Cervantes, català?
És probable que el lector hagi sentit campanes anunciant que Cervantes va ser català. És una teoria controvertida, defensada per l’investigador arenyenc Jordi Bilbeny i alguns companys seus de l’Institut Nova Història.
Segons aquesta hipòtesi, l’autor del Quixot seria el noble Joan Miquel Servent (o Sirvent), fill de Xixona, a l’Alacantí, amb casa a Barcelona. Hauria lluitat a les guerres de Flandes amb els seus germans, fins que una explosió els deixà baldats de per vida.
Bilbeny sosté que tota l’obra de Cervantes s’hauria escrit en català, especialment el Quixot, i que l’original l’hauria fet desaparèixer la Inquisició, que l’hauria traduït a la llengua castellana i, de passada, hauria camuflat la identitat de l’autor per desnaturalitzar-lo. Sense descartar que Cervantes fos català, al meu entendre és una hipòtesi que no em quadra del tot. Per exemple, és ben cert que a tota l’obra cervantina hi ha centenars de catalanades, però totes haurien desaparegut després d’una traducció acurada.
Per jugar una mica, he demanat al ChatGPT 5.0 que em fes una descripció de Cervantes amb un mètode peculiar. El resultat és aquest: “Fou perseguit per la mala fortuna per mars i terres llunyanes, obligat a viure sota disfressa i a romandre retingut en illes de difícil sortida, ciutats emmurallades i ports tancats per la tempesta. Sempre l’acompanyava una presència estimada, tan propera com inabastable, amb qui compartí viatges, perills i retrobaments. Només a les seves últimes pàgines ens confià aquesta història, deixant-la disfressada sota noms estranys perquè el món no la reconegués del tot.”
Segur que als qui coneixeu bé la biografia de Cervantes us costarà de reconèixer-lo. Hi ha un joc al darrere. El primer biògraf de Cervantes va ser Gregori Maians i Císcar, valencià del Comtat d’Oliva, de família contrària als Borbons, que tingué la sort —i nosaltres també— de ser nomenat bibliotecari reial l’any 1733. Això li permeté, des de Madrid, rescatar obres escrites en terres valenciano-catalanes en llengua castellana —una llengua que, en aquella època, era una mena d’esperanto poc polit—, i salvar-les d’un futur incert. És el cas de l’obra de Cervantes.
L’any 1737, per encàrrec de l’ambaixador anglès Lord Carteret, Maians va escriure la Vida de Miguel de Cervantes Saavedra. Ell mateix admetia: “(…) he hallado que la materia que ofrecen las acciones de Cervantes es tan poca, y la de sus escritos tan dilatada, que ha sido menester valerme de las hojas de éstos para encubrir de alguna manera con tan rico y vistoso ropaje la pobreza y desnudez de aquella persona dignísima de mejor siglo.”
S’entén sense cap dificultat que Maians va bastir la biografia a partir de les obres de ficció de Cervantes, sobretot La Galatea i el Quixot, més de cent anys després de la seva mort oficial. Per entendre’ns, podríem fer el mateix amb un autor d’ara: imagineu quina podria ser la biografia de l’Albert Sánchez Piñol només a partir de Pandora al Congo i Victus, i després anar-lo a trobar per veure si hi està d’acord. Aquesta és exactament la prova que vaig fer amb el ChatGPT: en lloc de La Galatea i el Quixot, li vaig demanar que construís la vida de Cervantes només amb Los trabajos de Persiles y Segismunda. L’eina va sentenciar: “És una altra persona!”.
Era català Cervantes? N’estic convençut que sí. La lectura atenta del pròleg que Maians dirigeix a Lord Carteret ens pot donar alguna pista, però la solució no hi és. No hauríem de tenir cap recel per investigar-ho, com ha fet Bilbeny o com fan els anglesos amb Shakespeare, sense cap mena de por a les crítiques desaforades. El que és realment important és trobar la veritat. La solució a l’enigma em fa l’efecte que és molt i molt sorprenent però abans cal encertar quina és la pregunta correcta.
