Els Comuns presenten el seu projecte «La Casa del Mar» per a Can Rius NOU ARTICLE

L’edifici emblemàtic de Can Rius, per a moltes persones el Palm Beach, ha de passar a mans de l’ajuntament ja que ha demanat formalment recuperar la concessió de l’espai que ocupa l’edifici dels antics Banys de Sant Elm. Es preveu que sigui passat l’estiu vinent quan l’Ajuntament rebi per part de la Generalitat el traspàs en la gestió de l’immoble. 

L’edifici, declarat Bé d’Interès Cultural Local l’any 2013, presenta en l’actualitat un estat de deteriorament avançat després de dècades d’abandonament. La intenció del govern Motas és desenvolupar un projecte que, a través d’una cooperació publico–privada, recuperi les característiques arquitectòniques que l’edifici tenia l’any 1922. La seva voluntat manifestada és combinar un espai públic per fer exposicions culturals i conferències amb un altre de privat destinat a restaurant que a l’estiu pugui disposar també d’un servei de guingueta. 

Els Comuns presenten el dissabte 24 d’octubre a les 11 a la sala Abat Panyelles del Monestir el seu projecte de futur per a aquest edifici: La Casa del Mar.

La formació entén que la vida de la ciutat i la seva economia s’han de diversificar i per això el seu projecte apunta a una direcció que pot ser beneficiosa: observació i cura del medi marí, investigació, lloc de trobada per grups relacionats amb el mar, taverna tradicional, espai per conferències, coneixement en directe de la biodiversitat i de la praderia de posidònia… en definitva, una Casa del Mar destinada a la ciutadania de les comarques del territori i als visitants interessats en aquests temes.

El projecte dels comuns

Guíxols des del Carrer creu que l’antic edifici dels Banys de Sant Elm ha de ser, sobretot, un espai al servei de la ciutadania, entenent que “ús públic” significa que l’edifici no ha de quedar reservat a col·lectius especialitzats, sinó que ha de ser un pol d’atracció per a tothom que hi tingui interès. 

La seva ubicació privilegiada, ubicat a tocar de mar davant de fons marins de gran riquesa ecològica, el converteix en un enclavament ideal per a activitats d’interpretació del litoral i de les seves complexes relacions entre la zona terrestre de la costa i la plataforma marina, destacant els ecosistemes terrestres. 

Disposar d’un “espai humit” o d’una “aula humida” destinada a la recerca, amb accés directe al mar, representaria una oportunitat única tant per a estudiants com per persones investigadores que es desplacin a la nostra ciutat. Aquest plantejament, tot i centrar-se en la fauna marina és plenament compatible amb línies de recerca, interpretació i divulgació focalitzades en les interaccions del litoral i l’impacte de l’activitat humana. 

Recuperació de la memòria històrica i patrimonial

L’edifici, declarat Bé Cultural d’Interès Local, acumula més d’un segle d’història local: des dels primers banyistes de la burgesia a finals del segle XIX, passant per l’època daurada de la música i l’oci nocturn dels anys seixanta i setanta, amb el local Clipper’s, fins a la coneguda discoteca Palm Beach dels anys noranta i primers dels dos mil. 

 A més de la seva funció com a espai de divulgació, l’edifici dels Banys de Sant Elm podria albergar una sala polivalent per a reunions, jornades, tallers i activitats vinculades al litoral i al món marí. 

Model de gestió i sostenibilitat econòmica

Un dels punts més crítics del debat serà com finançar la rehabilitació de l’edifici, actualment en un estat molt degradat, i el manteniment posterior. S’haurien de valorar diferents models: gestió municipal directa, concessió a una entitat sense ànim de lucre, gestió mixta públic-privada o fórmula cooperativa. Així mateix, convé explorar fonts de finançament com ara els fons europeus de cohesió territorial (FEDER), el programa de patrimoni costaner de la Generalitat o el mecenatge cultural. La sostenibilitat del projecte a llarg termini depèn de trobar un model que no generi una càrrega excessiva per a les arques municipals.

Referències

L’any 1983 es munta a Sant Feliu de Guíxols una exposició de col·leccionisme malacològic prou rellevant, que té un abast nacional i fins i tot internacional. És en aquell moment quan es planteja la possibilitat d’obrir a la ciutat un museu de petxines i cargols marins, un espai dedicat a la malacologia, la branca de la zoologia que estudia els mol·luscs. Els antics Banys de Sant Elm podrien ser-ne la seu. En aquella època una part de l’edifici es trobava tancat i a l’altre hi havia la sala de festes Clipper’s. Encara faltaven uns anys perquè l’edifici es reformés en la seva totalitat i donés pas a la famosa discoteca Palm Beach, que va funcionar fins el 2007. L’idea de l’espai museístic no va anar més enllà. Amb tot, fa uns anys que hi ha una exposició permanent de petxines en el baixos de l’edifici del Nàutic Vell.  El nostre projecte recupera aquella idea original de la malacologia perquè l’immoble disposés d’un espai dedicat a ella, bé sigui un espai permanent o a través d’exposicions temporals.

El litoral guixolenc compta amb una destacada presència de plantes fanerògames, concretament de les espècies de posidònia i cymodocea. Hi ha dos enclavaments amb una presència molt importat de posidònia: un a ponent, a l’alçada de Cala Vigatà, que comprèn la zona entre els esculls de Rocacorb, S’Adolitx i Port Salvi. L’altre enclavament important de posidònia el trobem a la zona de llevant, en el triangle format per la Cala del Molí, les roques de Les Balelles i la Cala Ametller. Finalment, hi ha detectat un enclavament de cymodocea a la platja de Sant Pol.  

A la Mediterrània, especialment a les Illes Balears i a Catalunya, hi ha alguns centres de protecció de les fanerògames que utilitzen sistemes de monitoratge. Els monitors combinen feina de vigilància ambiental, educació als navegants i seguiment científic. A Catalunya existeixen programes de seguiment marí coordinats per universitats, centres de recerca i entitats ambientals.  

El litoral està exposat a tota una sèrie de perills: uns d’origen natural com ara l’erosió, els temporals marítims o la pujada del nivell del mar, i d’altres de provocats per l’acció humana com poden ser abocaments incontrolats, plàstics, turisme massiu, sobreexplotació de recursos marins… En aquest context, l’edifici dels antics Banys de Sant Elm es troba dins la franja marina de protecció de la Xarxa Natura 2000 Massís de Cadiretes – L’Ardenya, un espai natural que connecta l’interior amb la línia costanera i que necessita augmentar el seu interès per mantenir en bon estat de conservació una àrea prou extensa de costa.

Està previst que el PEIN del Massís de Cadiretes – L’Ardenya s’incorpori a partir de gener de 2027 dins del Consorci de les Gavarres.                                                                               

L’origen de l’edifici dels Banys de Sant Elm es remunta a uns primers establiments de bany oberts cap al 1870, considerats dels més antics de la Costa Brava. L’any 1893 es van construir els anomenats “Banys d’en Baldomero” i uns anys més tard, el 1919, l’empresari Pere Rius i Calvet els va adquirir i transformar en els elegants Banys de Sant Elm.