El Setmanari Àncora es veu obligat a tancar
Redacció |
Segons vaig poder saber ahir en l’acte d’entrega dels premis Mosques de la Comunicació que atorga el Col·legi de Periodistes de Girona, els editors de l’històric setmanari Àncora han anunciat que la revista deixarà d’editar-se després de 69 anys d’explicar l’actualitat local. Àncora ha estat una de les revistes locals de més llarga durada a Catalunya, ja que va sortir el primer número, el 30 d’octubre del 1947, amb el nom de Chut. La direcció de la publicació explica que per l’extra de Nadal, el 22 de desembre, es durà a terme l’últim tiratge, que s’acostarà als 3.500 números.
Segons declaracions de la direcció al diari El Punt-Avui i a Ràdio Sant Feliu, un factor important en aquest desenllaç ha estat la competència dels nous sistemes digitals d’informació i la gran quantitat existent de butlletins i agendes comercials gratuïts. Pel que fa als mitjans digitals, com a part al·ludida, no queda més remei que negar que aquesta pugui arribar a ser una de les raons. Hi ha moltíssims mitjans que compaginen l’edició digital i l’edició impresa, fins i tot a nivell local. Per les raons que siguin, Àncora no ha volgut o no ha sabut adaptar-se a l’era digital i ni tan sols ha canviat el disseny de les seves pàgines escrites en els darrers 30 anys. Renovar-se o morir, companys. Aquest lema s’ha de tenir sempre present.
Pel que fa a la “gran quantitat de butlletins i agendes comercials gratuïtes”, hi estem d’acord. Molta competència i molt poca vista de qui confia en paperassa que acaba a les escombraries un cop fullejada – ja que la majoria no es poden llegir gaire, pràcticament són guies comercials basades en imatges-. Almenys, l’Àncora es pot guardar i es pot repassar per cercar una notícia antiga. En aquestes revistes, no. Una altra cosa és evident: el butlletí #Guíxols, editat per l’Ajuntament, ha fet que les notícies governamentals es difonguin en paper només en aquesta publicació, i ja ni als digitals ens passen informació per ser publicada. Què vol dir? Doncs que a l’Ajuntament, com hem comentat diverses vegades, no li interessa la premsa local, més enllà de Ràdio Sant Feliu, que està sota el seu manament malgrat ser un Ens Autònom.
En un editorial, la revista destaca que l’Ajuntament no ha potenciat com cal les publicacions locals en paper, que “amb els corresponents ajuts i suports, no haurien de desaparèixer, la realitat és molt diferent i ha quedat demostrat tot el contrari”.
Un altre fet que no enganya és el poc suport dels comerços i empreses ganxons a l’hora d’aportar el seu granet de sorra al manteniment dels mitjans de comunicació local. Els mitjans locals no deixem de ser una associació cultural que té les seves despeses de manteniment, i ja es pot veure a la nostra portada quants anuncis de negocis locals hi ha… aquesta és una altra causa del tancament de l’Àncora.
La publicació va ser una iniciativa d’Enric Descayre i Salgas, que, amb visió de futur i de servei a la ciutat, va crear, junt amb un grup d’amics de l’època, una revista setmanal de quatre pàgines que va portar inicialment el nom de Chut, perquè el seu contingut era esportiu. Posteriorment, l’1 de desembre del 1949, passà definitivament a denominar-se Àncora en augmentar les seves pàgines amb un contingut ja més variat i amb el format que s’ha mantingut al llarg dels anys.
Moltíssimes són les persones de la ciutat que hi han col·laborat al llarg d’aquests anys – un servidor, encara que no m’hi vaig prodigar massa, també hi vaig col·laborar- i que han pogut dir amb orgull que han aportat el seu gra de sorra a la publicació.
