La CUP es reivindica com una alternativa de govern “sense personalismes”

Aquest divendres la CUP va exposar a la Casa Irla la seva candidatura de cara a les properes eleccions municipals. Andreu Ferrer, número dos de la llista, va presentar als assistents la nova formació, tot convidant a tothom a formar part de les seves assemblees: “La base de la CUP és que la gent vingui a les assemblees i participi, fer pressió si entrem a l’Ajuntament i poder incidir”. Ferrer va justificar l’arrencada d’aquest projecte en el que va qualificar com “l’evidència de què la gent està farta de veure com es reparteixen els diners des de l’Ajuntament”. Hi ha una bretxa, segons va expressar, que “s’eixampla a mesura que ens allunyem de la primera línia de mar”.
Oscar Simón, número vuit a la llista per Barcelona, va participar a l’acte per donar suport a la candidatura ganxona. En el seu discurs va defensar la seva adhesió a les CUP com una manera de “passar de la protesta a la proposta”. Simón va mostrar-se crític amb els partits que aixequen la bandera de la transparència sense més propòsit que el de fer campanya: “amb això no n’hi ha prou, la transparència no ho arregla tot si no pots canviar les estructures”. Simón va tancar el seu discurs defensant les estructures del seu partit: “ser de la CUP no depèn d’un carnet, vol dir treballar a les AMPES, associacions excursionistes, d’esport,… I des del municipalisme es pot fer un país ben diferent”.
La resta de l’esdeveniment va consistir en fer una petita pinzellada dels punts clau que conformen el programa de la CUP (Joventut, problemes socials, habitatge i feina). Aniol Negre, número tres, va parlar de la joventut i va proposar la creació d’un ateneu popular per fer front a les mancances tant d’espais públics com per augmentar i dinamitzar espais pels joves. Andreu Ferrer va parlar de l’habitatge, i en primer lloc va oferir tot el suport del partit a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Va instar a l’Ajuntament a que complís la llei de l’habitatge, segons ell, “signada però sense posar-hi cap mena d’esforç”. Ferrer va fer una crítica directa a l’Ajuntament acusant-lo de tenir simpaties amb Adigsa i Incasol, i de “permetre que aquestes empreses s’aprofitin dels pocs recursos de la gent per endossar-los lloguers en aparença barats i que amaguen despeses ocultes”.
Seguint amb un to de protesta, Abdenabi Hamoudan va pronunciar un discurs queixant-se de la dificultat que tenen els immigrants per poder assolir la nacionalitat i va acusar Espanya de no aplicar la llei i de depreciar a les persones que vénen de fora. Tot i no tenir la nacionalitat, Hamoudan figura a la llista de la CUP com a número vuit.
Joan Fernández, el número cinc, va parlar de treball, tot destacant la precària situació de Sant Feliu pels parats i l’elevada taxa d’atur juvenil. Es van proposar mesures com la de municipalitzar serveis, per d’aquesta manera “millorar les condicions dels treballadors”.
Elena Delgado, proposada en consens per l’assemblea, va qualificar la situació actual d’insostenible. Va parlar de la seva pròpia situació, dificultosa en alguns moments. “Molts dels que estem aquí fa uns anys hauríem dit que érem classe mitjana. Ara ja no ho podem dir”. Va admetre que havia entrat a la CUP després de veure que “la política no està feta per les persones, sinó per uns quants. Ho hem de canviar pels nostres fills”. Delgado va llençar consignes clares: transparència, polítiques socials, voluntat política per canviar les coses, i treballar molt i des de baix.