L’anaconda, el “tribunero” i el mussol
Sí, sento l’anaconda, com en els moments previs a un partit de la màxima. Per a aquells que no sabeu què és, us diré que sentir l’anaconda se’n diu d’aquella sensació de neguit a l’estómac prèvia a un esdeveniment de gran volada. D’aquí poc, vénen eleccions municipals, i estem a prop d’un altre partit important que hipotecarà el futur de la nostra ciutat 4 anys més. Els dos equips podríem dir que es diferencien en moltíssimes coses, d’entre elles la política de sempre de promeses incomplertes, el malbaratament del diner públic i els tallats al Núria.
Al nostre equip volem jugadors, d’allò que se’n diu, que sentin els colors.… Seguiu llegint...