El “Petrel” d’en Michel Doucin

Passejant en una tranquil·la tarda de principis de juny del 1997, descobreixo la silueta del Petrel, ancorat a l’escullera del port de Sant Feliu. La meva curiositat periodística em porta davant la proa del vaixell. Un home de cabell ros i mitjana estatura em dóna la benvinguda.

Al cap d’una estona ja sóc a bord. Michel Doucin, capità del Petrel, em mostra les interioritats del vaixell. Llavors, asseguts a la coberta de popa m’explica la seva aventura. Allà entaulat i assegut en un banc de fusta, mentalment navego amb les paraules d’en Michel. La resta la fa el got de vi que tinc a la mà. La Delphine i la Daphné, filles d’en Michel, s’han adormit damunt la coberta. L’estrellada nit que tenim per sostre, acull el Petrel i la seva tripulació en la nostra badia.

La granada d’Algèria

Aquest arquitecte naval, nascut a Saint Vrisin el 2 de Maig de 1945, formava part de la Marina francesa. Estant a Algèria, malauradament li esclata una granada que el malfereix, fent-li perdre l’avantbraç dret. La marina l’ingressa en un hospital de França, on hi passa prop de tres anys. Durant la llarga convalescència, llegeix la vida i aventures de Jacques de Rouleau. Motivat per l’esperit d’aquest navegant, decideix l’any 1986 tornar a fer surar del fons marí el Petrel.

Un cop restaurat el Petrel, s’anima a seguir les petges d’una goleta que traficava la sal entre França i Espanya, del 1707 al 1724. S’anomenava La Volante i estava capitanejada per Jacques de Rouleau.

Navegant amb El Petrel

El Petrel, el mateix que va fer al 1707 La Volante, surt de Bourg sur Gironde el maig de 1992, sense més càrrega que el desig de seguir les petges de La Volante. La seva gran similitud permet endevinar aquell viatge allà pel segle XVIII.

La ruta de la sal del Petrel

• Sortida: Bilbao, abril de 1993
• Escales: San Vicente, Saint Ciprien, Moià, Tuy, Porto, Alcoutir, Coria, Palos, Simat, Tortosa, Sòller, Sant Feliu de Guíxols, L’Escala i Sant Feliu de Guíxols. Hivernada a Barcelona.

El “desestanc” de la sal a Espanya

Els crònics problemes arrossegats durant molts anys, per la provisió i comercialització de la sal a Espanya, malgrat les nombroses lleis pronunciades per diferents monarques, fan que el 10 d’Agost de 1564, Felip II dictés una llei que monopolitzà totalment el tràfic de la sal, prohibint la seva exportació i obligant a la nació a proveir-se de la sal necessària pel seu consum, exclusivament els salers i alfolies. Només s’exclogueren d’una manera transitòria les salines d’Andalusia.

Els abusos fiscals d’aquest monopoli per part de l’administració no resolen la crisi de la sal a Espanya. Mentre, el poble lluita contra els abusos, fins que al 1632 Les Corts pacten unes condicions més justes. Finalment, l’any 1820 l’Estat accepta l’absurd i erroni d’aquest sistema i decreta el “desestanc”, tornant la llibertat al tràfic i comerç interior de la sal. A partir de l’1 de març de 1821, comença a regir el nou decret que, amb algunes restriccions, encara frenava la indústria salinera. La nova legislació s’enfronta amb nombrosos obstacles que la fan ineficaç, a causa del descens en la recaptació. Així, el 29 de juny de 1822, amb algunes modificacions, s’instaura l’antic sistema.

El decret de 1852 no va poder reprimir el contraban i fraus comesos per tal d’evitar els impostos. Això restava considerablement els ingressos de l’Estat. Davant la pressió de l’opinió pública que protestava per aquest monopoli estatal, finalment l’Estat claudica a favor del desenvolupament de la indústria salinera.

La plaça del mercat lliure de la sal es deia Bourg sur Gironde. Fou un privilegi reial per la població, en no haver de pagar impostos.

Seguint les petges de “La Volante”

Jacques Henri de Rouleau va néixer el primer de juny de 1668 a Rolland. El 1703 és titular d’una “lletra de marca” de corsari. L’agost de 1705 cau presoner dels anglesos, després de naufragar el seu vaixell “La Sylvie” a la costa irlandesa. El gener de 1706 és alliberat amb la condició de prometre deixar de fer de corsari. El 1707 capitaneja La Volante com a capatàs de la sal, treballant per la companyia “De la Troque sel”. 

A bord del Pretel hem fet una reconstrucció històrica dels viatges de Jacques de Rouleau quan era capità de La Volante:

ESTIU – Juny de 1709

Carregament de sal per Catalunya. Comerç difícil amb l’alfolia. Pirateria a L’Escala. Compra de sal al mercat negre de les salines d’Andalusia. “Afuente” a Galícia. Rescat.

TARDOR 

L’últim carregament de sal arriba a Baiona (Galícia). L’or és a bord. Fondeig a Camiña (riu Miño). Tempestes violentes. Avaries. Auxili i refugi a Salvatierra el novembre de 1709. Difícil ruta de port en port fins a França.

HIVERN

Negociacions i acords comercials amb el bisbat de Bordeus. Posada a punt del vaixell per a nova càrrega. Reclutament de la tripulació. Preparats per a la nova campanya de la sal que comença el 21 de març de 1710.

PRIMAVERA

264 faneques de sal a bord, que el capità canvia per quatre botes de perfum. Temporal en el golf de Bascònia. Refugi a Santander. Complicacions administratives amb el Sultà. Destí incert cap a Viana (Portugal). Mes de maig: sal venuda a Saint Ciprien. Descarregada  en “l’anell de la misericòrdia”, riu Cobo (Galícia), el 14 de juny de 1710. Sota protecció, descàrrega a Santander i lliurament a l’armeria militar de Viana. Ruta cap el sud.

ESTIU A SANT FELIU 

A principis de juny del 1997, el Petrel recala al port de Sant Feliu. En Michel visita el Museu Municipal per tal d’esbrinar quelcom de l’alfolia local, sense obtenir res de clar. Llavors, i amb motiu de la celebració de la festa de la sal a L’Escala, descobreix que allà hi ha una alfolia. Així, aprofitant l’escenari natural, recompon en fotografies el tràfic de la sal de l’època per poder il·lustrar el seu llibre. També escriu una sèrie d’articles que parlen de la ruta de la sal a Espanya, al segle XVIII.

L’HIVERNADA A BARCELONA

Michel Doucin ha ancorat el Petrel al Port Olímpic de Barcelona, que ofereix cert caliu als navegants durant l’hivern. Allà ha hivernat el Petrel i la seva tripulació. 

La diària rutina del nostre mariner fou trencada amb l’agradable visita de les filles per Nadal. La petita Daphné i l’espavilada Delphine han decorat amb motius nadalencs les interioritats del vaixell. Al costat del pare han menjat el turró, tot parlant d’una nova trobada per Pasqua.

Quan les petites han tornat a l’escola de París, Michel fa els preparatius per la seva propera campanya a la Costa Brava. L’Escala i Sant Feliu l’esperen per reviure aquells vells temps del tràfic de la sal. Mentrestant, toca menjar dolç perquè és Nadal.

“Quan encenem la llum d’una persona, també il·luminem el nostre camí”. Amb aquest pensament us desitjo de tot cor un molt Bon Nadal.

Robert Remus

Periodista.