En definitiva, l’informe diu que si durant 40 anys fem pagar a tothom que vulgui aparcar entre la zona de la Corxera i el Portalet potser encara sortiran els 11.000.000 € que es necessiten. Això si, per trobar algú li haurem de fer les mateixes condicions que li van fer a
en Florentino Pérez al Projecte Castor, o sigui, que si fallen les previsions, ja ho pagarà l’Ajuntament.
Però el més greu de tot és que l’alcalde ha fet seva la màxima de “donde dije digo digo Diego“, perquè en la seva campanya de les darreres eleccions carregava d’aquesta manera contra la decisió de l’equip de govern de fer un pàrquing al passeig: “és un problema endèmic al municipi”, va dur també a la reflexió sobre el pàrquing soterrat que CiU i PSC pretenen construir al Passeig dels Guíxols. “És un projecte que compromet la ciutat durant anys i els ciutadans hi han de poder dir la seva”, va considerar l’alcaldable de TSF, que va anunciar la inclusió al programa d’una “proposta de consulta perquè siguin els ciutadans els qui triïn si volen aquesta infraestructura o buscar altres solucions com podrien ser aparcaments dissuasius a l’entrada del municipi”. (Font: campanya de TSF, acte del 8 de març de 2015).
Pel que veiem si és ell qui hipoteca el poble, està bé. Però si tirem més enrere, trobarem que es queixava que el projecte de pàrquing havia estat fet sense l’opinió de l’oposició, que també hi tenia coses a dir: “Carles Motas, de Tots per Sant Feliu, va criticar que la inclusió de la partida per l’estudi de viabilitat es fes sense avisar ningú i va advertir que tots els grups de l’oposició tenien coses a dir: ‘L’aparcament és un projecte de ciutat. Han de parlar i comptar amb nosaltres i no cal que ens convidin a misses dites'”. (El Punt 5/07/2013). No com ara, que ni tan sols no ha comptat amb l’oposició, sinó que ha estat capaç de presentar el seu meravellós projecte abans a la premsa i al seu pamflet particular que al Ple, que és l’òrgan de representació de tots els ciutadans i ciutadanes i que mereix el màxim dels respectes (sembla que els plens són per l’Equip de Govern quelcom incòmode). I encara una altra més, quan el senyor Motas va aconseguir ser alcalde gràcies a una moció de censura, defensava en certa manera el pàrquing al passeig però matisava que hi havia altres opcions: “
La primera fase aniria de l’Ajuntament a l’alçada de la rambla Vidal, i la segona, de la rambla al Casino, aproximadament. Aquest projecte de l’Ajuntament, segons explica l’alcalde guixolenc, Carles Motas , sí que inclou una part de terreny que implicaria el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient. De tota manera, recorda que aquest projecte és una de les opcions possibles. L’alcalde creu que, almenys per a la primera fase, no caldria tallar el trànsit de la zona de davant de l’ajuntament, tot i que per a l’altra fase sí que resultaria afectat. Ara, però, falta acordar quina ordenació del passeig es vol. Una mica més barat seria construir l’aparcament a la zona de la Corxera. L’edifici
costaria 4.400.000 euros i tindria cabuda per a 201 vehicles. No seria subterrani, sinó un edifici de dues plantes.” Un projecte molt diferent del que ha presentat ara, i molt més econòmic. (El Punt, 2/09/2010)
Moviment d’Esquerres (MES) pensa que el govern hauria d’extreure d’aquest estudi justament la conclusió contrària a la que ha arribat: que l’edifici per ús d’aparcament a La Corxera és inviable. És inviable perquè les hipoteques i les condicions que la ciutat i els ciutadans hauran d’assumir no són raonables en absolut. Pensem que el millor que pot fer el govern és abandonar aquesta “idea”. Evidentment, el nostre vot va ser contrari a la proposta.
Moviment d’Esquerres (MES) Sant Feliu de Guíxols.