Jordi Rello, referent mundial de la pneumònia, s’estableix a Sant Feliu NOU ARTICLE
Hi ha persones que venen a viure a Sant Feliu després d’haver estat vinculades a la ciutat o haver-hi viscut en èpoques vacacionals de segona residència. I n’hi ha que hi arriben després d’haver passat mitja vida voltant pel món i troben a la nostra ciutat les vistes i la tranquil·litat per establir-s’hi un cop jubilats. És el cas de Jordi Rello, metge intensivista i investigador de prestigi internacional, que des de fa aproximadament un any viu ben a prop del mar a Sant Feliu.
El metge va venir a passar uns dies en un hotel de la nostra ciutat i va quedar meravellat per les vistes de l’autèntica Costa Brava, aquelles que ofereix el camí de ronda de Port Salvi amb la llossa de S’Adolitx en una banda i la Cala del Vigatà amb els esculls de Rocacorb a l’altra o la contemplació de la costa des de l’Ermita de Sant Elm amb Tossa al fons, o bé els múltiples miradors de mar i aquella reminiscència d’antic poble de pescadors. Tan meravellat com per comprar-s’hi una casa i quedar-se entre nosaltres a fer de ganxó.
La casualitat fa que aquest dijous, 12 de novembre, Dia Mundial de la Pneumònia i amb l’Arc de Sant Benet il·luminat de blau amb motiu de la campanya internacional Pneumolight, el seu nom torni a aparèixer als mitjans de comunicació.
Rello, que és catedràtic i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) és el principal autor d’un estudi recent que planteja un diagnòstic i un tractament de les pneumònies greus més diferenciat entre homes i dones. L’estudi analitza pacients que van necessitar assistència respiratòria en 27 Unitats de Vigilància Intensiva (UVI) de nou països europeus i defensa una medicina més personalitzada.
El metge i investigador, que va ser una de les veus de referència durant la pandèmia de grip A del 2009, viu des de fa aproximadament un any a la ciutat
Rello alerta que els tractaments estandarditzats poden passar per alt diferències biològiques importants degut a les fluctuacions hormonals, la composició corporal o la funció renal, que poden influir en l’assimilació i l’eliminació de l’organisme dels medicaments. L’estudi també assenyala que les dones poden estar menys representades en determinades proves diagnòstiques i poden tenir més risc de vulnerabilitat davant els antibiòtics.
És una línia de recerca que encaixa perfectament amb la trajectòria de Rello i que ara ens permet descobrir un personatge que, malgrat el seu currículum internacional, es passeja a diari pels carrers de Sant Feliu.
Una cara coneguda de la grip A
Més enllà d’aquest estudi, però, Jordi Rello és conegut per haver estat la cara visible de la pandèmia de grip de l’any 2009. Aleshores, Rello era el director del servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i el centre va ser escollit per la Societat Europea de Medicina Intensiva per coordinar el registre europeu dels casos greus de grip A ingressats a les UCI.
Aquells mesos, Rello es va convertir en una de les veus mèdiques habituals als mitjans de comunicació. Va aparèixer a TVE, al programa Saber Vivir, i també a Informe Semanal, en el reportatge Pulso a la gripe A, emès el 12 de setembre de 2009. El programa entrevistava els metges que atenien i estudiaven els casos greus de la nova grip i analitzava les característiques de la primera pandèmia del segle XXI.
Aquella exposició mediàtica era només la part visible d’una activitat científica molt més extensa. El mateix 2009, Rello signava estudis sobre la pneumònia pneumocòccica i la seva gravetat, en una trajectòria que l’ha convertit en un dels investigadors més citats del seu àmbit.
Un especialista mundial a casa
La trajectòria de Jordi Rello no es pot entendre només des de Catalunya. Format com a metge a la Universitat de Barcelona, es va especialitzar en medicina interna, urgències i cures intensives i es va doctorar en malalties infeccioses.
La seva carrera investigadora l’ha portat a treballar amb equips de diferents països i a participar en projectes internacionals sobre pneumònia, sèpsia, infeccions respiratòries i medicina intensiva. Ha estat vinculat, entre altres institucions, al Vall d’Hebron, al CIBER de Malalties Respiratòries i a la Universitat Internacional de Catalunya. També ha col·laborat amb equips de França, els Estats Units, la Xina i altres centres internacionals.
El seu currículum actual parla de més de 800 publicacions científiques indexades, més de 75.000 citacions, unes xifres que el situen entre els investigadors de referència en la seva especialitat. El 2026, a més, ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Tessàlia, a Larissa, Grècia.
I, després de tota aquesta trajectòria, entre hospitals, universitats, congressos i projectes internacionals, Rello ha acabat fent parada a Sant Feliu.
No és habitual que una ciutat de la dimensió de Sant Feliu tingui entre els seus veïns un especialista que ha dedicat bona part de la seva vida a estudiar precisament una de les principals causes de mortalitat per infecció al món.
La pneumònia continua provocant aproximadament 2,5 milions de morts cada any arreu del planeta, malgrat que moltes de les seves formes es poden prevenir i tractar mitjançant vacunació, diagnòstic precoç i accés adequat a l’assistència sanitària.
Potser és una bona ocasió per recordar que, entre els veïns que avui poden contemplar l’Arc de Sant Benet il·luminat, n’hi ha un que ha passat dècades estudiant la malaltia protagonista de la jornada.
