La Vall de les Vinyes
Darrerament i en els últims anys, Calonge ha assolit l’excel·lència d’un cert progrés econòmic i cultural gràcies a la iniciativa local d’apostar pel conreu de la vinya i el vi i la cultura dels llibres.
Amb una població de 12.316 habitants, Calonge i Sant Antoni es troba situat a l’extrem nord-oriental del Massís de les Gavarres i a l’oest de l’àmplia badia de Palamós.
Les tres àrees diferenciades del municipi són la muntanya coberta de sureres, pins i alzinars, la plana fèrtil i la mar.
El nucli antic s’alça sobre un tossal i conserva bona part del seu traçat medieval. Avui, dins el castell i en el seu pati d’armes, que fou una antiga possessió del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, es concentra la intensa
activitat cultural del municipi: concerts, conferències i exposicions.
A dalt, el Castell de Calonge, al mig, la torre de la muralla i la parròquia de Sant Martí i, sota, una panoràmica fora vila.
Abans de la revolució turística, Calonge vivia del suro, dels recursos forestals i de l’agricultura. La ramaderia ha estat també una de les principals activitats de la pagesia. La potent indústria del suro des del segle XVIII fins el segle XX, va crear grans fortunes al municipi com la d’Artur Mundet a Barcelona: edificacions per assistir orfes i gent gran.
El pla que uneix Calonge i Sant Antoni és una gran esplanada delimitada per la riera de Calonge i el rec de Sant Daniel. Els seus cursos fluvials han permès una xarxa hídrica per regar l’horta, creant un mosaic de colors i textures.
Calonge és la primera Book Town de Catalunya i la segona de l’estat. D’ençà l’any 2021, els llibres i la cultura són un dels punts d’interès per visitar el seu centre històric, on trobarem diverses llibreries com la Còmics de l’Olga i en Pol, situada a la casa on va néixer l’arqueòleg i historiador Pere Caner (1922-1982).
L’origen de Sant Antoni fou un assentament romà, el Collet, situat dalt d’un penya-segat davant el mar. Més tard, al segle XIII s’hi va establir un monestir benedictí de monges. En desaparèixer la pirateria al segle XVIII, i a partir de les barraques de pescadors i d’una antiga capella, es va començar a formar el barri litoral i mariner de Sant Antoni.
En un extrem d’una de les seves platges, Torre Valentina, s’alça una torre de guaita del segle XVI que tenia una funció defensiva contra la incursió dels pirates; aquí actualment comença un dels camins de ronda més famosos de la Costa Brava. Avui, Sant Antoni és un destí turístic adreçat majoritàriament al turisme familiar.
EL MUSEU DEL VI
Al carrer Major de Calonge, en l’edifici que fou un antic convent de monges carmelites i més tard una escola per a nenes anomenada col·legi de Nostra Senyora del Carme, s’ubicarà el futur Museu del Vi, centre d’interpretació i oficina de turisme.
Una de les ànimes del municipi és l’autèntic paisatge que durant segles s’ha conservat al voltant del món del vi. Els masos i cases de pagès han mantingut aquest paisatge de vinyes que s’enfila cap a la falda de les
muntanyes.
A la zona hi conviuen dues maneres de viure i d’entendre el vi: El vi de pagès, fet d’una manera tradicional i familiar als masos i venut també directament al visitant i la Denominació d’Origen Empordà feta a Calonge i Sant Antoni, que produeix un vi embotellat, etiquetat i comercialitzat a les botigues.
EL CELLER DEL MAS PONSJOAN
Agafant el camí de les escoles, un petit recorregut suau i planer em porta a l’entrada del Mas Ponsjoan. Allà m’espera en Manel Comas, enginyer tècnic agrícola i màxim responsable de la saga familiar, que vaig conèixer a la seva parada dels dimarts i dissabtes del mercat municipal de Sant Feliu.
Els dijous de mercat a Calonge, i a partir de les 18:00 hores a la seva finca diàriament, es poden comprar tots els seus productes de producció pròpia com oli d’oliva, hortalisses i fruita dolça del temps, melmelades i
vins de les 15 varietats de raïm que conrea a les seves 10 hectàrees de vinya.
La família Ponsjoan ha mantingut la tradició de recuperar i conrear aquestes varietats singulars i úniques al món, com són abeller, negre d’en Caïm, roig de la costa, blanc, malvasia de Calonge, negres, jake i monastrell, entre d’altres.
La història del Mas es remunta a l’any 1723 i en Martí és la sisena generació de viticultors. Els pagesos de la “Conca del Tinar” són tossuts i lluiten contra la burocràcia que els ofega dia rere dia; es consideren sector primari i essencial per a la conservació del patrimoni natural.
Tot tornant per la variant de la costa i amb la sensació d’una bona anyada, cau la nit a les Valls de Calonge. Tímidament parpellegen els llums a la llunyania.
LLOCS D’INTERÈS
Entre d’altres, els llocs d’interès per visitar el municipi són:
- El Castell de Calonge, edificació de la baixa edat mitjana amb jardins i pati d’armes.
- La rajoleria de Can Ribot que encara funcionava el segle passat.
- L’Ermita de Santa Maria del Collet, que pertanyia al monestir de monges benedictines del segle XII.
- La Vila romana del Collet, assentament que intercanviava amb els cartaginesos i fenicis durant l’època romana.
- Visita als Cellers de: Can Pereclara, Mas Eugeni, Can Ribot-Sant Daniel, Mas Ponsjoan (vi de pagès), Mas Molla (vi de pagès), Viníric (DO Empordà) i Mas Gil-Clos d’Agon (DO Empordà).
- Passejada pel casc antic i visita a les seves llibreries.
A dalt, el centenari Cercle Calongí i un passatge al centre de la vila.
