Pere Albó (MES): “No renunciem a fer el Museu Thyssen”

Pere Albó fa una colla d’anys que volta per això de la política. Fins i tot va arribar a ser alcalde, però una moció de censura de Tots per Sant Feliu, el grup Amics i CiU el va deixar fora l’any 2010, un any abans d’acabar el mandat. Tot i això, va ser prou hàbil per deixar-se seduir per CiU, amb qui s’havia llançat els plats pel cap en moltes ocasions, i aconseguir que el PSC entrés al govern de Joan Alfons Albó (NO són cosins!!), li donés un càrrec de vicealcalde i un bon sou. La tempesta interna dels socialistes,però, l’ha obligat a unir-se al partit MES i a l’onada sobiranista.

Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?

Indubtablement, sí. Crec que convé un canvi, però a la vegada crec que Sant Feliu té molts temes entre mans i el fet d’haver estat al govern i conèixer-los amb detall és fonamental. A part, es necessita un canvi generacional i el nostre equip és bastant més jove que el que hi ha ara. El que està clar és que la generació actual, que porta uns vint anys a l’Ajuntament, està esgotada. Quan jo vaig entrar per primer cop a l’Ajuntament, Joan Alfons Albó ja era alcalde i Carles Motas ja era regidor. És l’hora de deixar pas a idees noves.

I si només pot ser regidor?

Ja m’he conformat moltes vegades amb ser regidor i prou…però la nostra proposta és tan ambiciosa com les altres i el nostre projecte de ciutat és el millor. Si hem de tenir un paper secundari o d’acompanyament, ja es veurà, però no anem amb aquesta mentalitat.

Aquesta resposta sobta, perquè vostès són un partit amb menys d’un any de vida…

Doncs justament és el que la gent demana: partits nous, partits que hagin renunciat a la seva endogàmia, propostes polítiques de reforma i de superació a partits que han provocat la crisi. La societat demana eines noves i projectes nous i el que no convé són eines antigues que han portat mals resultats. Primer ho vam intentar fer des de dins del PSC però la dinàmica no era l’adequada i nosaltres tenim propostes pròpies i hem fet el pas de tirar endavant aquest projecte, que no només és local sinó d’abast nacional i imprescindible pel país.

Què destacaria de l’equip amb el qual es presenta?

Crec que és la millor llista que es presenta, tant per edats com per perfils, així com pertinença i coneixement de la ciutat, amb capacitat, forces i ganes de tirar-la endavant. Per exemple, la Júlia, que abans de ser regidora d’educació estava molt vinculada a les AMPAs; en Tote Albertí, activista social i de l’ANC; també tenim persones vinculades al món del turisme, el comerç, l’Associació de Festes Ganxones, un arquitecte, mestres, economistes, voluntaris, ecologistes, un ex alcalde,… és una llista molt complementària i inquieta. Els meus companys tenen una excel•lent qualitat humana, aquí no hi ha mariscals.

Quin model de ciutat proposen?

MES proposa un model de ciutat amb qualitat de vida. Les nostres prioritats són l’educació, ja que el futur passa per aquí, el compromís social, les polítiques d’habitatge, que han de ser una garantia i s’han de multiplicar, …

I aquests serien els eixos del seu programa?

Aquests i molts més. En matèria educativa, una prioritat per nosaltres és construir un institut nou i on hi ha l’actual tindríem una finca de propietat municipal per a futurs equipaments. I seguint en matèria urbanística, el sector Agglotap és una oportunitat magnífica per canviar la fesomia d’aquella zona de la ciutat, des de l’Asil fins la Rambla Generalitat. Tampoc renunciem, en absolut, al projecte d’un Museu Thyssen a l’antiga fàbrica Serra-Vicens, que ha de ser d’abast nacional i subvencionat per la Generalitat, ni a la capitalitat cultural amb l’eix Thyssen-Porta Ferrada i el gran nombre d’activitats culturals que ja tenim a la ciutat, que són un gran actiu. I hem de continuar sent un mur de contenció contra les retallades en l’atenció a les persones.

