El passat 18 de novembre de 2016 es va publicar al
BOP una modificació del POUM guixolenc que s’havia aprovat durant el Ple del mes d’octubre. En aquell plenari, l’equip de govern local defensava la “necessitat d’introduir una nova normativa que regulés de manera més flexible les densitats urbanístiques previstes al POUM”.
Des de l’oposició, Moviment d’Esquerres (MES) advertia aleshores “els perills” d’aquella proposta, que el seu regidor Pere Albó creia que “anava molt més enllà del que la versió oficial reconeixia”.
indiscriminadament les pitjors pràctiques urbanístiques a la nostra ciutat”, segons declaracions de MES .
Segons la Comissió d’Urbanisme de Girona “el canvi normatiu suposaria una aplicació genèrica en totes les qualificacions residencials del municipi i això podria alterar el model
previst actualment pel planejament vigent”, malgrat que l’equip de govern, en el ple d’octubre, va defensar la “innocència” de la proposta, que segons MES “es volia introduir d’amagatotis mitjançant una disposició transitòria”.
El redactat literal d’aquesta disposició deia que “als edificis existents a les diferents zones edificables, on hi hagi un nombre d’habitatges que superin les condicions de densitat que
estableix el POUM, s’admetrà la divisió en propietat horitzontal que reconegui els habitatges existents com a finques independents sempre que es constati documentalment (mitjançant la corresponent llicència d’obres, o mitjançant certificats d’empadronament o altres) que els esmentat habitatges eren preexistents abans de l’aprovació inicial del
vigent POUM.” MES creu que, amb aquests requisits “s’obvia si en el seu moment es va infringir o no la normativa urbanística”. “N’hi havia prou amb aportar un certificat d’empadronament o fins i tot un inquietant d’altres per acollir-s’hi, una porta per premiar indiscriminadament als infractors urbanístics amb una veritable amnistia”, reblen.
Amb aquests antecedents, la Comissió d’Urbanisme exigeix al govern municipal que “acoti” les seves inicials intencions en tres sentits. En primer lloc, limita l’aplicació als habitatges preexistents legalment implantats abans de l’aprovació inicial del POUM vigent; també limita l’acció als àmbits de sòl urbà on és una característica fonamental la conservació de l’estructura urbana existent, i no a tot el municipi com volia el govern; i per últim, la Comissió estableix que en les edificacions amb volum o ús disconforme només és acceptable l’aplicació “en relació amb el paràmetre de densitat” ja que la proposta inicial del govern permetia una altra interpretació.