Les cabines telefòniques s’estan convertint en una “espècie en perill d’extinció”. La proliferació dels telèfons mòbils en l’última dècada ha arraconat l’ús d’un recurs abans molt popular i necessari. Cada vegada n’hi ha menys: a tot l’Estat en queden poc més de 25.000, quan l’any 2000 se superaven les 100.000. Tot i que la normativa vigent que marca “el servei universal” teòricament estableix que hi ha d’haver un telèfon públic en cada població de 1.000 habitants, el cert és que, segons les dades de Cabitel –la filial de Telefónica encarregada del servei–, gairebé dos de cada tres municipis de la demarcació de Girona ja no en tenen.
I és que l’explotació de les cabines s’ha convertit en un suplici. No és un negoci rendible, sinó ben al contrari. Tot i que s’ha intentat incorporar-hi serveis com ara la recàrrega de les targetes dels mòbils de prepagament, l’ús que se’n fa és molt baix. A més, el manteniment és costós, ja que han d’afrontar reparacions freqüents a causa d’actes de vandalisme. Per tot plegat, el futur de les cabines podria tenir els dies comptats. La concessió estatal actual del servei a Cabitel acaba a finals d’any i no és clar què passarà.
Dades gironines
Les cabines, segons les estadístiques de l’empresa concessionària, es concentren sobretot en les àrees més poblades i per això el 43,5% dels telèfons públics que queden a les comarques gironines es concentren en només vuit poblacions: Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Palafrugell, Sant Feliu, Olot i Salt. En cadascuna d’aquestes vuit poblacions, hi ha un mínim de 10 cabines. També a Sant Feliu en tenim aquest número.
Per contra, als municipis petits de l’interior les cabines estan desapareixent del tot. Segons Cabitel, hi ha 139 municipis on ja no hi ha telèfons públics.
Els telèfons públics només tenen el futur garantit fins a finals d’any
