Presentat el llibre de “60 històries dels anys 60” a la Sala de Plens

La Sala de Plens de l’Ajuntament ganxó fou el lloc escollit per a la presentació del llibre “60 històries dels anys 60”, editat per l’Associació d’Amics de la Música dels Anys 60 ahir divendres. El lloc va quedar petit ja que els organitzadors no esperaven tanta afluència de públic.

Va obrir l’acte Alfons Hereu, actual president de l’Associació, qui posà èmfasi en la quantitat d’entrebancs que s’han trobat per poder editar el llibre. L’actual president de l’AAMAA60 va esmentar que, durant els gairebé 20 anys de vida de l’Associació, l’Ajuntament sempre els havia ajudat, alhora que va fer un xic d’història de tots aquests anys, recordant les activitats fetes i l’inici espontani de l’Associació: tot va començar en una trobada amb el mític grup anglès The Shadows a la Fira del Disc de Girona amb el també desaparegut Jordi Tardà.

Ni Hereu ni cap dels ponents van oblidar-se d’esmentar Enric Àguila, l’històric dinamitzador cultural ganxó i president de l’entitat fins el dia de la seva mort, el passat novembre. A ell va dedicat el llibre i d’ell, els ponents en van lloar el gran servei fet a la ciutat i la seva sapiència no només musical, sinó també d’altres gèneres de la cultura. “Era una enciclopèdia” o “era un erudit” eren algun dels termes utilitzats per qualificar-lo, i és que, com digué Jaume Garcia davant tots els familiars d’Àguila – des de la seva dona fins el nét recent nascut, eren presents a la sala- “era capaç de saber fins i tot a quin estudi havia estat gravat un disc, o quines guitarres s’havien fet servir durant l’enregistrament”. I una altra de les anècdotes de l’Enric, durant una visita dels seus idolatrats Shadows al Club Albatross de Sant Feliu – on Àguila i els seus guardaven quantitats ingents d’enregistraments musicals -, els components del grup anglès van quedar astorats de la quantitat de material d’ells que Àguila col·leccionava, i que els membres de la banda no sabien ni tan sols que existís.

El mateix Garcia va recordar que la primera idea era fer un disc de grans èxits de l’època, però que pel pagament de drets d’autor, els números no sortien i van decidir finalment fer un llibre, i va ser Enric Àguila que va encoratjar a què fos un llibre de vivències de l’època i no pas musical.

El mataroní Josep Taberner, col·leccionista de discos i autor de la portada, va intervenir per fer una lliçó d’història musical i per explicar la il·lustració de la portada, dels canvis que van suposar per l’època el pas del tocadiscos a la pletina de cassette, de l’EP al single, del guateque a la discoteca, d’Elvis als Beatles… i altres fites de l’època: l’arribada de l’home a la Lluna, del Seat 600, del ColaCao, de la Marilyn Monroe i la minifaldilla i els temps de “Love & Peace”.

Per la seva banda, Xavier Castillón, cronista musical del diari El Punt-Avui, va tenir un sentit record també per Fredi Faure i Enric Àguila, i va donar valor a les 60 històries viscudes en una època “en què aquí manava un dictador i al nord hi havia revolució”, malgrat ressaltar que al llibre “no hi ha històries de l’antifranquisme sinó de la revolució social que va representar la música”, que va aportar un nou so i una nova manera de ballar, vestir-se i gaudir i en què ser jove “era una forma diferent de ser”.

Un altre dels convidats va ser Santi Carulla, del grup Los Mustang, que va recordar actuacions fetes en aquella època a Sant Feliu (el 1967 al Casino la Constància) o una altra de més recent a la sala Las Vegas. Carulla va citar els Shadows com “un mirall” i els Beatles com “l’estandart” de la dècada dels 60 i va destacar que ell porta 55 anys als escenaris “mantenint encara les cançons dels 60 al cor i al cap”.

Abans de la fi, van intervenir els representants municipals. El regidor de Cultura Jordi Vilà va explicar la seva amistat amb Enric Àguila, iniciada primer com a saludats, després mitjançant relacions entre associació i administració, després com a coorganitzadors i que finalment ha acabat al pati de l’escola, ja que la néta d’Àguila i la filla de Vilà són companyes de classe.  L’edil va destacar que  l’AAMAA60 ja és coneguda arreu de Catalunya i l’Estat.

Per la seva banda, l’alcalde Carles Motas va admetre sentir “enveja sana” de què els ponents haguessin pogut viure l’època dels 60, que va significar “un canvi radical de la música que arribava al país, que va passar de la copla als Beatles”, i destacant “l’explosió de llibertat d’aquella generació”.

Per acabar, el president de l’Associació Alfons Hereu va fer entrega a la vídua d’Enric Àguila d’un ram de 9 roses vermelles (una per cada membre de la junta) i una de blanca (que representa l’Enric Àguila), en un emotiu gest.