Arxiu

Arxiu

Per fi guanyen als veïns (ARO C.E., 1 – A.D.GUÍXOLS, 4)

Els guixolencs van assolir la primera victòria en un derbi contra l’Aro, en el sisè partit que s’hi enfrontaven des que tots dos s’han trobat a Segona Catalana. Els ganxons només havien aconseguit 2 dels 15 punts jugats aquests últims anys, convertint-se l’Aro en un autèntic maldecap pel Guíxols.

Aquest triomf no va ser, en un principi, gens fàcil d’assolir tot i que la  golejada final pugui fer pensar el contrari. Després d’una primera part bastant igualada, van ser els castellarencs els qui es van avançar al marcador. Però a partir del gol de l’empat de Bahamonde, els de Sant Feliu es van mostrar més superiors, sobretot a partir del moment que els locals es van quedar amb inferioritat numèrica (65’).… Seguiu llegint...

Arxiu

Les escopetes de la Policia Local estarien fora de la normativa catalana

La Policia Local ganxona està a l’espera de poder implantar les quatres escopetes que l’alcalde va prometre durant la celebració del Dia de les Esquadres el passat mes d’abril, les primeres armes llargues del cos de Policia Local de la ciutat en tota la història. 

El reglament actual de la Generalitat de Catalunya diu que els agents locals no poden tenir armes de foc llargues, un fet que també reiteren altres caps de diverses policies locals i sindicats, segons publica el Diari de Girona. 

Perquè el ciutadà de Sant Feliu pogués veure els policies locals armats amb escopetes, primer caldria canviar el Reglament d’armament de les policies locals de Catalunya, que data de 1996.… Seguiu llegint...

Arxiu

Gustau Nerín evidencia els negocis esclavistes d’Antoni Vidal

El passat divendres al vespre, Guíxols des del Carrer va organitzar una conferència de Gustau Nerín,  antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, que versava sobre la figura d’Antoni Vidal i els seus negocis esclavistes.

I és que gràcies a llibres d’investigació com el seu “Traficant d’ànimes” s’ha pogut saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que durant deu anys (entre el 1830 i el 1840 -quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal-) va fer negoci amb la venda d’éssers humans.

Gustau Nerín va explicar, davant el nombrós públic assistent a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública, com Vidal-Frères va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època i que aquesta era propietat d’Antoni Vidal.Seguiu llegint...

Arxiu

A punt els nous calaixos a la desembocadura de la riera del Monestir

Els treballs de reforma del front marítim del passeig Rius i Calvet han agafat embranzida en els darrers dies i han fet un tomb a la fesomia de l’àmbit, amb l’inici de la instal·lació dels grans calaixos de formigó prefabricat per endegar el tram de la desembocadura de la riera del Monestir.

Segons El Punt-Avui, la setmana passada es va col·locar la primera peça i divendres van arribar vuit seccions més que aniran encaixant a continuació, un cop demolida la canalització vella. Cada peça és transportada per un camió, fet que requereix canvis en la circulació de vehicles pel passeig.

Des de l’Ajuntament preveuen que l’endegament quedarà enllestit abans de l’estiu, cap al juny.… Seguiu llegint...

Arxiu

El Ple aprova donar més valor a l’entorn del Turó dels Guíxols

El Ple municipal d’abril va aprovar una proposta de Guíxols des del Carrer per donar encara més valor al Turó dels Guíxols i el seu entorn (Port medieval, Fortim i Salvament). Es tracta de sumar els esforços col·lectius entre el govern, la oposició i les entitats municipals perquè el Turó dels Guíxols mostri tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic per situar-lo com un element essencial de la identitat ganxona.

L’acord proposa netejar i endreçar la zona alta del turó, on s’ubicava antigament el poble iber i el llatzeret, així com fer una reposició del camí i una adequació de la zona per tal de mantenir un nivell òptim de seguretat.… Seguiu llegint...

Arxiu

Torna a desaparèixer una lletra del logotip local del Passeig

Poc que es podia imaginar, el govern local, que una iniciativa de reclam com és la col·locació del logotip de la ciutat al mig del Passeig, enfront del mar, per poder-se fer una foto, li causaria tantes penúries. 

Al cap de pocs dies de posar-lo, pels volts de Carnaval, la lletra “S” final va ser sostreta, quedant el nom de la ciutat com a “Guíxol”, en singular. Un fet que fins i tot va fer que un agosarat ganxó es disfressés de lladre amb la lletra S al seu poder durant la nit del ball del Tongo.  El surrealisme encara no havia acabat, donat que l’Ajuntament va fer una crida al suposat lladre perquè la retornés, un fet que va ser molt criticat pel grup opositor MES. … Seguiu llegint...