Com està realment l’economia de Sant Feliu de Guíxols?
Sant Feliu de Guíxols, a més d’oferir un entorn privilegiat, també és un dels municipis de la Costa Brava amb més activitat cultural i projecció mediàtica. Al llarg de l’any, la ciutat acull un calendari d’esdeveniments amb el Festival Internacional de la Porta Ferrada com a joia de la corona, amb dècades d’història i un cartell musical de primer nivell. També destaca la participació en la Volta Ciclista a Catalunya, amb una cobertura televisiva que arriba a 190 països i cinc continents. I fins i tot l’Espai Carmen Thyssen, tot i que caldrà veure quin paper hi acaba tenint, ara que s’ha confirmat que no es convertirà en museu permanent. I això sense comptar festes majors, carnavals o LumLabs.
Podem aprofitar per argumentar que la ciutat guanya en ocupar titulars als nostres veïns de Palamós i Palafrugell (les dues ciutats de la comarca més semblants a la nostra). Aquests també tenen propostes potents, com el Festival Jardins de Cap Roig i la tradicional Cantada d’Havaneres de Calella, o la Christmas Race de Palamós, però la combinació ganxona —amb cultura, esport i patrimoni (i ara a sobre, una tortuga ha escollit la badia de Sant Feliu per pondre ous) és la més completa (presumptament). Èxit i bravo.
Brilla al festival, però tremola a l’Excel
Ara bé, més enllà de la capacitat de crear titulars, es trasllada aquest èxit també a les dades econòmiques? Es reflecteix en altres àmbits, com la renda familiar o el teixit empresarial?
Difícil de saber, però sí que podem donar un cop d’ull a les dades per fer un diagnòstic preliminar.
Si posem el focus en la riquesa generada i en la renda que arriba als domicilis, segons les últimes dades provisionals de l’Idescat (2022), el PIB per càpita —és a dir, la riquesa que es produeix dins del municipi, dividida pel nombre d’habitants— és de 19.540 € a Sant Feliu, xifra lleugerament inferior a Palafrugell (19.854 €) però molt per sota de Palamós (25.801 €). Pel que fa a la renda familiar disponible per habitant, que mesura els ingressos netament percebuts per les famílies, és de 15.523 € a Sant Feliu, lleugerament per sobre de Palafrugell (15.146 €) però també lluny de Palamós (16.775 €). Així doncs, la nostra ciutat no destaca especialment ni en la riquesa que es genera dins del municipi ni en els ingressos que arriben a les llars. Palafrugell i Sant Feliu tenen resultats similars, mentre que Palamós juga una altra lliga, amb un PIB per càpita un 32% superior al de Sant Feliu i una renda per habitant un 8% més alta, probablement a causa de l’Hospital de Palamós, que dona feina a centenars de persones qualificades amb sous superiors a la mitjana, i potencialment per l’activitat del port, que també és un motor econòmic.
Pel que fa a l’estructura econòmica de Sant Feliu, està més fortament orientada cap als serveis i la construcció que els seus veïns. Aquests sectors estan molt relacionats amb el turisme i l’activitat vinculada a les segones residències, i això és un signe de menys diversificació i capacitat per generar llocs de treball estables i ben remunerats. En dades, el 94,3% del valor afegit brut (VAB) guixolenc prové dels serveis i la construcció. És una concentració superior a la de Palamós i a la de Palafrugell, que no arriben al 90%. Això no és una excepció puntual, el pes del sector serveis i la construcció a la nostra ciutat ha crescut lleugerament en els últims anys (era del 92,4% el 2018) en detriment del sector industrial (i l’agrícola, tot i que té un pes molt menor).
La mida de les empreses és una altra limitació a tenir en compte per a la ciutat. Aquest és un dels principals factors de la productivitat, un repte també per Catalunya en si (Anàlisi de riscos i tendències globals 2025). Sant Feliu de Guíxols és el municipi amb més proporció d’autònoms, i al voltant del 45% dels assalariats treballa en empreses de menys de 10 treballadors. A Palafrugell, aquest percentatge se situa al voltant del 35%, i a Palamós al 27%. Això vol dir que Sant Feliu funciona, en gran part, a base de petits negocis i autònoms, que sovint tenen menys capacitat per invertir en tecnologia, innovació o formació del personal, i acostumen a tenir més dificultat en retenir el talent, que tendeix en buscar més estabilitat i oportunitats de créixer professionalment. També està associat a una menor resiliència a les crisis. Un exemple va ser l’augment del nombre d’immobiliàries i la subseqüent desaparició de moltes d’aquestes durant la crisi financera d’entre el 2007 i 2012. Seguidament van aparèixer puntualment els “compro oro“, que un cop la urgència va minvar també van desaparèixer… i van tornar les petites immobiliàries.
En definitiva, Sant Feliu de Guíxols brilla culturalment i surt bé a la foto, però les dades econòmiques suggereixen un relat menys lluent -una forta dependència del sector serveis i de la construcció i un teixit empresarial fragmentat-. La ciutat es troba davant del repte de diversificar i crear una economia més resilient. Cal atrevir-se a mirar més enllà del turisme tradicional i apostar per models més orientats a crear llocs de treball estables i qualificats. Sant Feliu té prou atractiu per fer-ho, però cal una estratègia que vagi més enllà de la temporada d’estiu.
Mentrestant, que continuïn venint les tortugues, però que no siguin l’única bona notícia del futur econòmic ganxó.
