L’Arannà: connexió musical entre la Costa Brava i Eivissa
L’Arannà és un duet musical de pop electrònic format per la guixolenca Anna Sala i l’eivissenca Lara Magrinyà, ambdues residents a Sant Feliu.
Es van conèixer mentre estudiaven piano clàssic, i un cop acabada la carrera van decidir començar un projecte juntes i crear aquest duet.
Han publicat un àlbum titulat La Salamandra, editat pel segell Blau Atzavara, on posen cant i música a contes de Mercè Rodoreda. El 2024 guanyen el XVII Premi Miquel Martí i Pol del certamen Terra i Cultura, per una d’aquestes peces, a la millor poesia musicada per la cançó Flor negra. Però el que més m’ha sobtat a mi personalment és el seu nou espectacle Turmarí en el qual barregen electropop… i folklore eivissenc!
Ja n’havia vist, de barreges sorprenents, com música clàssica i electropop a càrrec de Pete Tong, però aquesta…. és realment espectacular.
Amb elles m’he trobat en una cafeteria de la plaça del mercat de gran valor històric, ja que conserva una part de l’antiga muralla romana que envoltava Sant Feliu fa dos mil anys.
És una sort que visqueu a la nostra ciutat, però… per què Sant Feliu?
- Hem triat Sant Feliu senzillament perquè hi tenim un pis. És difícil, per altra banda, que algú pugui fer una carrera artística a Eivissa.
Bé, no me’n puc estar de preguntar-vos perquè aquesta barreja de folklore eivissenc i electropop. Jo vaig conèixer el folklore de les Pitiüses per casualitat, fa unes dècades, en un breu reportatge a TV3. Poc després, un amic meu que es diu Jordi Gaitx (si em llegeix, queda saludat), que tenia una discoteca molt ben assortida, em va deixar un disc amb cançons d’aquest gènere, la principal característica del qual és el cant redoblat. Com s’us va acudir fer aquesta barreja?
- Doncs també va ser per casualitat -diu la Lara- ja que, tot i que sóc eivissenca, va ser un professor del conservatori qui em va parlar d’aquest gènere. Després ens vam documentar per internet… i ens va semblar espectacular. Vam fer les mescles a Sant Feliu, a l’estudi d’en Santi Garcia.
Perdoneu la meva ignorància, però com es fa per arribar on heu arribat? Com es fa per esdevenir unes celebritats, per bé que encara no gaire mediàtiques, però sí el suficient com perquè algunes cadenes musicals posin les vostres peces? S’ha d’enviar el currículum a algun lloc, per exemple? (pregunto rient)
- Doncs sí, és així. Primer preparem un espectacle i després escrivim, per exemple, a les biblioteques de Catalunya i també anem a certamens a presentar-nos personalment. El boca a boca fa la resta.
Algú us haurà ajudat…
Sí, ens ha subvencionat i donat suport la Marfà, Bankrobber… i el nostre segell discogràfic, és clar, que és Blau Atzavara. També comptem ja amb un mànager.
Quins projectes teniu?
Després de la publicació de l’àlbum “La Salamandra” i havent actuat en diversos festivals com el Litteratum, el Poesia i + , la Fira Mediterrània i la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic), el mes de maig actuem a Barcelona i després volem voltar internacionalment, cantant sempre en català, a les Balears, Dinamarca i Àustria. A l’octubre seguirem amb el nostre espectacle “Turmarí”.
Només ens queda desitjar-vos molta sort i que no us canseu mai, mai, mai, mai.
Als nostres lectors els deixem amb aquesta demostració del que aquest duet ganxó fa, un fragment del seu èxit més recent, Una cançó em demanau. Jo, personalment si tanco els ulls… veig nous móns! Gaudiu-la.
