El Monestir
A dos quilòmetres i mig del centre urbà de Santa Cristina d’Aro, es troba el monestir cistercenc de Santa Maria de Solius.
Fundat l’any 1967, actualment hi viu una comunitat de sis monjos de l’Orde del Císter.
L’any 1150 fou el moment de l’arribada dels primers cistercencs a Catalunya, per a la fundació dels monestirs de Poblet i Santes Creus.
La vigília del 21 de gener de 1967, la parròquia de Santa Agnès de Solius va acollir un grup de monjos cistercencs procedents del monestir de Poblet. Aquest petit grup de monjos tenia la intenció d’iniciar una experiència de vida monàstica en terres gironines. Amb el vistiplau del Bisbe de Girona, més tard es convertí en el monestir de Santa Maria de Solius.
L’església està documentada des del 1103 i l’actual temple data de 1773. El campanar és del segle XIX.
LA VIDA MONÀSTICA
El treball ocupa un important lloc en la vida del monjo, precisament llavors és quan s’assemblaran als primers monjos i als apòstols. Ésser monjo vol dir comprometre’s a un esforç constant de recerca de Déu, créixer en la pràctica de totes les virtuts cristianes com la caritat.
La manca de vocacions d’avui ha reduït considerablement la comunitat a sis monjos, afegint-hi una avançada edat i un incert futur per al monestir de Solius. El monjos segueixen la regla Benedictina: el treball, la lectura i la pregària.
DIORAMES
Entre les diverses activitats que es feien al monestir, ja desaparegudes, hi havia un taller d’enquadernació. També tenia cert ressò el Cant Gregorià. Actualment, l’hostatgeria i l’exposició permanent de Diorames queden oberts a tota la ciutadania.
L’any 1970 el germà Gilbert Galcerán va començar la col·lecció de diorames, amb més de 25 escenes de gran valor artístic i religiós. Aquest monjo de Solius ja tenia exposicions de pessebres a Roma i a Friburg (Suïssa).
El manteniment de l’exposició és possible gràcies a algunes subvencions, la col·laboració dels monjos i anònims donatius dels seus visitants.
Agraïments al germà Albert Fontanet per la seva diligència i atenció en obrir-me la casa de Déu en un gris matí del mes de gener.
