Llibres amb accent ganxó per aquest Sant Jordi

Aprofitant Sant Jordi, un munt d’autors d’arreu de les contrades catalanes aprofiten per treure al mercat i promocionar les seves recents creacions literàries. I els autors de Sant Feliu o amb vincles a la nostra ciutat no en són cap excepció. Per això, posem a disposició vostra alguns títols i una breu ressenya de les novetats literàries d’autoria ganxona que podreu trobar a les parades de Sant Jordi o llibreries.

La mainadera d’Eugène Bourmont
XXVI Premi Literari Vila d’Ascó
Esther Blanco Ribot

La prosa detallista i el rigor històric al servei d’una revolució gairebé obligada defineixen La mainadera d’Eugène Bourmont: una mirada fresca al Trienni Liberal, rerefons de la quotidianitat d’una família burgesa de Blanes. Els tràngols d’un industrial, les intrigues de la seva dona, les misèries de les minyones i sobretot les peripècies de la mainadera, s’entortolliguen amb les històries de vilatans i forasters, particularment amb les d’un capità francès, un dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Esther Blanco Ribot (Girona, 1968), professora d’Història de l’Art i d’Història de Batxibac, arriba al món de la literatura el 2011, de la mà de diversos premis de narrativa curta que la decideixen a perseverar en l’escriptura. La seva primera novel·la, ambientada en el Renaixement italià, Mals hàbits, guanya el I Premi Gregal de Novel·la Històrica l’any 2012. La mainadera d’Eugène Bourmont, guanyadora del XXVI Premi Vila d’Ascó, ens acosta al Trienni Liberal (1820-23).

Els morts no parlen
Miquel Aguirre

En Quimet és un prejubilat de Banyoles que passa el dia a l’hort, esperant que la dona arribi a casa després de la feina, i al bar perdent el temps amb el cosí, un pocavergonya carregat de deutes amb tot el poble. Quan un matí troba un cadàver a l’hort, el cosí l’enreda per amagar el cos i simular un segrest per treure-li uns milions a la família del mort, uns cacics de la zona amb fama de tenir negocis il·legals.
En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant, la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Miquel Aguirre Oliveras (Banyoles, 1964) és escriptor i periodista. Com a narrador té publicades dues altres novel·les: Després del Tro (Proa, 2000) i La Cortina de Saca (Col·lecció Gabriel Ferrater dels Serveis de Publicacions de l’UAB, 2012). Ha estat guionista del programa Sota Mínims de Ràdio Girona-Cadena Ser. Com a articulista ha col·laborat amb El Punt, la Revista de Banyoles i el diari Ara. Actualment viu a Sant Feliu.

El Navegante Ilustrado
Nemesio Noreña

Una nova aventura, la cinquena, del detectiu privat John McKay.
Aquest cop, com si es tractés d’un esforçat cavaller caminant,  s’haurà d’enfrontar a tot tipus de perills i paranys i a un enemic poderós.
Amb el seu enginy i instint intentarà sortir triomfant de la contesa, comptant amb l’ajut dels seus inestimables i inseparables escuders. No hi ha somnis impossibles, només ments tancades i porugues.

Instintos
José M. Ortega Melero

Tercera novel·la de l’escriptor ganxó, publicada el gener de 2015.
Quan els instints ens guien, la raó s’oculta en algun indret del nostre interior.

Un professor de secundària torna a Sant Feliu de Guíxols, la seva ciutat natal, per impartir classes a l’institut de la població. Després de l’aparició del cadàver d’una alumna del centre, brutalment assassinada la vesprada de l’inici del curs escolar, la felicitat d’en Damián Parera es veurà alterada quan en Toni Mas, inspector dels Mossos d’Esquadra, centri la recerca en ell i tregui a la llum l’estranya dimissió del seu anterior treball a Tarragona.
Damián haurà de lluitar contra els creixents dubtes de la policia pel seu passat, mentre un assassí en sèrie, invisible i imparable, deslliga el seu sadisme i sembra el pànic per la localitat. Els instints del criminal es desencadenen i els carrers quedaran tenyits de sang…

El Cas Pujol, reflexions sobre el terreny
Premi Ciutat de Barcelona 2014
Toni Sala

