Les 10 cabines telefòniques de Sant Feliu podrien tenir els dies comptats

Redacció |

Les cabines telefòniques s’estan convertint en una “espècie en perill d’extinció”. La proliferació dels telèfons mòbils en l’última dècada ha arraconat l’ús d’un recurs abans molt popular i necessari. Cada vegada n’hi ha menys: a tot l’Estat en queden poc més de 25.000, quan l’any 2000 se superaven les 100.000. Tot i que la normativa vigent que marca “el servei universal” teòricament estableix que hi ha d’haver un telèfon públic en cada població de 1.000 habitants, el cert és que, segons les dades de Cabitel –la filial de Telefónica encarregada del servei–, gairebé dos de cada tres municipis de la demarcació de Girona ja no en tenen.

I és que l’explotació de les cabines s’ha convertit en un suplici. No és un negoci rendible, sinó ben al contrari. Tot i que s’ha intentat incorporar-hi serveis com ara la recàrrega de les targetes dels mòbils de prepagament, l’ús que se’n fa és molt baix. A més, el manteniment és costós, ja que han d’afrontar reparacions freqüents a causa d’actes de vandalisme. Per tot plegat, el futur de les cabines podria tenir els dies comptats. La concessió estatal actual del servei a Cabitel acaba a finals d’any i no és clar què passarà.

Dades gironines

Les cabines, segons les estadístiques de l’empresa concessionària, es concentren sobretot en les àrees més poblades i per això el 43,5% dels telèfons públics que queden a les comarques gironines es concentren en només vuit poblacions: Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Palafrugell, Sant Feliu, Olot i Salt. En cadascuna d’aquestes vuit poblacions, hi ha un mínim de 10 cabines.  També a Sant Feliu en tenim aquest número.

Per contra, als municipis petits de l’interior les cabines estan desapareixent del tot. Segons Cabitel, hi ha 139 municipis on ja no hi ha telèfons públics.

 Els telèfons públics només tenen el futur garantit fins a finals d’any

El futur de les cabines telefòniques més enllà d’aquest any depèn del govern espanyol, que ha de prendre una decisió en els propers mesos. Es tracta d’un servei deficitari del qual ja ningú es volia fer càrrec cinc anys enrere i, per això, el Ministeri d’Indústria va haver d’emetre un decret el 2011 per obligar Telefónica (a través de la seva filial Cabitel) a ser l’operador que garantís una oferta de telèfons públics. La designació tenia un termini de quatre anys, del 2012 al 2016, i per tant venç a finals d’aquest any. Indústria encara no ha pres cap decisió, però de moment la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) ja li ha enviat un informe en què li aconsella que revisi la conveniència de mantenir les cabines dins de les obligacions del servei universal de telecomunicacions, cosa que a la pràctica suposa demanar-ne la retirada. Els mitjans econòmics indiquen que el més probable és que el govern estatal relaxi la norma d’instal·lació de cabines, menys en casos excepcionals com ara en municipis molt petits o de difícil accés. Tot plegat també dependrà, és clar, de quin govern surti de les eleccions del 26-J.

L’actual servei universal fixa que hi ha d’haver almenys un telèfon públic de pagament en cada població de 1.000 habitants o més, i un més per cada 3.000 habitants que tingui. Pel que fa als municipis de menys de 1.000 habitants, s’estipula que n’hi ha d’haver en aquells on estigui justificat “segons els criteris d’oferta mínima”.

Font: El Punt-Avui

Fes córrer aquest article!

ARTICLES RELACIONATS

Isidre Ribera, Medalla d’Or de la ciutat

L’Ajuntament va lliurar el passat dissabte 22 de desembre la Medalla d’Or de la ciutat…

Intervenció artística a les escales del carrer Penitència

Estudiants de batxillerat artístic de l'institut Sant Elm, en coordinació amb el col·lectiu cultural Aleph,…

ARTICLES MÉS VISTOS