Dia de plens amb males formes

“La història és l’anàlisi del passat per entendre el present i prevenir el futur”.

El passat dia 22, vam tenir un dia molt intens políticament parlant, al ple ordinari del mes de desembre se’n va afegir un d’extraordinari  en el qual es van aprovar els pressupostos per l’any 2016. Fins aquí tot correcte, deixant de banda el poc temps que els grups municipals a l’oposició van tenir per estudiar aquests pressupostos. Però, oh sorpresa, els plens es van convertir en lliçons magistrals d’història per part del senyor Jordi Vilà, aconsellant al regidor de MES-Moviment d’Esquerres que deixés estar el passat, que fos generós i que deixés els retrets de banda, perquè allò ja havia passat, i que inclús hi havia hagut una sentencia judicial (hagués estat bé que hagués dit, senyor Vilà, què deia la sentència, però clar, com que allò que és història ja ha passat…).

No parlarem dels pressupostos tal i com seria preceptiu perquè no hem tingut temps d’analitzar-los amb tot el detall que es mereixen, però sí que parlarem de les formes. Com és possible que una persona que es té per educada pugui dir a una altra que allò que està dient és de pati de P3? En paraules no tant elaborades va ser com dir-li al senyor Pere Albó, “nen, deixa de fer rabequeries”. Vostè creu que és manera de dirigir-se a una persona que si és al consistori és perquè hi ha un seguit de ciutadans que li han fet confiança? No solament ha faltat al respecte al regidor sinó també als ciutadans i ciutadanes que el van escollir.

Les seves lliçons magistrals d’història van ser molt oportunes, però li direm una cosa, la història cadascú la fa servir com vol i tant es així que vostè ens va parlar de patricis i plebeus per justificar els sous dels polítics.  Aquí estem d’acord amb vostè, si el polític fa una feina se l’ha de remunerar per aquesta feina, tal i com va passar amb el senyor Pere Albó en l’anterior legislatura, però sembla que no recordin que en aquella ocasió el senyor Pere Albó s’estava enriquint amb la política, i per demostrar que no era així va renunciar al seu sou. La historia, senyor Vilà, tal i com diu la cita també serveix perquè els errors no es tornin a repetir, però pel que veiem, a vostès que els agrada tant parlar d’ella no n’han après res, han repetit el mateix “error” i per partida triple.

I pel que fa a les remuneracions, només direm que el que percebran en concepte de remuneracions són sous més que dignes ( algun, fins i tot amb força menys era igual de digne), només pensi que tenen treballadors que es juguen la vida cada dia per molt menys.  Suposem que serà legal, però ètic. ja els diem ara que no.