Al·legacions dels Comuns al Ple per la taxa de residus i el preu de l’aigua
La taxa de residus aprovada inicialment pel govern municipal per a l’any vinent no incorpora cap criteri per avançar progressivament cap un sistema de pagament per generació en què tothom paga en funció del que genera i de com recicla.
Així ho especifica el text de la Llei de Residus aplicable a partir de l’1 de gener de 2026. L’any vinent, la part variable del rebut de les escombraries s’hauria d’articular a partir de la identificació de la persona usuària. Es la part de la taxa que ha de servir per premiar o penalitzar el comportament en el reciclatge.
El nou criteri usat pel govern municipal amb el nombre de persones empadronades al domicili pot ser un factor objectivable en la part fixa de la taxa, però en cap cas ens indica el comportament a l’hora de reciclar. En conseqüència, no es pot interpretar com un element de càlcul variable en el rebut que permeti dir que la ciutat està avançant cap el pagament per generació. De fet, la legislació vigent el que fa és instar als ajuntaments cap a la progressiva aplicació de mesures per identificar i valorar a les persones usuàries. I està clar que el nombre de persones empadronades en una llar no és un criteri que ens serveixi per a qualificar aquest comportament. En una llar es pot reciclar bé o malament, indistintament del nombre de persones que hi estiguin empadronades.
Les al·legacions presentades pel grup dels Comuns plantegen deixar la taxa igual que com estava fins ara i, al mateix temps, fer durant l’any vinent els treballs tècnics i administratius necessaris per elaborar un estudi integral sobre la viabilitat i la implantació en el municipi d’un sistema eficient de recollida selectiva. Això estaria d’acord amb les normes establertes en la Llei de Residus i amb els paràmetres fixats per l’Agència de Residus de Catalunya, tots dos en relació als sistemes eficients de recollida selectiva i que només són dos: el porta a porta o els contenidors tancats.
D’altra banda, el component social i de bé públic que té l’aigua són dues de les qüestions que, segons els Comuns, no queden ben reflectides en la nova Ordenança reguladora de la prestació del servei públic d’abastament d’aigua potable, que va aprovar inicialment el govern municipal.
El nou text registra un augment del 17% de mitjana en el rebut domèstic. La formació dels Comuns hi ha presentat al·legacions. Guíxols des del Carrer considera que aquest augment generalitzat a totes les llars es podria reduir, i fins i tot evitar, fent els càlculs d’una altra manera: repercutint el sobrecost de la compra de l’aigua en alta sobre els consums superiors a 15 metres cúbics, vinculats a l’ompliment de piscines i al reg de jardins, i també sobre la que gasta l’Ajuntament, que veurà incrementat el preu dels seus consums només un 4% en lloc del 17% de l’ús domèstic, és a dir, un 13 % menys.
Per altra banda, les al·legacions presentades demanen la creació d’un bloc de consum d’aigua lligat a les activitats comercials, ja que actualment el consum domèstic i el comercial no es troben diferenciats. Pels Comuns, l’ús domèstic hauria d’anar destinat a cobrir necessitats bàsiques, atès que és un consum essencial que comporta una funció social, mentre que per la seva part l’ús comercial s’hauria associar a activitats econòmiques on l’aigua és un element més que forma part de l’activitat. No té sentit que no estiguin diferenciats.
Finalment, els Comuns presenten en les seves al·legacions noves escales de preu diferenciades i reduïdes perquè es tinguin en compte qüestions vinculades a la vulnerabilitat, concretament en el cas de famílies monoparentals i famílies nombroses. El text aprovat inicialment fa referència als casos de vulnerabilitat per exclusió residencial, però no té en consideració els casos de persones que per les seves condicions familiars, econòmiques, socials o de salut, tenen una probabilitat molt gran de caure en l’exclusió social, encara que no estiguin completament excloses ni pateixen exclusió residencial.