Quina política de pactes podria seguir el seu partit? Acceptaria governar sense haver guanyat les eleccions?

La política de pactes passa per les coincidències en el programa electoral. Quantes més coincidències programàtiques tinguem en comú, doncs més fàcil serà poder arribar a un acord. Això i que sigui un partit que tingui apostes democràtiques i de progrés.

Creu que les mogudes que ha tingut com a vicealcalde li poden passar factura?

Mogudes? Quines mogudes?

Doncs per exemple la demanda de Tots per Sant Feliu en què la resolució d’un jutge diu que va cobrar diners irregularment. Com és que encara no ha tornat els diners cobrats durant el temps que la seva plaça de vicealcalde no estava creada?

Al tanto, això és el que Tots per Sant Feliu ens ha venut! Que jo era un lladre! I això no és cert. El que va passar és que no es va publicar al BOP la creació de la plaça de vicealcalde, per tant es tractava d’un error tècnic, no pas polític. I en les dues sentències que diu Tots per Sant Feliu, l’únic que hi diu és que aquesta plaça no existia, que hi havia un error i que, per tant, vaig estar tenint un càrrec que oficialment no existia. És un error tècnic que en cap cas he de pagar jo, i cap sentència diu que jo he de tornar els diners. Perquè, repeteixo, fou un error de forma. O en quant a si pot passar factura, la veritat és que no ho crec, perquè la gent mira el programa.

Vostè va dir, el dia de la seva presentació com a candidat, i ho acaba de repetir ara, que havia estat, dins el govern, el mur de contenció a les retallades de CIU. No creu que és una mica agosarat dir això, quan ha estat rebent un sou de més de 3000 euros al mes?

I encara vaig tenir una oferta millor per part de Tots per Sant Feliu, però la vaig desestimar. És a dir, que he estat al govern perdent diners, perquè si hagués pactat amb els altres hagués estat millor per mi. I no només això, a mitjan mandat em vaig abaixar el sou i em vaig treure la dedicació exclusiva, un dels pocs polítics, sinó l’únic de Catalunya, que ho ha fet. I encara em segueixen linxant…

L’any del 50è aniversari del Festival Porta Ferrada va haver-hi unes errades que no es poden tornar a repetir…anuncis de concerts falsos, concerts anul•lats a última hora, concert fracàs que van haver de regalar les entrades, … Va mancar seriositat en la seva àrea?

De cap manera. Cal elogiar la tasca feta, no només aquell any, sinó els 4 de la legislatura, per l’àrea de Cultura. No era fàcil perquè veníem d’un deute d’uns 800.000 euros del Festival de l’anterior equip de govern, comandat per Laura Aiguaviva, ara a Tots per Sant Feliu. No sé què va passar, perquè la Laura és una noia molt vàlida, però la realitat és aquesta. Vam haver de fer molts equilibris en la gestió i en la programació del festival, i ara amb la contractació de la gestora que tenim, sembla que ho hem solucionat d’una vegada. Per tant, seriositat màxima per l’àrea de Cultura.

Quina és la seva relació amb el PSC i, sobretot, amb Josep Melcior Muñoz?

Excel•lent! No podria parlar pas malament d’ell, però tant a nivell local com a nivell nacional va passar el que va passar i es va arribar on es va arribar… però a nivell personal, relació boníssima. I a l’hora d’arribar a pactes, per programa, com he dit abans, podria ser una opció, sempre que el PSC ho vulgui, és clar.

Perquè van trencar amb el PSC?

No va ser una cosa que vingués d’un dia per l’altre,… ja feia temps que s’anava veient. És dolorós perquè tenia grans amistats en el PSC i ara ja no es podran fer coses junts. Però es va arribar a una cruïlla on la divergència no podia continuar sent una qüestió interna, perquè era d’una magnitud molt gran. Nosaltres ens vam definir nacionalment com a sobiranistes, a favor del dret a decidir…

Entrevista a càrrec de Laia Bodro i Joan Serra