L’any Garreta
Juli Garreta i Arboix va néixer el 12 de març de 1875 a Sant Feliu de Guíxols. Era fill d’Esteve Garreta i d’Agnès Arboix.
El seu pare era rellotger i un dels músics més valorats de la població, tot liderant la cobla local des de 1879. Era freqüent trobar-lo tocant sardanes al passeig, dirigint funcions religioses a la parròquia i fent ballar la gent als casinos i als envelats.
Juli Garreta va aprendre solfeig i a tocar el violí amb el seu pare i, en finalitzar la seva formació musical cap a l’any 1891, es va traslladar a Vilanova i la Geltrú. Allà va aprendre l’ofici de rellotger, feina que combinava amb la seva activitat musical.
El gener de 1901, Juli es va casar amb Josefa Vilaret i Bassart. El matrimoni va establir la residència a la Rambla Vidal, on hi havia la rellotgeria i el domicili familiar.
El 18 d’abril de 1909 va morir la seva dona i el setembre de 1914 el seu pare. Així, Garreta va heretar la rellotgeria i el novembre de 1915 es va casar amb Isabel Pagès i Basart.
En plena celebració dels darrers èxits assolits, Garreta cau malalt de grip, i una complicació el porta a la seva mort un 2 de desembre de 1925. L’any 1926, es van realitzar nombrosos concerts d’homenatge arreu del país.
LA SEVA OBRA
La música de Garreta era cada dia més coneguda. L’Agost de 1897 estrena la seva primera sardana, dedicada a la filla de l’amic Salvador Vidal. El juny de 1920, l’orquestra de l’associació Amics de la Música va estrenar les versions simfòniques de dues sardanes seves al Palau de la Música. El gener de 1921, l’Orquestra Simfònica de Barcelona va estrenar “Suite en Sol Major”.
Garreta va tenir una bona relació amb Pau Casals, qui a la seva mort va dir d’ell: “Catalunya ha perdut un gran geni”.
Cada any, l’Orquestra Pau Casals estrena les seves composicions simfòniques: “Isabel i Pedregada”, “Pastoral” i “Les Illes Medes”. També va rebre premis i el reconeixement del mestre Casals
Eduard Toldrà va incorporar les obres de música de cambra Romança i Quartet als seus concerts.
Barcelona va interpretar sovint arranjaments de les sardanes “Pastora enamorada”, “Recordant”, i “Juny”, que es convertiria en l’himne de Sant Feliu de Guíxols i de molts catalans.
Aquest singular músic, compositor i rellotger, va tenir una important carrera musical; composant sardanes i adaptant aquesta música a un format apte per a concerts. Les seves composicions es van interpretar a ciutats com Madrid, Lisboa, Londres i París.
DOCUMENTS I ARXIUS
L’any 1970, la vídua de Garreta va cedir a la seva mort tretze caixes i 192 partitures al Centre de Documentació de l’Orfeó Català. Des de l’any 1972, es pot consultar el fons Garreta a través del catàleg en línea impulsat l’any 2015 per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Des del 12 de març d’enguany, es commemoren els 150 anys del naixement de Juli Garreta i el proper 2 de desembre, el centenari de la seva mort. Amb motiu d’aquestes efemèrides, el musicòleg gironí Joaquim Rabaseda comissionarà tota una sèrie d’exposicions, concerts i conferències que es realitzaran a la seva ciutat natal, Girona, i també a Barcelona. Així, Garreta serà recordat com un dels fills més il·lustres de la nostra ciutat.
Agraïments a la col·laboració dels Arxius Municipals i del Museu d’Història de la ciutat .
Aquí reposa el gran músic, en el cementiri municipal.
