Nota de MES sobre la urbanització del Monestir
Redacció |
El passat ple municipal es va portar a votació una requalificació urbanística dels entorns del Monestir. El nostre vot fou contrari i pels següents motius:
Els antecedents d’aquesta modificació els hem de situar ara fa un any amb la “idea” de l’alcalde de fer el Museu Thyssen al Monestir i, a més a més, de fer-ho “sols”, és a dir, sense l’ajuda financera d’altres administracions. Ja en aquell moment vam explicar que la decisió era un error que empetitia el Thyssen i bloquejava tot el potencial del Monestir i el seu entorn. I efectivament, un any després, el que havia de ser un gran estalvi s’ha convertit en un pas enfals molt car. Aprofitar els propis espais del Monestir s’ha vist inviable i ha derivat en la proposta de fer un annex al monestir. L’annex s’ha projectat com un nou cos edificat, empotrat literalment a l’edifici històric just a l’espai del claustre. Segons el nostre parer, una proposta que desdibuixa el complex arquitectònic del Monestir i el seu testimoni històric –en paraules de Gaziel: “evocació massissa, emocionant, de dotze o tretze centúries de la seva vida remota”-.
La proposta tampoc aporta cap estalvi desitjat. L’avantprojecte fa una estimació del cost de 4.500.000 €. A aquests diners ja hi podem afegir els 740.000 euros de la compra de les finques que ha tancat el govern. Els costos dels projectes i d’altres despeses de gestió no seran tampoc menors.
Tampoc la proposta urbanística comporta les millores que la propaganda governamental ha volgut vendre, ja que els jardins de l’entorn del monestir estaven absolutament protegits i garantida la seva futura vocació pública. Contràriament, el govern no aconsegueix els espais a través de la gestió urbanística sinó de la tresoreria. Es permet la possibilitat de fer apartaments on abans tan sols es permetien edificacions aïllades. Es fa néixer un solar directament edificable on abans es demanava el desenvolupament d’un sector de millora. I tot plegat no es podrà portar a terme sense la modificació del Pla Director del Monestir, que preveu tot un desenvolupament difícilment compatible amb el que es va aprovar. Una dificultat, aquesta, mal mesurada també pel govern.
Com tothom entendrà, tot plegat ens genera molts dubtes i preguntes que el govern no va voler o saber respondre. Tampoc va respondre unes qüestions referents a la propietat, que no ens semblen menors, i és que l’Ajuntament es veurà compartint la propietat de la casa a la finca que ha adquirit.
