Guíxols des del Carrer demana un ús públic per als Banys de Sant Elm NOU ARTICLE

Guíxols des del Carrer va presentar dissabte 24 d’octubre, a la sala Abat Panyelles del Monestir, el seu projecte per destinar l’antic edifici dels Banys de Sant Elm a un ús més públic. La proposta es dona a conèixer mentre l’Ajuntament i la Generalitat treballen en el procés de traspàs de la gestió de l’immoble, que encara no s’ha fet efectiu de manera oficial.

Durant l’acte es va poder sentir una introducció escrita per l’historiador Àngel Jiménez. Posteriorment, la diputada dels Comuns per Girona, Júlia Boada, va oferir una exposició en què va destacar dos aspectes. D’una banda, la importància del canvi de model turístic que comporta la lluita contra el canvi climàtic. De l’altra, el paper que han tingut fins ara els moviments socials en la reivindicació d’usos públics per a edificis antics, sovint abandonats davant la inacció de les administracions.

L’entitat proposa un espai de divulgació marítima i la concessió d’una taverna marinera com a alternativa a altres possibles projectes de gestió privada.

Finalment, el regidor Jordi Lloveras va presentar el projecte que planteja Guíxols des del Carrer. L’entitat explica que la proposta és fruit d’un llarg període de reflexió i de les aportacions de persones interessades en àmbits molt diversos: des del científic i
l’educatiu fins a l’esportiu, passant per la voluntat de recuperar la presència d’una taverna tradicional a Sant Feliu.

Una proposta amb dos eixos

El projecte de Guíxols des del Carrer s’articula al voltant de dos eixos principals. El principal és la creació d’una experiència de divulgació centrada el medi marí del litoral de Sant Feliu. El segon és la concessió d’una taverna marinera, concebuda com un
element de servei i de relació amb la ciutat.

El primer referent en què s’inspira la proposta és el Centre d’Estudis del Mar (CEM) de Sitges. Segons Guíxols des del Carrer, l’entitat ha rebut informació detallada sobre el funcionament i l’explotació d’aquest centre. També ha destacat que, durant el curs 2026-2027, el CEM ja no té dates disponibles per rebre visites de cap escola més, un fet que, segons l’entitat, evidencia la demanda d’aquest tipus d’equipaments.

La ubicació dels antics Banys de Sant Elm, a peu de platja, és un dels arguments centrals del projecte. L’entitat considera que aquesta situació facilitaria la creació d’un laboratori humit, que permetria estudiar amb immediatesa espècies i fenòmens del
litoral.

Divulgació del medi marí

En l’àmbit de la malacologia, la branca de la zoologia que estudia els mol·luscs, es recorda que l’any 1983 Sant Feliu de Guíxols va acollir la Primera Mostra Malacològica Nacional. D’aquella mostra en va sorgir una exposició permanent de petxines amagada actualment als baixos de l’edifici del Nàutic Vell.

Pel que fa a les fanerògames marines, l’entitat destaca la presència propera de posidònia i cymodocea, espècies que considera importants i que cal protegir. Diferents entitats i persones a títol individual duen a terme de manera diària tasques d’estudi,
fotografia i seguiment del seu hàbitat marí.

Per a totes dues disciplines, malacologia i fanerògames, el projecte planteja un espai per donar-se a conèixer, divulgar i sensibilitzar sobre la importància de la seva conservació.

La proposta pretén que la funció principal de l’edifici sigui la divulgació. Guíxols des del Carrer proposa que pugui albergar una sala polivalent per a reunions, jornades, tallers i activitats vinculades al litoral i al món marí. També preveu espais per a exposicions temporals i permanents, com també àrees d’estudi sobre l’entorn marí i la costa de Sant Feliu.

L’equipament també podria acollir la logística de les empreses i entitats locals vinculades al submarinisme o a l’esport nàutic. Tot i això, l’entitat considera que l’antic varador, actualment en desús i de titularitat de Ports de la Generalitat, és un espai amb
molta més amplitud i possibilitats per a aquesta funció.

Una taverna marinera

El segon eix del projecte és la concessió d’una taverna marinera. Guíxols des del Carrer considera que aquest servei ha d’estar d’acord amb l’entorn i amb la història de Sant Feliu. L’entitat recorda que, durant molts anys, les tavernes tradicionals van ser un refugi per a pescadors, artesans del suro i treballadors i treballadores de la ciutat.

La taverna es planteja, doncs, com un element que pot connectar l’edifici amb un públic ampli i amb la vida quotidiana de la ciutat, sense renunciar a la funció de divulgació i sensibilització sobre el medi marí.

Un espai obert a la ciutat

El projecte defensa que l’edifici ha de ser un espai obert a la ciutat i que no ha d’impedir la contemplació de la badia. Planteja, a més, donar continuïtat al passeig de Rius i Calvet, facilitar el pas arran de mar i rehabilitar les escales que pugen al Mirador de les Remendadores.

Amb la voluntat d’impulsar un ús públic i transversal, Guíxols des del Carrer explica que ja ha rebut sol·licituds concretes. Una d’elles demana la possibilitat de disposar d’un armari tancat amb clau per a les persones i entitats que practiquen natació de llarga distància, una activitat el canal de la qual transcorre molt a prop de l’edifici.

Una altra proposta prové d’entitats que volen fomentar el rem com a teràpia física i emocional, especialment beneficiosa per a dones que han superat un càncer de mama o que es troben en tractament.

Finançament i manteniment

Els costos de rehabilitació de l’edifici van centrar bona part dels precs i preguntes dels assistents. Es va posar de manifest que la construcció pateix una notable inflació de costos. Diverses intervencions van proposar recórrer a fons europeus, en considerar que el projecte respon a una renovació del model turístic i té una transcendència ecològica en la lluita contra el canvi climàtic. També es va demanar quines garanties hi haurà per al manteniment de l’equipament un cop finalitzada la rehabilitació.

El regidor Jordi Lloveras va explicar que les vies de finançament poden ser diverses. En la fase de construcció i rehabilitació de l’edifici, els fons europeus hi podrien tenir cabuda.

Un cop l’equipament estigui en funcionament, les aportacions derivades de la concessió de la taverna podrien contribuir al finançament del seu dia a dia, un model que, segons va recordar, ja s’aplica en els bars dels dos casals i de la Casa Irla, juntament amb els recursos que poguessin arribar mitjançant convenis amb la Diputació, la Generalitat i les universitats.