Cristina Canamases: la dona darrere d’Ofèlia NOU ARTICLE

Joan Serra |

Elizabeth Siddal, model i artista anglesa del segle XIX, va passar hores dins d’una banyera amb aigua freda mentre posava per al famós quadre Ofèlia, de John Everett Millais, que s’exposa permanentment a la Tate Modern londinenca. Va acabar patint una pneumònia que gairebé li va costar la vida i que li va deixar problemes pulmonars durant anys.

Aquesta anècdota va despertar la curiositat de Cristina Canamases Guitart, escriptora, traductora i professora de llengües de Cassà de la Selva. Però el que realment la va empènyer a investigar la vida de Siddal va ser descobrir que aquella dona, coneguda sobretot com a musa dels prerafaelites, també pintava i escrivia.

L’escriptora de Cassà de la Selva publica «Eterna Ofèlia», una novel·la sobre Elizabeth Siddal, la model que va inspirar el famós quadre de Millais

«El ressò que se’n va fer va ser significativament menor pel sol fet de ser dona i viure en una època tan estricta i poc favorable per a la dona com l’època victoriana», explica Canamases.

D’aquesta descoberta neix Eterna Ofèlia, la seva tercera novel·la, publicada per Rosa dels Vents. La protagonista del llibre és una periodista barcelonina que viatja a Londres per escriure sobre els prerafaelites i queda fascinada pel quadre de Millais. La seva investigació la porta fins a Elizabeth Siddal i a una història d’amor, art i desig.

Escriure amb els sentits

Canamases explica que és una persona «impulsiva, instintiva, visceral i emocional» i que aquesta manera de viure les coses ha influït en la novel·la. «Com que Eterna Ofèlia és una història farcida d’art, no entenc una altra manera d’absorbir l’art que fer-ho a través dels sentits», afirma. I hi afegeix una frase que resumeix bona part de la seva manera d’entendre la literatura: «Intentar racionalitzar l’art és menystenir-lo».

Tres novel·les en dos anys

Canamases ha publicat tres novel·les entre 2025 i 2026, i en les tres viatja literàriament lluny de casa, una especialitat que li dona fruits: les seves dues anteriors novel·les van ser premiades abans de publicar-se.

A Els dos últims Fabergé el viatge recrea la Rússia de principis del segle XX. Es tracta d’un país amb el qual la seva relació és especialment personal. Canamases hi va viure després d’estudiar Traducció i Interpretació en anglès i rus, i reconeix que la cultura russa forma part d’ella. De fet, actualment fa un doctorat a la Universitat de Barcelona sobre la traducció de l’humor en la literatura soviètica.

A Aigües de llibertat viatja en part a la Cuba del segle XIX. Es tracta d’una novel·la que aborda una part incòmoda de la nostra història: els catalans que durant el segle XIX van anar a fer fortuna a les Amèriques, sovint utilitzant el tràfic de persones.

La seva trajectòria professional combina literatura, llengües i traducció. És professora d’anglès a l’Escola Oficial d’Idiomes i ha treballat també com a traductora i intèrpret.

A Sant Feliu ja la coneixem: el 2025 va presentar Aigües de llibertat a la Casa Irla i ara hi tornarà amb Eterna Ofèlia.

Presentació: Dissabte 12 de desembre a les 19h a la Casa Irla

Quan la Clara contempla l’Ofèlia de Millais en un museu de Londres, queda atrapada per la mirada d’aquella noia engolida per l’aigua. La fascinació que sent en aquell moment la porta a investigar la vida d’Elizabeth Siddal, model dels prerafaelites, poeta i pintora eclipsada durant anys pel mite que altres van construir al seu voltant. Mentre recorre ciutats, museus i biblioteques, la Clara descobreix una dona molt més complexa del que la història ha conservat. Sense adonar-se’n, aquella obsessió comença a esquerdar la vida que l’espera a Barcelona. Eterna Ofèlia és una novel·la sobre l’art, la identitat i totes aquelles dones que van existir més enllà del paper que els altres els havien reservat.

ARTICLES MÉS VISTOS