Toni Strubell va presentar “La darrera paraula” al Monestir
El dissabte 25 d’abril al matí es va presentar, a la Sala Abat Panyelles del Monestir, el darrer llibre de l’historiador, escriptor i polític Toni Strubell, establert a Sant Feliu des de fa una colla d’anys.
Va fer la introducció l’editora de Llibres del Segle Marta Costa-Pau, que va emfatitzar el caràcter “activista” pels drets de Catalunya i de la llengua catalana de Toni Strubell, demostrat una vegada més en aquest llibre. També va explicar que la portada (un policia amb casc i cara d’enfadat i una dona jove aguantant-li la mirada) havia estat generada per intel·ligència artificial per evitar problemes legals.
Poc després va prendre la paraula Josep Amat, Doctor en Enginyeria, ganxó i també Creu de Sant Jordi, el qual va llegir alguns passatges de la novel·la, de la qual Amat va destacar com l’autor narra els fets com si fossin sentiment propi, però sense fer-ho en cap moment en primera persona, sinó a través de les converses entre els protagonistes, fent que el llibre enganxi des de la primera a la darrera pàgina degut a la manera en què ha estat escrit.
També va intervenir el vicepresident del Col·legi de Periodistes de Girona i membre del consell redactor del Punt Avui, Jordi Grau, que va incidir en el fet que sembla que el “procés” s’hagi apagat o que això és el que ens volen fer entendre, però que cal tenir l’esperança que en algun moment hi haurà l’espurna que el farà tornar a encendre, i que aleshores el jovent que ara sembla que “passi” de la política s’hi acabarà implicant.
Strubell, com Grau, es va centrar en el rerefons que marca “La darrera paraula”: el de tot allò que va representar els dies posteriors a l’1-O, amb les manifestacions, els talls de carretera, la repressió, el 155 i l’empresonament i exili dels líders democràtics catalans. Uns fets execrables que encara s’estan patint en la moderna Unió Europea del segle XXI.
L’autor va mostrar retalls de la premsa mundial fent-se creus de la repressió espanyola en aquells dies d’octubre de 2017, fets qualificats de “vergonya” pels principals diaris europeus de caire progressista. I de fons, va mantenir fins al final la gran fotografia feta per Quim Bigas el dia de la gran aturada de país del 3 d’octubre de 2017, amb el Passeig de Sant Feliu ple de manifestants enarborant senyeres i estelades, en la major manifestació democràtica haguda a la nostra ciutat.
Cal destacar les dificultats que l’escriptor ha hagut de passar per poder fer ús de la Sala Abat Panyelles, solventades amb el previ pagament de la taxa municipal, un peatge que en altres actes no s’ha hagut de pagar i que demostra un deix per part del govern municipal que Strubell ben bé podria reflectir en el llibre presentat.
Deu ser per això que cap representant del govern no va aparèixer en aquest acte, potser oblidant que en el seu dia, el propi alcalde va aparèixer “per dignitat i respecte” en un acte a Barcelona lluint la vara per la foto amb la resta d’alcaldes suposadament sobiranistes. Els vots independentistes ja no li deuen interessar.
