Avui podem dir que a Catalunya no hi ha cap mena d’autogovern. El President de la Generalitat no se sap qui serà i els consellers són els ministres de Madrid. Tornar enrere és també inútil perquè els comptes de la Generalitat fa molt temps que estan intervinguts i les lleis que aprovava el Parlament eren tombades una a una des de Ponent. El pas endavant que hem fet per desempallegar-nos del drama ha estat sospitós des del primer minut. El Procés havia sorgit del poble o l’elit havia manipulat el poble? Les dues opcions semblen vàlides però només una pot ser correcta.

El cas és que al nou Rei no li agraden les autonomies creades pel seu pare.

Amb motiu de la darrera visita del Borbó a Catalunya, per les xarxes socials es van difondre dos tipus de cartells de protesta, ambdós ben equivocats. Amb els escacs com a tema, un cartell representava el rei negre tombat, com a anunci de la República, i a l’altre, tot de peons acorralaven el sobirà, com a premonició d’una revolució popular. Als escacs, però, hi ha dos monarques, un de cada color, i quan guanya un, perd l’altre, i de república no se n’instaura cap perquè el joc es dóna per acabat. Tanmateix, els peons no atacaran mai el seu rei però sí al rei de l’altre bàndol.