La tràgica història del noi de Mali
Milions de persones emigren cada any del seu país per manca d’oportunitats, conflictes, fam i misèries. Això mateix és el que va fer un dia en Mamadou, en sortir de Mali i finalment arribar a casa nostra.
La República de Mali està situada a l’Àfrica Occidental i dins la regió del Sahel. Envoltada de països com Algèria, Mauritània, Senegal, Guinea, Libèria, Burkina Faso i Níger; té una superfície de 1’24 milions de quilòmetres quadrats i prop de 25 milions d’habitants que parlen llengües com l’àrab, el bambara o el tamashek. La seva moneda és el franc de l’Àfrica Occidental i té Bamako com a capital.
Mali és un país sense sortida al mar i el 85 % de la seva població viu de l’agricultura i la ramaderia. Les constants sequeres que pateix la seva població rural provoca l’abandó de les terres i l’emigració. Més de la meitat dels seus habitants passa fam i viu per sota el llindar de pobresa.
El país té un dels índexs més alts del món en desigualtats de gènere. La vida quotidiana de la població està sempre alterada per grups armats i constants tensions separatistes.
MORT SOTA UN ARBRE
Quan en Mamadou va arribar a Sant Feliu, cap a principis dels anys dos mil, va ser acollit per una família francesa que residia a la urbanització de la Volta de l’Ametller. Allà va congeniar bé amb el fill de la parella, que tenia la mateixa edat, i aprofità l’estada per aprendre el francès. En Mamadou tenia problemes de comunicació per manca de coneixement del català i el castellà. Era estalviador i generós i sobretot molt estimat per tota la comunitat.
En arribar com a refugiat per les guerres del seu país, en principi no tenia els papers, fins que l’empresari Toni Herrera, per qui en Mamadou treballava, va aconseguir normalitzar la seva situació; feia poc que li havia arribat una carta d’expulsió.
En Mamadou es va dedicar a diverses feines, com la de jardiner i, a l’estiu, treballava de mariner a la platja de S’Agaró a l’empresa d’en Toni Herrera. Tot es va torçar quan el mes de març del 2023 va patir un accident laboral a la urbanització de la Gavina de S’Agaró. Podant un arbre sense portar posat l’arnès, va caure. morint a l’acte allà mateix, a l’edat de 37 anys.
L’empresa ucrainesa per la qual treballava es va desentendre de la situació. Llavors, en Toni es va començar a moure per les xarxes, fins que la comunitat africana de Sant Feliu va aconseguir els poders de la família des de Mali, fet que va permetre la contractació d’un advocat. Això va agilitzar la ràpida repatriació del cos d’en Mamadou, que avui reposa en el cementiri del seu poble.
Des de llavors, en Toni Herrera només ha pogut parlar amb el seu cosí que viu aquí, però no ha pogut contactar ni amb la mare ni amb els germans, que viuen a Mali.
Pocs dies abans de la seva tràgica mort, en Mamadou havia reservat els bitllets per viatjar per primera vegada a Mali a visitar la seva família, però el fatídic destí d’aquell dia de març sota l’arbre va acabar amb la seva gran il·lusió: la de tornar al seu estimat país.
Nosaltres hem intentat contactar amb la família francesa que el va acollir, però no ha estat possible. També en Toni Herrera ens ha manifestat el seu neguit i dubtes de com es va resoldre finalment aquesta història. Malgrat tot, esperem i desitgem que s’hagi fet justícia a en Mamadou, ell s’ho mereixia. Que en pau descansi!
