“La Corxera” i la normalització lingüística

M’hauria agradat no haver hagut de fer aquest article. Porto almenys cinc anys donant-li voltes, sempre amb l’esperança que no fos necessari. Però lamentablement ho és, no només per parlar d’un trist símptoma dels nostres temps, sinó per referir-me a un cas ben concret: la relació de la nostra piscina municipal, la Corxera, amb la Normalització Lingüística (NL).
Des de sempre, la Corxera ha estat un equipament municipal de moltes prestacions i prestigi on milers de ganxons hem fet esport. Amb un personal professional i molt ben predisposat, és un privilegi poder-hi anar a fer salut. Des del punt de vista de la NL, de la retolació i el paperam administratiu de la Corxera no en podem tenir cap queixa. Però hi ha aspectes que porten a certa preocupació.
Tots sabem que en els darrers temps hi ha hagut crisi i que les empreses i administracions han hagut de fer mans i mànigues per arribar a fi de mes. I que encara ho han de fer. La mecanització de la tasca docent segurament n’és filla i porta, malauradament, a un subproducte que sovint se salta la NL. Em refereixo a la pràctica del CICLO, que abans es feia amb tècnic i majoritàriament en català, però que ara sembla estar en fase de substitució pel CICLO VIRTUAL.
Bé, i què representa això? Això vol dir que s’ofereix massivament (mireu els horaris) per a la pràctica d’una nova modalitat d’esport únicament en castellà. Perquè diguem-ho clar, les màquines del CICLO VIRTUAL són això, només en castellà. Comentat el tema amb personal de la instal•lació, se’m comenta que són requeriments que vénen marcats pel “mercat” i que és aquest que s’imposa. Ara, curiosament el CICLO VIRTUAL ve tot en castellà, però ens hem de “tranquil.litzar” perquè les rutes que segueix són “de la comarca i els entorns”. És a dir, seguim les carreteres nostres per fer CICLO VIRTUAL però amb plena substitució lingüística. Caram! A mi em sona a contradicció perillosa. Que s’hagin molestat en buscar-nos paisatges “nostres” però no en l’idioma que hom pretén normalitzar en aquesta terra, em sona francament inquietant. On anirem a parar? En la castellanització banal massiva de què parlava el Manifest dels Marges de fa més de 35 anys, molt em temo.
D’altres aspectes de la NL a la Corxera també preocupen. Sens dubte ens ho explicaran per la crisi. Inquieta, per exemple, que tota, sí,TOTA la mostra de cartells publicitaris que omplen les finestres exteriors de la planta baixa, siguin en castellà. Oimés quan la col·lecció tracta bàsicament de fer-nos arribar frases per encoratjar els valors de l’esport, segons l’empresa anunciadora, almenys. I jo penso, potser ingènuament, si poden finançar una massiva mostra publicitària en una entitat municipal ganxona, a l’Empordà, no poden fer-ho en català? Tan malament estem? A més, i això ja és més polèmic, per què ha acceptat tota aquesta publicitat en castellà, la Corxera? Què hi té a dir l’Ajuntament?
Em queda escometre l’aspecte més polèmic d’aquest escrit, el que més em dol haver d’escriure. Però que m’he decidit d’incloure, finalment, havent sentit l’extraordinària intervenció d’Uxue Barkos, presidenta del Parlament basc, sobre com cal defensar les llengües més indefenses i els qui les parlen i de denúncia de la manera (sovint banal i poc visible) que s’arraconen (la trobareu a https://www.youtube.com/watch?v=B5sRQCxyQZE). En aquest sentit els equipament públics catalans han de poder oferir els serveis que ofereixen en l’idioma del país. No era això la NL? L’empresa que gestiona la Corxera no compleix aquest esperit i deixa en mans del seus professionals (que en tots els aspectes, repeteixo, són excel.lents) l’elecció d’idioma. Parla de la seva “comoditat”, que pot estar molt bé, tothom ha d’estar còmode. Però i la comoditat dels qui estan apuntats en un equipament municipal empordanès?
Fa anys jo vaig comentar tot això amb responsables de l’empresa Llop, que gestiona l’equipament, i van arribar a dir-me que si jo volia oferir-me per fer classes de català als professionals que en volguessin, que no tenien cap objecció. Vaja! No crec que sigui de rebut deixar la NL d’un important equipament municipal en mans de la bona voluntat d’un usuari, oi? I estem parlant d’un equipament municipal on aquesta situació s’arrossega des de fa anys, on un percentatge significatiu de les classes de natació als joves escolars no es fa en català, on –per cert- la música catalana quasi mai s’utilitza per animar (quan n’hi ha d’adequada i molta) i on la majoria de grups d’una de les principals i concorregudes activitats de la Piscina –l’Aquagym– tampoc. Ara passarà igual al Ciclo Virtual? Anem enrere! I els bons treballadors i tècnics de la Corxera no en tenen cap culpa. Ni ajuts, pel que es veu, en el camp que ens ocupa.
Voldria acabar aquest escrit (que només he decidit de fer per aconseguir que es respectin els objectius de NL que totes les institucions del nostre país s’han marcat) parlant dels precedents que té la meva humil queixa. Fa anys que intento fer arribar les meves observacions a l’empresa Llop, sense veure-hi avenços. Corrent el risc de ser acusar de “radical”, n’he informat per carta a tots els grups municipals, i només un em va respondre i va portar el tema a ple, amb resultat nul. Els altres grups ni m’han respost. Crec que va essent hora que a l’assignatura pendent de la NL en un equipament municipal tan important per Sant Feliu com la Corxera, sigui pres seriosament i que no es deixi la NL en mans de la “comoditat”. Que per aquell camí, el català desapareixerà com ho està fent en diversos camps, tal com s’ha denunciat darrerament en el món judicial. Per tant demano de la comprensió i sensibilitat de tothom, perquè no hem arribat fins aquí, amb tot en contra, perquè ara desaparegui el nostre idioma mil.lenari de les nostres vides i els nostres entorns. Moltes gràcies.

Toni Strubell i Trueta
Usuari de la Corxera