El cas Pujol va esclatar el 25 de juliol del 2014, quan l’expresident de la Generalitat va confessar que des de feia dècades la seva família tenia una fortuna a Andorra per la qual no havia tributat mai. Quatre dies després, Toni Sala va penjar al seu blog la primera d’una sèrie d’actualitzacions ocasionals en què s’enfrontava a la notícia i es plantejava algunes de les implicacions més greus que se’n deriven. Aquest volum, que recull i completa totes les actualitzacions que Sala va escriure durant un parell de mesos, és una reflexió obligada sobre el poder i la cultura, sobre les impostures de la política i sobre la realitat i els miratges del país. Una invitació urgent a compartir la intel·ligència i a exercir-la, amb lucidesa, des del coratge de l’honestedat.
Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat. Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial i El cas Pujol (2014), Premi Ciutat de Barcelona 2014, va estrenar la línia d’assaig.

Tots els camins duen a Roma
Agustí Calvet “Gaziel”
Reedició

Poc després de tornar de l’exili, Agustí Calvet, ‘Gaziel’, va escriure unes memòries que són, més que mai, un punt de referència literari i històric. Tots els camins dues a Roma recreen un temps ja definitivament perdut, el món que s’ensorra amb la Gran Guerra del 1914. El llibre s’obre amb la bomba del Liceu, fa una visió de la guerra de Cuba, rememora el seu pas pel col·legi dels jesuïtes, l’enterrament de Verdaguer com un fenomen popular únic, el creixement de Barcelona, els seus estudis universitaris i la vocació de periodista, la fugida a París, un viatge per Andalusia i el nord d’Àfrica, la dissecció del Madrid de l’època, el testimoni de la Setmana Tràgica, una gran aventura amorosa a París i finalment l’esclat de la Guerra Gran quan Gaziel tenia 27 anys. L’obra, ameníssima i amb apunts humorístics, acumula grans idees i reflexions sobre la condició humana, sotmesa al destí, que la transformen en una inoblidable autobiografia moral.

La Barcelona de ayer, Estampas y crónicas (1919-1933)
Agustí Calvet, Gaziel

Antologia de cròniques de Gaziel sobre la ciutat de Barcelona, publicades a La Vanguardia entre 1919 i 1933, i que el mateix autor va escollir per a una publicació futura que va quedar inèdita durant la seva vida. Una joia literària, un viatge en el temps i una crònica dels canvis que van situar Barcelona al mapa de les grans metròpolis europees.

Agustí Calvet, conegut com ‘Gaziel’ (Sant Feliu de Guíxols, 1887 – Barcelona, 1964). Periodista i escriptor, és director de La Vanguardia entre 1920 i 1936. Durant aquest període, es converteix en el periodista polític més admirat i en líder d’opinió de la burgesia liberal catalana. Exiliat durant la guerra, retorna el 1940, però ha de deixar d’exercir la seva professió. S’instal·la a Madrid i escriu llibres de memòries i de viatges que obtenen un remarcable èxit de crítica i de públic, entre els quals destaca Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1958). El 1959 s’estableix definitivament a Barcelona, on escriu el gruix de la seva obra en català. Pòstumament surt publicada la seva obra inèdita i, el 1971, apareix a París Història de “La Vanguardia” (1884-1936). És considerat el primer periodista “modern” d’Espanya i el primer a donar una òptica internacional als seus escrits. Gaziel és, juntament amb Josep Pla o Eugeni Xammar, un dels grans noms del cànon periodístic català.

Viatge enlloc . Un camí d’adaptació als canvis
Carme Lafay

2014. Un any memorable en la història de Tur, ciutat on viu la protagonista. Un dia, en tornar de la feina, el món de la Laia Puig es capgira, marcant l’inici d’un viatge que la durà a visitar espais estranys on l’esperen situacions insòlites que haurà de saber gestionar.

Quan tot trontolla queda l’individu, aquest ésser solitari que treu la força del seu magatzem interior. És el moment de rescatar-ne els valors, la curiositat, el caràcter emprenedor i optimista, els ideals i tots els bens que s’han anat adquirint al llarg dels anys.

Malgrat la seva filosofia de fons, Viatge enlloc és una obra entretinguda i sovint divertida, que indueix el somriure i estimula l’interès pel coneixement d’un mateix.

Què hauria fet vostè si fos la Laia Puig?