Motas defensa el seu llegat i Carrión vol un canvi de prioritats NOU ARTICLE

A nou mesos de les pròximes eleccions municipals, les entrevistes concedides per l’alcalde Carles Motas i el cap de l’oposició, Toni Carrión, sobre el balanç de mandat ofereixen dos models oposats de ciutat i, sobretot, dels dotze anys del govern Motas.

L’alcalde defensa els seus projectes i argumenta que, per la seva dimensió, són actuacions que «depassen els quatre anys de mandat».

Les entrevistes a l’alcalde i el cap de l’oposició fetes per Emili Agulló a El Punt-Avui evidencien dues visions sobre les necessitats de Sant Feliu de Guíxols.

Carrión és del parer que, després de dotze anys, ja no és temps de presentar projectes sinó de retre comptes sobre els que s’havien anunciat anteriorment. Per què, exactament, quants dels grans projectes anunciats per Motas han arribat realment a materialitzar-se?

Dotze anys i molts projectes sense materialitzar

Motas defensa que els seus projectes estratègics continuen avançant, com ara el Monestir i el nou pavelló, però bona part de les seves respostes parlen d’actuacions que encara s’han d’iniciar o concretar.

És el cas del nou pavelló, que després de sis anys tot just ara té el projecte executiu aprovat; de Can Rius, on encara es treballa en la futura concessió de l’antiga discoteca Palm Beach; de l’habitatge públic, que depèn ara de la cessió dels terrenys a la Generalitat, o del monestir, en què el projecte del Museu Thyssen ha quedat aparcat en la seva formulació original.

Per a l’alcalde, però, els projectes necessiten temps. Per a l’oposició, aquest és el principal argument de crítica: després de tres mandats, alguns compromisos que han definit l’acció política del govern encara continuen sent projectes. Carrión recorda especialment l’asil anunciat el 2015, l’habitatge públic i el Museu Thyssen; i considera impertinent atribuir els retards a altres administracions.

El Thyssen que ja no és el Thyssen

El cas del monestir és probablement el millor exemple del canvi de rumb efectuat pel govern. Durant anys, el futur del monestir havia estat estretament vinculat al projecte del Museu Thyssen. Ara Motas defensa una reformulació: la primera fase de rehabilitació permetrà una reconversió significativa respecte del projecte original que ha ocupat bona part del debat polític i ciutadà durant anys.

Carrión no qüestiona la rehabilitació de l’edifici, sinó el volum de la inversió. Considera que es podria fer un «monestir de les arts» amb una inversió de 3 o 4 milions d’euros i destinar la resta a altres actuacions que ell considera més prioritàries per la ciutat.

La qüestió és què en queda del projecte original de Museu Thyssen i si el cost de la nova proposta és proporcional als usos que finalment tindrà.

El pavelló dels 8 milions

La construcció del tercer pavelló és el principal punt de discrepància entre govern i oposició. Motas defensa que Sant Feliu necessita l’equipament i recorda els sis anys de tramitació fins a arribar a l’aprovació definitiva del projecte. La inversió prevista és d’uns 8,2 milions d’euros.

L’alcalde assegura que inicialment l’Ajuntament n’assumirà el cost i que espera poder beneficiar-se posteriorment de la subvenció del Pla de Barris. Carrión planteja si aquests vuit milions són la millor manera de gastar els recursos municipals disponibles i expressa dubtes sobre si el nou pavelló encaixa realment amb les prioritats d’aquest programa.

El cap de l’oposició és partidari d’ampliar el pavelló Carles Nadal i destinar part dels recursos a manteniment i neteja de carrers, i millores en enllumenat, equipaments esportius, policia i aparcaments.

L’alcalde, convençut que concediran el Pla de Barris

La confiança de l’alcalde en l’obtenció del Pla de Barris és un dels elements més contundents de la seva entrevista. Motas està «convençut» que Sant Feliu hi entrarà perquè compleix els criteris socioeconòmics.

És una afirmació política que, tanmateix, encara no és un fet: la concessió no depèn de l’Ajuntament ni està garantida, malgrat que el govern ha vinculat diverses actuacions importants a aquesta expectativa de finançament.

Carrión manifesta els seus dubtes i considera que el pes del pavelló dins la candidatura podria perjudicar el projecte.

Per tant, mentre el govern parla en termes pràcticament de certesa, l’oposició demana prudència.

Habitatge: problema reconegut amb solució pendent

En habitatge les dues parts coincideixen en el diagnòstic: Sant Feliu necessita més oferta assequible. Motas anuncia la cessió a la Generalitat dels terrenys de l’antiga fàbrica Trachsler i una inversió municipal d’uns dos milions d’euros; però, novament, l’actuació encara es troba en una fase prèvia a la construcció dels habitatges.

Carrión considera que la promoció pública és necessària però insuficient i reclama mobilitzar també habitatges i solars privats i simplificar els tràmits urbanístics.

Sense un pla d’aparcaments

L’aparcament és un altre dels problemes que apareixen en les dues entrevistes. Motas parla de l’ampliació de la zona verda, dels panells electrònics que informaran de les places disponibles i de les converses per llogar dues parcel·les.

Carrión considera que això no resol el problema estructural i reclama un pla d’aparcaments per a tots els barris. També calcula que la ciutat ha perdut centenars de places per contenidors, reformes urbanes i pilones.

Insatisfacció general amb la neteja

Potser una de les declaracions més significatives de l’entrevista de Motas arriba quan parla de la neteja. L’alcalde reconeix sense embuts que l’Ajuntament no està satisfet amb el servei i que l’empresa concessionària no estaria complint els compromisos contractuals. També afirma que el govern serà exigent i que, si cal, sancionarà l’empresa.

Candidats que repetiran

L’entrevista a Motas transmet la idea d’un govern que considera que ha posat en marxa transformacions importants i que necessita més temps per culminar-les.; mentre que Carrión presenta una ciutat que, al seu entendre, porta massa anys esperant alguns d’aquests projectes mentre es descuiden necessitats quotidianes.

La diferència no és només partidista. És una discussió sobre prioritats municipals. El govern posa l’accent en grans equipaments, patrimoni, habitatge i transformacions urbanes mentre el cap de l’oposició reclama concentrar esforços en manteniment, serveis, aparcament, equipaments existents i activitat econòmica.

Motas ja ha confirmat que tornarà a ser el candidat de Tots per Sant Feliu i defensa continuar la feina iniciada. Carrión també confirma la seva continuïtat i anuncia el projecte Fem Sant Feliu de Guíxols, centrat en presentar alternatives en àmbits com el manteniment, l’aparcament i el dinamisme econòmic.

Després de dotze anys de govern, una part important de la discussió serà què s’havia promès, què s’ha fet, què no s’ha fet i quant ha costat allò que s’ha fet. I aquesta pot ser una de les claus per ajustar el vot a les municipals de 2027.