Narcís Massanas, heroi ganxó reconegut a l’Alt Empordà
Qui més, qui menys, ni que sigui per haver transitat pel vial que porta el seu nom, haurà sentit anomenar el nom de Narcís Massanas. Aquesta ronda, que des del segle XIX portava el seu nom, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola es va anomenar “Ronda dels Màrtirs” fins que es va tornar al nomenclàtor original per acord de Ple del dia 7 d’abril de 1989. Es tracta d’un vial que s’inicia a la carretera de Tossa, seguint a mà dreta un cop deixem enrere el Teatre Auditori Municipal, just on fa cantonada amb l’aparcament de sorra, i acaba al Cementiri.
És tradició d’aquesta nostra ciutat tenir les plaques amb els noms dels vials sense cap més inscripció que el nom de la persona, lloc o cosa a la qual va dedicat; un fet que permet pensar, tot sovint, i sobretot als visitants, qui deu ser aquesta persona a la qual dediquen un carrer. En el cas que ens pertoca, el de Narcís Massanas, a la placa almenys hi consten l’any de naixement i de defunció, però no a què es dedicava.
Aquest vial està dedicat al jove capità guixolenc Narcís Massanas i Veguer (Sant Feliu de Guíxols 1786-Pont de Molins 1811), que va participar heroicament defensant les nostres contrades en els setges de la ciutat de Girona (1808 i 1809) durant la Guerra del Francès, segons escriu Gerard Bussot en la seva obra “Sant Feliu de Guíxols: carrers, cases i arquitectes”.
La vida d’aquest semi-desconegut heroi guixolenc de la Guerra del Francès també la va publicar el mateix Bussot aquell any 1989 en un llibre. Si voleu saber més sobre la història d’aquest personatge, és obligat llegir-lo: “El Capità Narcís Massanas, heroi guixolenc a la Guerra del Francès”. El llibre estè esgotat, però l’Arxiu municipal el té també penjat en línia per ser consultat sempre que es vulgui.
Segons extreiem d’aquest llibre, Massanas formava part del primer Terç de Miquelets de Girona, que posteriorment es va transformar en la infanteria lleugera de la legió catalana. Els miquelets es constituïen com a forces regulars a tots els efectes mentre duressin les hostilitats. En el primer any de la Guerra del Francès, Narcís Massanas i el seu germà Nicolau ostentaven els graus d’alferes o segons tinents de miquelets. Des de l’any 1808 fins a la seva mort, el 1811, Massanas va ascendir fins a capità pels mèrits reconeguts.
Durant aquesta guerra, l’estiu de 1811 va ser pescat i executat al Pont de Molins, a la carretera de Cabanes, on es va aixecar un monòlit a la seva memòria, un fet que no passa inadvertit en el llibre de Bussot:
“Al poble de Pont de Molins,a ran de carretera en direcció a La Jonquera, a la dreta, existeix una petita calçada asfaltada que duu al poble de Cabanes. A poc de començar-la, ens sobta la verdor de les oliveres velles amb llurs traços linials marcats per l’home. Avui, el camí ha partit en dos l’enverat i capriciós verdal, deixant a una banda tant sols una franja de corivelles que, com amatents guardians, custodien el monument aixecat a l’heroi capità Massanas.
El monòlit, desgastat pel pas del temps, ha agafat el mateix color que la làpida del nínxol, que guarda les despulles del capità, al cementiri guixolenc. Ja no hi ha la creu que es col·locà originàriament al cim del pilar. Només hi queda el palastre com a record. Una senzilla inscripció, en perill de desaparèixer per les inclemències del temps, assenyala el lloc on va morir el militar guixolenc:
«Murió en este sitio / defendiendo su patria / con heroico valor / el capitán D. Narciso Massanas / el 9 de Junio de 1811. / Sus restos exhumados / en 4 de Julio de 1814 / se hallan depositados en la iglesia / de la villa de San Feliu de Guixols».”
Des del 1989 fins ara ha plogut força i, a Pont de Molins, hi hagut moltes tramuntanades. Com es pot apreciar en les fotografies, 36 anys després, el petit monument de pedra que recorda l’indret on fou descobert i executat l’any 1811 l’oficial del Batalló d’Expatriats de l’Empordà Narcís Massanas quan intentava entrar a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, assetjada pels francesos, continua sense creu i l’esmentada inscripció cada cop és més confusa i il·legible, però, si es mira amb atenció, s’aconsegueix desxifrar. Segons Bussot, aquesta inscripció és anterior a l’any 1852, ja que Víctor Balaguer l’insertà en el seu llibre «Historia de Cataluña».
Homenatge recent al Castell de Sant Ferran de Figueres
Segons hem pogut veure recentment a la premsa comarcal de l’Alt Empordà, el passat dijous 12 de juny es va retre homenatge al capità Narcís Massanas,en un acte al castell de Sant Ferran de Figueres, que va acollir una conferència del coronel Jesús Heras dedicada als principals apunts biogràfics del capità guixolenc, que a més de defensar Girona a les ordres del general Álvarez de Castro també va estar present en diversos episodis rellevants vinculats amb el castell de Figueres.
Finalment, després de la conferència es va celebrar un acte de reconeixement a l’oficial guixolenc, a càrrec de militars del quarter de Sant Climent Sescebes, just davant d’un altre monòlit dins el Castell que recorda les gestes del capità Massanas. En l’ofrena floral hi van participar representants de la política local alt-empordanesa i els màxims representants dels Amics del Castell, Fernando López de Castro Fa i Joan Carné, entre d’altres convidats del món polític i militar de la demarcació.
