“Encesa de veus”: Homenatge a Carles Hac Mor als jardins del Monestir
Redacció |
En David Hernández, director de la biblioteca Octavi Viader i Margarit, juntament amb Ester Xargay, han promogut un homenatge a Carles Hac Mor, artista i poeta avantguardista que va morir el gener de 2016 a la nostra ciutat. Aquest “anti-homenatge” –com posen al díptic propagandístic-, s’ha dut a terme el dia 23 de juny a la tarda, als jardins del Monestir. Un acte que ja s’havia fet a altres llocs, però estava pendent a la nostra ciutat i que s’ha pogut realitzar gràcies al col·lectiu Nubolaris.
Primer s’han presentat els dos llibres pòstums de l’antipoeta (així és com ell es proclamava): “No ben bé” i “Escriptures alçurades”. S’ha continuat amb un recital de poemes i després s’han recorregut els jardins. Més tard s’ha tornat al recital.
El llibre “No ben bé” és un poemari amb pròleg i anti-pròleg, i “Escriptures alçurades” es tracta d’un anti-assaig amb humor en què retrata personatges que fracassen, ja que l’autor no vol seguir uns cànons per a arribar a triomfar. En la presentació s’ha parlat del poeta, de com experimentava amb el llenguatge i les ganes que tenia d’engrescar a la gent. S’ha destacat la peculiaritat de la seva escriptura, sense intenció de ser críptica, però amb unes claus de lectura particulars. Això fa que els seus lectors siguin molt minoritaris i també els seus editors.
Alguns escriptors i artistes han recitat poemes o fragments, propis o d’en Carles. Entre ells, Mònica Dalmau, guanyadora del “Premi Carles Hac Mor d’escriptures subversives”, d’Editorial Fonoll; Pere Noguera, artista de La Bisbal; Laia Casas, que va escriure un projecte d’escola sobre l’adopció i es va convertir en llibre; Àngela Ribas Lacasa, professora de l’IES Sant Elm i premiada pel seu llibre de poesia “El temps innoble”; i d’altres com Anna Pantinat, Eugeni Bonet, Andrii Antonovskyi, Catalina Girona…
El recital ha estat variat, diferent i sorprenent. En altres indrets es recita aquesta poesia determinada de manera més regular, però al nostre territori la majoria de la gent encara no hi està habituada.