple posa a l’abast de les persones amb aquesta malaltia, així com a les seves famílies, diversos serveis orientats a l’empoderament i l’acompanyament amb l’objectiu de millorar el benestar físic i emocional del malalt, afavorint una millor qualitat de vida.
A més, la Fundació treballa activament per construir un futur millor per a les persones amb esclerosi múltiple, impulsant projectes de recerca i innovació que contribueixin a avançar en el coneixement i el tractament de la malaltia.
Parlem amb la Lolita Pedrol, guixolenca afectada per l’esclerosi múltiple
A la Lolita li van diagnosticar la malaltia fa uns 8 anys, quan en tenia 43. A la feina li acabaven de pujar el sou i li havien donat cotxe d’empresa, però quan van saber que tenia esclerosi múltiple, la van acomiadar per “baix rendiment voluntari”. Actualment treballa a l’Escola Cor de Maria i és voluntària de la Fundació Esclerosi Múltiple.
Tot va començar cap a finals de 2017, un dia va notar un formigueig a la cara i la metgessa li va comentar que podria ser que un badall li hagués causat capsulitis. Però l’endemà, mentre treballava, el formigueig li va donar la volta al cap i va haver de ser atesa a urgències amb símptomes de paràlisi facial i ictus, però fins que no es va fer una ressonància magnètica no es va veure clar que es tractava d’esclerosi múltiple.
Per sort, coneixia la malaltia i gent que la pateix, i no es va prendre malament el diagnòstic. Va assumir que li havia tocat a ella, i amb l’ajut de metges, psicòlegs i fisioterapeutes va aconseguir les eines per no veure’s superada per les conseqüències de la malaltia.
Tenia la sensibilitat de la part esquerra del cos afectada, perdia l’equilibri, tenia fatiga i la cama no responia. Fins i tot durant el brot va haver d’utilitzar bastó per moure’s.
Malgrat tot, ha sabut sobreposar-se i centrar-se en el seu benestar i les activitats que la fan feliç, com el teatre. “Quan veus que necessites una limitació, et quedes amb allò que t’omple de veritat i consideres important”, assegura.
Com és lògic, la malaltia té una afectació diària en les activitats quotidianes de la persona que la pateix. “Si un dia no arribo a fer tot el que volia, no passa res, l’endemà seguirà la feina per fer”, diu la Lolita, que en principi patia més pels seus fills.
A més, el 2020, en plena pandèmia, la Lolita va patir el seu brot més greu, en què va quedar fins a 5 setmanes en cadira de rodes. “Tot i que va ser un moment molt baix en què m’havien d’ajudar amb tot perquè casa meva està plena d’escales, els meus fills trobaven la manera de fer-me riure i passar-ho bé malgrat la situació, i fins i tot em feien fer rallies per casa”.
La Lolita, des de 2017, ha tingut 5 o 6 brots, però cap de tan fort com el d’aquell temps de pandèmia. De seqüeles, tan sols li queda el formigueig, ja que de la cama s’ha recuperat força. Malgrat tot, s’agafa fort per al que pugui venir.
Per la Lolita, rendir-se no és una opció. “El que ens porta la vida és el que hem de viure, i si ens porta una malaltia, doncs toca acceptar-la i tirar endavant”.
“He après a valorar moltes coses que quan no tens una malaltia no valores. Abans em deixava l’última i ara soc una prioritat”, conclou.
